Una de les principals regles al mar és informar-se del pronòstic abans de sortir. Aquests dies, fortes ràfegues de vent han assetjat qui no ha fet bé aquesta previsió. Hi ha qui no sempre es pot anticipar al que vindrà: podria ser el cas de moltes aus migrants, com ara orenetes o vinjoles, que, si no van preveure bé la situació i van decidir creuar amb aquesta ventada, probablement han quedat a mercè de la selecció natural.
Un altre cas de dificultat de previsió és la crisi migratòria, que continua provocant centenars de morts a les costes d’Europa i d’Àfrica. Aquí, la manca de previsió no neix tant d’un error de càlcul com d’una violència estructural tan fonda que la misèria t’empeny a fugir de casa teva, pujar a una pastera i afrontar un Mediterrani imprevisible, amb canvis de temps bruscos i variables, fins al punt d’acabar naufragant.
El cel era gris quan les embarcacions de la Global Sumud Flotilla van anunciar la seva partida del port de Barcelona el passat diumenge. L’informe de navegació no els era favorable. Del nord bufava una forta tramuntana, originada al golf de Lleó, que colpejava la mar amb força i aixecava ones de fins a cinc metres.
Analitzar el món fa feredat. Cada dia que passa tinc més la sensació que esdevé una terra perillosa, i encara més en aquest 2026, marcat per una campanya expansionista trumpista
Però, en aquest cas, l’anàlisi del pronòstic no pot tenir en compte només la meteorologia per preveure la seguretat del trajecte. Hi ha, com a mínim, un altre factor: l’Estat d’Israel i la seva extensa xarxa de complicitats a Occident.
Analitzar el món fa feredat. Cada dia que passa tinc més la sensació que esdevé una terra perillosa, i encara més en aquest 2026, marcat per una campanya expansionista trumpista, màxima expressió del domini dels recursos: el segrest del president de Veneçuela, les amenaces d’invasió a Groenlàndia, el reforç del bloqueig a Cuba, la continuïtat del projecte sionista amb el genocidi a Palestina i l’ocupació del Líban, l’atac a l’Iran…
Pens que intentar posar en comú l’estat del planeta en tants àmbits no sols ens provoca una impassibilitat asfixiant, sinó que la manca d’una visió de futur ens aboca a una por profunda. La por pot ser, sovint, una eina de supervivència en situacions de risc circumstancial; però, quan es tracta d’imaginar i transformar el món en un lloc millor, massa vegades ens condueix a la inacció i a l’immobilisme.
Però, quan hem deixat de somiar utopies? Quan vam decidir tancar dins un calaix els somnis d’un món millor?
Tot i que la situació hagi canviat molt a Palestina, l’objectiu de la Global Sumud Flotilla continua intacte: trencar el setge amb el qual l’Estat israelià sotmet la població de Gaza
Dimecres 15 d’abril, amb una previsió meteorològica més favorable i amb un món nou a les espatlles, la solidaritat navega un cop més rumb a Gaza. Tot i que la situació hagi canviat molt a Palestina, l’objectiu de la Global Sumud Flotilla continua intacte: trencar el setge amb el qual l’Estat israelià sotmet la població de Gaza. I aquest objectiu en duu un altre d’intrínsec: defensar la vida davant la mort, la justícia per damunt de la barbàrie.
Una ventada de solidaritat comença a bufar quan els vents del nord amainen i arriba la calma. Amb convicció ferma i compromís valent, no sols es reprèn l’esperança d’un món millor —on la justícia i la igualtat siguin bandera—, sinó que també es construeix emancipació.
Grans accions, sovint poc visibles, denoten a poc a poc una nova era. Una revolta latent s’activa des de les zones més invisibles. Un nou discurs es rebel·la des dels marges del sistema.
La segona expedició de la Global Sumud Flotilla n’és un exemple. Però n’hi ha d’altres: la imatge inspiradora de resiliència i combat per la vida quan arribaven les primeres escenes d’un partit de futbol a Gaza; el retorn visible de les Panteres Negres protegint la seva comunitat davant el Servei d’Immigració i Duanes (ICE) als Estats Units; o les darreres jornades de lluita al Bages contra l’empresa Israel Chemicals Ltd (ICL), organitzades per Revoltes de la Terra.
Grans accions, sovint poc visibles, denoten a poc a poc una nova era. Una revolta latent s’activa des de les zones més invisibles. Un nou discurs es rebel·la des dels marges del sistema
A Menorca, comença la temporada turística amb l’habitatge segrestat per un model temporal i precari que relega la vida a uns paràmetres inestables i fràgils. Més de 5.000 habitatges destinats a ús turístic i un lobby d’inversors que compra cases convertint drets en actius financers. A més, la situació dels aqüífers sota mínims amenaça una biodiversitat illenca fràgil i complica encara més les condicions d’un territori limitat.
Però a la primavera, com sempre, arriben nous vents. Germina de nou la vida. Un formigueig que promou l’esperança i la defensa.
I malgrat la foscor, la campanya Via Menorca, després de dos anys, continua mobilitzant i convoca una nova acció contra el govern del PP i Vox per reivindicar l’esperança i la lluita comunitària, per recuperar les utopies com a horitzó i fer-les germinar.
