ERC, Comuns i CUP han signat un acord per exigir a Salut que retiri els indicadors sobre l’”excés” de dies de baixa que condicionaran part del pressupost dels equips d’atenció primària. El text s’hi refereix com una “ingerència” en la feina del personal mèdic i una “vulneració del dret a la salut” de les treballadores.
Els grups parlamentaris que han signat l’acord l’han fet entrar a registre per possibilitar que altres partits s’hi afegeixin.
Segons han explicat les organitzacions de metgesses d’atenció primària impulsores de l’acord, FOCAP i Capçalera, Junts s’ha excusat per no assistir a la reunió i el PSC ha anul·lat l’assistència poc abans de l’hora d’inici. És la segona plantada que reben, segons expliquen les portaveus de les organitzacions professionals. Preveien reunir-se el 20 d’abril amb el responsable de baixes de l’Institut Català de la Salut, però el Departament ha cancel·lat la cita. Salut indica que “avisarà els interessats per una nova data”.
Hi donen suport els sindicats CCOO, UGT, Metges de Catalunya, Intersindical, CGT, CATAC-CTS, FTC-IAC i Infermeres de Catalunya.
Més de 2.000 professionals sanitàries van signar un manifest per rebutjar la decisió de Salut pocs dies després que la incorporació dels nous objectius sobre la durada de les baixes saltés als mitjans. També hi han donat suport els sindicats CCOO, UGT, Metges de Catalunya, Intersindical, CGT, CATAC-CTS, FTC-IAC i Infermeres de Catalunya.
El catàleg d’objectius pel 2026 de l’anomenada contraprestació per resultats (CPR) –un mecanisme que condiciona fins a un 5% dels recursos econòmics de què disposa cada CAP–, incorpora dos indicadors enfocats a adequar a la durada “òptima” les incapacitats temporals, concretament, per patologies de salut mental i osteomusculars. Si bé sanitàries i alguns sindicats van celebrar que l’acord del PSC amb Comuns per aprovar els pressupostos de la Generalitat, fa gairebé dos mesos, inclogui no incentivar econòmicament el personal mèdic i directiu dels CAP segons el temps de les baixes que prescriguen, s’ha fet evident que, pel Govern d’Illa, aquesta peça del pacte no altera la decisió de Salut. En cap moment el Departament d’Olga Pané ha posat damunt la taula retirar els nous indicadors i als equips mèdics dels CAP se’ls presenten com una mesura vigent.
La introducció dels incentius per adequar la durada de les baixes al temps “òptim” d’acord amb els barems de la Seguretat Social respon a un dels objectius amb més pes econòmic dins del conveni de gestió de les incapacitats temporals renovat fa poc més d’un any entre el Deparament de Salut i el Ministeri de Seguretat Social.
Adequar la durada de les baixes al temps “òptim” respon a un dels objectius amb més pes econòmic dins del conveni de gestió de les incapacitats temporals renovat fa poc més d’un any.
Davant les crítiques creixents, la conselleria d’Olga Pané defensa que és una mesura que s’orienta a agilitzar l’accés a proves diagnòstiques i a rebre el tractament adequat. Tenint en compte la firma, el juliol passat, d’un acord de col·laboració entre Salut, la Seguretat Social i l’associació de mútues, AMAT, la previsió és que aviat el sistema sanitari compti de manera més estesa amb les mútues per fer proves i seguiment de malalties traumatològiques per contingències comunes (és a dir, no professionals). Això, amb un incentiu econòmic per fer-ho.
És una via que tant FOCAP com Capçalera han rebutjat. Consideren que els recursos que es destinen a les mútues haurien de nodrir el sistema públic de salut i acabar amb un doble sistema, anòmal a escala europea, que en els últims anys s’ha anat enfortint rere la bandera de combatre “l’absentisme”.
Un percentatge que cobreix personal i incidències
Dins l’acord signat per ERC, Comuns i CUP, s’estima que en un equip amb un pressupost de quatre milions d’euros, no complir els objectius de la CPR pot suposar no comptar amb uns 200.000 euros. “Aquesta és una part del pressupost que s’utilitza, entre d’altres, per cobrir baixes o incidències, l’escreix d’analítiques del centre quan es sobrepassen les pressupostades. És a dir, són cabdals pel correcte funcionament de l’Atenció Primària”, recull el document.
En l’acord signat pels partits s’estima que, en un equip amb un pressupost de quatre milions, no complir els objectius de la CPR pot suposar no comptar amb uns 200.000 euros “cabdals” pel funcionament del CAP.
També els indicadors afecten el sou de les professionals. Els objectius de la CPR formen part, alhora, dels objectius individuals de cada metgessa, que els reporten uns incentius econòmics quan els compleixen. “Els nous indicadors suposen una mesura de coacció econòmica amb impacte tant en les professionals com en els equips i pot condicionar una decisió que hauria de ser purament clínica”, consta en el text.
El Govern manté que els nous incentius no alteren que les baixes es prescriguin estrictament amb criteri mèdic, mentre que la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària considera “inadequada i potencialment contrària a l’ètica i a la deontologia mèdica”.
“Aquesta formulació introdueix un conflicte d’interessos estructural, pot erosionar la confiança metge-pacient i pot augmentar el risc de dany i d’iniquitat”, consideren, i plantegen que seria “acceptable” si es redissenya l’objectiu de manera que “incentivi processos assistencials”, en referència a la “reducció de demores”. En la mateixa direcció, Capçalera i FOCAP insisteixen que els objectius associats a recursos econòmics haurien de centrar-se en tot cas a la millora de la qualitat assistencial.
