Després de la seva emissió a Betevé i a diverses mostres de cinema, el documental 'Orsola: la casa indesnonable' s’estrena en obert al canal de YouTube de la 'Directa'. Aquest cas ha inspirat veïnes d'altres edificis de Barcelona que també estan sota amenaça de desnonament
El veïnat de la fina Casa Orsola podria haver acceptat un guió que es replica en silenci a la ciutat de Barcelona, però va decidir fer-li un gir. Es va organitzar amb el Sindicat de Llogateres per exigir una renovació dels contractes de lloguer amb l’objectiu de romandre a casa seva. Fruit de tres anys de lluita, el 31 de gener de 2025, la comitiva judicial reconeix la impossibilitat d’executar el desnonament del veí Josep Torrent per la gran mobilització social i, finalment, l’empresa propietària del bloc, Lioness Inversiones, accepta una oferta de compra per part de l’Ajuntament de Barcelona i la fundació Hàbitat 3.
El documental Orsola: la casa indesnonable té més vigència que mai, perquè el cas s’ha convertit en un símbol del modus operandi del negoci immobiliari i alhora, de resistència. Per una banda, la intenció d’expular el veïnat per dedicar els habitatges a lloguer turístic o de temporada il·lustra la realitat de molts altres edificis a la ciutat. Per l’altra, la lluita que van dur a terme s’està replicant entre altres comunitats veïnals.
El cas s’ha convertit en un símbol del modus operandi del negoci immobiliari i alhora, de resistència
És el cas d’alguns dels onze blocs afectats pel fons d’inversió New Amsterdam Developers (NAD). El 25 de març, centenars de persones, convocades pel Sindicat de Llogateres i el Sindicatd’Habitatge de Gràcia, van aturar el desnonament de Txema Escorsa del bloc Sant Agustí. Recentment, el Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya ha aconseguit paralitzar el llançament de Marga Aguilar del bloc Papallona. En tot dos casos, els tribunals han decidit suspendre’ls fins que es resolguin els recursos presentats a l’Audiència de Barcelona. El dimecres 20 de maig, NAD vol desnonar Olalla, una veïna amb tres infants que viu a l’edifici del carrer Buenos Aires.
“Van ajuntar-se i van decidir que no marxaven”
A finals de 2021, l’empresa Lioness Inversiones va comprar l’immoble modernista conegut com a Casa Orsola al barri de l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona. La notícia va arribar al veïnat a través d’un degoteig de burofaxos a mesura que els contractes de lloguer arribaven a la seva fi. La carta de presentació de la nova propietat era la intenció de no renovar cap lloguer per fer pisos de luxe.
El documental fa un relat audiovisual de com es va articulant la lluita, què empeny algunes veïnes a plantar-se i quines són les claus de la victòria
El documental fa un relat audiovisual de com es va articulant la lluita, què empeny algunes veïnes a plantar-se i quines són les claus de la victòria. Enric Aragonès, portaveu del Sindicat, emfatitza que per entendre la mobilització massiva i la decisió del consistori, cal mirar enrere: “El que és rellevant és que tres anys abans, hi havia uns veïns que van rebre un burofax que deia ‘no us renovem els contractes perquè aquí farem lloguers de temporada’. I que aquests veïns van ajuntar-se i van decidir que no marxaven”.
Orsola: la casa indesnonable recull les veus del Sindicat, dels responsables polítics durant el conflicte, d’alguns experts en matèria d’habitatge i moviments socials i, sobretot, de les veïnes. “Si hagués hagut de lluitar contra un fons de manera individual, no ho hauria fet. En canvi, fer-ho junts t’empodera i ja no ho fas només per tu, sinó també pels teus veïns”, reflexiona Josep Torrent.
Veus com la del professor de filosofia i moviments socials, Jordi Mir, assenyalen que tot i que el desenllaç de Casa Orsola no resol el problema de l’habitatge, sí que contribueix que “altres cases Orsola” s’organitzin. A més, és un cas que posa sobre la taula la col·lisió entre l’habitatge com a dret i com a negoci. Òscar Gorgues, al capdavant de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, defensa que “ha de ser perfectament compatible, perquè si no ho fos no hi hauria empresaris immobiliaris”.
El 2017, en un reportatge a la revista en paper, la Directa ja va alertar de com un grapat d’empreses inversores estaven comprant blocs sencers amb llogateres a l’àrea metropolitana de Barcelona a través d’un modus operandi compartit: comprar, expulsar, reformar i vendre. Des del 2017 fins ara, molts blocs han patit la mateixa sort, però també n’hi ha hagut que s’han organitzat i han aconseguit quedar-se, com la Casa Orsola.
