“No podem restar en silenci mentre Live Nation Israel glorifica l’exèrcit israelià genocida que ha matat més de 70.000 palestins a Gaza. Ens fem ressò de les incomptables demanades palestines de responsabilitat arran d’anys d’artwashing [rentat de cara mitjançant l’art] de l’apartheid israelià.” El passat més de desembre, una carta oberta a la qual han donat suport més de 900 solistes, grups musicals i treballadores de la música, principalment de les Illes Britàniques, s’expressava en aquests termes sobre la companyia líder a escala global en promoció i venda d’entrades de concerts, Live Nation, la mateixa que ha portat a la Península ibèrica algunes de les artistes de més impacte entre el públic de la darrera temporada, com Bad Bunny, Shakira, Rosalía o Karol G. La missiva, que forma part de la iniciativa “Musics per Palestina”, reclama al hòlding de l’entreniment que “es desfaci de [la seva filial] Live Nation Israel i adopti polítiques que garanteixin que la seva programació i les seves col·laboracions no siguin còmplices de l’opressió enlloc i respectin les directrius de la societat civil palestina”. Entre els firmants hi ha noms coneguts internacionalment, com el grup Massive Attack, el multiinstrumentista Brian Eno o el músic electrònic Caribou.
Live Nation Entertainment, nascuda als anys noranta a Califòrnia, promou 22.000 espectacles cada any entre musicals i teatrals arreu del món, amb una concurrència potencial 55 milions d’espectadores, segons la seva informació corporativa. També compta amb una de les botigues virtuals de venda d’entrades amb més activitat, Ticketmaster, amb la qual es va fusionar fa quinze anys. Als Estats Units la seva posició de domini sobre el sector, que frega el 80% pel que fa a organització d’espectacles, ha derivat en un llarg procediment derivat d’una demanda de l’administració federal i la d’alguns estats per vulnerar les lleis que protegeixen la lliure competència. Però avui el grup ha estès els seus tentacles pels cinc continents i ja compta amb divisions a 43 països i regions del món, entre elles l’Estat israelià.
Live Nation Israel va sorgir l’any 2017 després d’absorbir un grup promotor local, Bluestone, fundat tres anys abans per Guy Beser i tres socis més. L’entrada de la multinacional suposava també la implantació de la plataforma Ticketmaster per a la venda dels seus productes. Avui Beser continua al capdavant de la pota israeliana del grup. El compte d’X “Zionist in music” reproduïa el novembre de 2023, a l’inici de l’atac armat d’Israel a Gaza, repiulades i comentaris de Beser en què justificava l’atac a l’hospital Al Shifa de la Ciutat de Gaza vinculant-lo amb l’activitat “terrorista” de Hamàs.
Live Nation no promou concerts en territori controlat per l’Estat d’Israel des de l’inici dels atacs a Gaza i al Líban, fa més de dos anys, però la seva estructura continua activa i fa poc ha desmentit que tingués cap participació en un concert de Kayne West a Tiblisi
La inciativa de “Musics per Palestina” no és, però, l’única que hi ha hagut en l’àmbit britànic destinada a assenyalar la connexió israeliana del binomi Live Nation – Ticketmaster. Uns dies abans, el “Boicot Cultural i Acadèmic a Israel” (PACBI), associat a la campanya Boicot, Desinversions i Sancions (BDS), reclamava a la ciutadania que exercís pressió sobre el hòlding musical per forçar-lo a “la dissolució” de la seva branca israeliana, “que dona suport obertament a l’exèrcit genocida i fa artwashing per encobrir l’apartheid”. També demandava a les sales, festivals i altres ofertes de música en viu associades a Live Nation “que adoptin polítiques de programació ètica” perquè “estan particularment posicionades per desafiar aquesta complicitat”.
Live Nation Israel no ha cessat les seves operacions i continua amb la seva estructura i els seus llocs web actius. Des de l’inici dels atacs a Gaza i al Líban no programa cap esdeveniment en territori israelià. El maig passat va donar senyals d’activitat per desmentir que tingués res a veure amb un concert del raper Kayne West a Tiblisi (Geòrgia), després que la revista Rolling Stone hagués explicat que Live Nation Israel estava involucrada en l’organització de l’actuació d’aquest músic conegut pel seu suport a la causa palestina.
Explorem la bombolla dels grans concerts
Live Nation té una presència consolidada a l’entorn britànic, principalment en l’àmbit dels festivals a l’aire lliure que hi tenen lloc els mesos d’estiu: n’organitza més d’una trentena, alguns dels quals amb afluències massives com Download, el Latitude o l’Isle of Wight. En una d’aquestes cites, el festival Victorious de Southhampton, ja hi va haver polseguera en l’edició passada, quan el grup de folk irlandès The Mary Wallopers va exhibir una bandera de palestina a l’escenari. Immediatament el sistema de microfonia va saltar pels aires i el grup es va veure obligat a donar per cancel·lada l’actuació. L’organització, dies més tard, va demanar disculpes per la situació que s’havia produït. L’any anterior Live Nation va anunciar que trencava l’acord amb el Barkay’s Banck per al patrocini de vuit dels seus festivals. Va ser la reacció a una altra campanya del BDS anglès que denunciava que el grup bancari havia atorgat préstecs per valor superior a 7.000 milions d’euros a empreses proveïdores d’armament i tecnologia militar que usa l’exèrcit israelià.
El reportatge d’obertura de l’edició 602 de la revista mensual Directa, que es publica aquest dilluns 2 de juliol, fa una radiografia a fons d’aquesta multinacional de la música i en general de les noves estratègies de màrqueting i venda d’entrades que explora la gran indústria musical. La investigació indaga en algunes d’aquestes tendències que han multiplicat per quatre els ingressos del sector musical a l’Estat espanyol en deu anys, segons dels dades de l’Associació de Promotors Musicals, malgrat que no creix ni el nombre d’actuacions programades i d’espectadores. La bombolla es fonamenta, sobretot, en l’impacte d’alguns esdeveniments anunciats amb molts mesos d’antel·lació, amb estratègies de publicitat destinades a esgotar les entrades en temps rècord. També s’explica com funcionen els preus dinàmics que apliquen les grans botigues en línia de tiquets com Ticketmaster sobre una part de l’aforament, que varien en funció de la demanda, i que normalment fan que els preus es disparin quan l’oferta ja s’està esgotant.
