Diversos col·lectius valencians que reuneixen a dissidències sexuals i de gènere, com ara l’Orgull Crític o Reinonis, criden a boicotejar els Gay Games, un macroesdeveniment esportiu LGTBI que ha arrencar a València aquest cap de setmana i s’estendrà fins dissabte vinent.
Les organitzacions, entre les quals també es troben la plataforma de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) del País Valencià, la xarxa Entrebarris pel dret a l’habitatge i a la ciutat o el partit Anticapitalistes del País Valencià, critiquen els efectes del gran esdeveniment sobre la gentrificació de la ciutat i rebutgen els vincles amb la indústria armamentística israeliana.
En concret, denuncien que els Gay Games estan finançats per la multinacional estatunidenca General Electric, que proporciona elements per a sistemes d’armament utilitzats per Israel en la seva campanya de genocidi contra la població palestina. L’empresa manté també plantes de producció a l’Aràbia Saudita, país que sosté un conflicte “amb color de genocidi” amb el Iemen, segons assenyala Piro Subrat, integrant de l’Orgull Crític València.
Denuncien que els Gay Games estan finançats per General Electric, que proporciona elements per a sistemes d’armament que ha utilitzat Israel en el genocidi a Palestina
Subrat afegeix que General Electric financia els Gay Games des de fa almenys dos edicions, i que entre els equips que participen a la competició es troba el club esportiu Tel Aviv LGTB. Participar en esdeveniments culturals, com el festival d’Eurovisió, o esportius, com la Volta Ciclista, “forma part de les estratègies que gasta Israel per tenir reconeixement institucional com a estat, malgrat ser una entitat genocida i perpetradora de crims contra la humanitat”, remarca.
Diversitat vs. pinkwashing
A la pàgina web, els Gay Games es defineixen com “un gran esdeveniment esportiu i cultural que se celebra cada quatre anys i que està obert a tothom”, i afirmen que s’organitzen sota els valors “d’inclusió, respecte, diversitat i celebració”. Als jocs hi ha 39 categories d’esports “oberts a tots els gèneres”, a més de dues modalitats que es presentaran com a exhibició, sense proves competitives: el colpbol i la pilota valenciana.
Des de l’Orgull Crític exposen que, a la pràctica, la competició esportiva privilegia visibilitzar uns cossos per sobre els altres, amb una sobrerepresentació d’homes cisgènere gais, blancs i amb cossos normatius, i una absència gairebé total de persones racialitzades i de persones trans, que apareixen als espectacles culturals però quasi mai a les proves esportives.
Subratllen, a més, la contradicció que suposa que tant l’Ajuntament de València com la Generalitat donen suport a aquest esdeveniment –per “posar-se el pin d’inclusius”, critiquen– mentre el govern autonòmic promou polítiques que van en contra dels drets LGTBI, com la retallada de la llei trans valenciana proposada el maig de l’any passat, i que el govern espanyol va recórrer davant del Tribunal Constitucional.
Piro Subrat, integrant de l’Orgull Crític, observa que es tracta de construir la idea que València és “el millor dels mons possibles” per a les persones LGTBIQA+ i potenciar aquesta imatge per atraure inversions
Aquestes esmenes en la legislació van ser una de les concessions del PP a Vox per comptar amb el seu suport en l’aprovació dels pressupostos autonòmics votats pocs mesos després de la DANA. Inclouen, entre altres mesures, prohibir als centres educatius parlar de diversitat sexual i de gènere, dotar de més poder a les famílies per bloquejar els processos de transició de gènere en adolescents menors d’edat o dificultar l’accés a tractaments hormonals per a infants trans. També obrien la porta a aplicar tortures per la modificació de l’orientació sexual o de la identitat de gènere, les anomenades “teràpies de conversió”, unes pràctiques que el Congrés espanyol ha aprovat aquesta setmana que siguen considerades un delicte i penades amb fins a dos anys de presó.
Per a Subrat, la contradicció només s’entén si es pensa que les institucions volen promoure València com un destí turístic LGTBI i molt especialment adreçat al públic gai, que compta amb major poder adquisitiu. Es tracta de construir la idea que València és “el millor dels mons possibles” per a les persones LGTBIQA+, explica l’integrant d’Orgull Crític, i potenciar aquesta imatge a escala internacional per atraure inversions. És el que es coneix com a “homonacionalisme”, una retòrica de la qual Israel, i molt especialment la ciutat de Tel Aviv, són clars exponents.
A la pàgina dels Gay Games, de fet, es mostra un bàner que presenta València com “una ciutat oberta a la diversitat” i que ha estat “triada la millor ciutat del món on viure” segons el rànquing d’InterNations, un portal que classifica anualment les ciutats i països amb millors condicions de vida “des de la mirada dels expats”.
Turisme rosa i gentrificació
De la mà d’aquests macroesdeveniments estan, un cop més, les dinàmiques de gentrificació i expulsió que s’associen al turisme i que fa temps que arrelen a la ciutat de València. “Apostar per la indústria turística té uns impactes molt negatius en la ciutat. Ens preocupa especialment l’expansió de negocis vinculats al turisme en el context que estem vivint a València, amb gent que està marxant perquè ja no pot viure a la ciutat, perquè ja no poden pagar els lloguers, i que provoca que s’estiga desfent el teixit social. I les persones LGTBI ens veiem afectades perquè patim uns índexs de pobresa més grans, especialment les persones trans i les persones LGTBI racialitzades”, afirma Piro Subrat.
Les regidories encarregades de l’organització d’esdeveniments com els Gay Games i celebracions del Pride com les de Cullera o Gandia no són les d’Igualtat, sinó les de Turisme
Assenyala, a més, que és significatiu que les conselleries i regidories que estan encarregades de l’organització d’esdeveniments com els Gay Games, però també de celebracions del Pride com les de Cullera o Gandia no siguen les d’Igualtat, sinó les de Turisme. “Això ja parla molt de l’enfocament que li volen donar”, expressa.
La monetització de les lluites per l’alliberament LGTBIQA+ i l’apropiació de les seves reivindicacions per empreses capitalistes s’estén també a ciutats com Barcelona, que aquesta setmana va presentar la seva candidatura per acollir la celebració del World Pride 2030, un dels majors festivals LGTBIQA+ del món.
Aquesta iniciativa ha estat impulsada per Pride Barcelona, una entitat que forma part de la cambra de comerços i empreses LGTBIQ+ de Catalunya i compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, el departament d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya i el Ministeri d’Igualtat del govern espanyol, i amb Turisme de Barcelona com a organitzador.
