L’Ateneu Barcelonès serà testimoni la tarda d’aquest 18 de setembre de la presentació pública de la iniciativa judicial del germà de Gustau Muñoz, que reclama la reobertura de la investigació del seu assassinat d’acord amb les “noves informacions”. Han passat quaranta-vuit anys des del crim a boca de canó al carrer Ferran de Barcelona i quaranta-tres anys des de l’arxivament provisional de la causa, malgrat que des del primer moment dos inspectors del Cos Nacional de Policia espanyola adscrits a la Prefectura de la Via Laietana havien declarat com a testimonis i, un d’ells, va reconèixer haver “fet ús de la seva arma reglamentària per a defensar-se, ferint a un dels atacants”. El jove de setze anys tirotejat a mort va ser Gustau Muñoz i, altres dues persones, van ser ferides de bala.
Benet Salellas, advocat de la família, considera que “amb aquest cas veurem si el sistema jurídic espanyol ha madurat prou per a donar justícia a Gustau Muñoz”
Ara, tres circumstàncies han portat la família de la víctima a exigir que el crim no quedi impune: el recent reconeixement, en el marc de la Llei de Memòria Democràtica, que la seva mort es va produir en el context de “defensa i reivindicacions de les llibertats i drets democràtics, la causa judicial a l’Argentina instruïda per la jutge María Romilda Servini que incorpora la mort de Muñoz com un possible crim de lesa humanitat i les revelacions del documental ‘Gustau, la Transició al Descobert’ dirigit per Jaume Domènech, entre les quals hi ha nous testimonis presencials dels fets que s’han posat en contacte amb la família.
Benet Salellas, advocat que rubrica l’escrit sol·licitant la reobertura hi veu una finestra d’oportunitat: “Avui podem plantejar que els delictes del franquisme són delictes de lesa humanitat, comença a haver-hi un consens jurídic per superar la prescripció d’aquest crim”. En aquest sentit, afegeix que “amb aquest cas veurem si el sistema jurídic espanyol ha madurat prou per a donar justícia a Gustau Muñoz”.
Per a Marc Muñoz, germà de la víctima, “han de ser detinguts, jutjats i condemnats, en cas que siguin els autors materials i els responsables que van donar les ordres”
Per a Marc Muñoz, germà de la víctima i impulsor de la campanya per a la reobertura, estem davant d’un crim d’estat que no pot quedar amagat. “Hi ha un reconeixement que hi va haver un excés, que va resultar mort. Hi ha una nota policial on reconeixen que van disparar i van matar. És un crim per nosaltres de lesa humanitat, i això no pot quedar impune de cap manera”, detalla.
“Tot i que sabem que és una paret molt alta la que ens tocarà saltar anem a intentar-ho. Darrera de l’arma que va matar en Gustau i havia un policia i complia ordres. Han de ser detinguts, jutjats i condemnats, en cas que siguin els autors materials i els responsables que van donar les ordres”, assevera amb convicció.
En l’escrit de reobertura es demana al jutjat d’instrucció 6 de Barcelona que citi en qualitat d’investigats als inspectors José Luis Varela Miras. i Francisco Martínez Menéndez, afincats a Galícia i Madrid; la declaració de sis persones en qualitat de testimonis, incloent-hi al seu germà Marc Muñoz, que també es trobava al lloc dels fets; i que sol·liciti tota la informació de què disposin sobre els fets investigats l’Arxiu General de l’Administració, l’Arxiu General del Ministeri de l’Interior, l’Arxiu General de la Subdelegació del Govern a Barcelona i l’Arxiu General del Cos Nacional de la Policia.
El grup de suport recorda que “també es tracta de defensar la memòria democràtica davant els intents de blanquejar el franquisme”
El grup de suport que ha impulsat aquesta nova iniciativa judicial posa l’èmfasi en el fet que “no es tracta només de donar suport a la família de Gustau Muñoz, sinó també de defensar la memòria democràtica davant els intents de blanquejar el franquisme” i recorda que l’arxivament del cas es va acordar “sense establir cap responsabilitat penal”. És important recordar, tal com s’assenyala a l’escrit de reobertura, que va ser en el transcurs de la manifestació de l’11 de setembre quan “membres dels cossos repressius van disparar contra un grup de manifestants opositors que anaven identificats com a tals amb senyeres, estelades roges i banderes comunistes” i que es va tractar d’un atac “contra població civil”. Per a la família, el grup de suport i l’equip jurídic, tots aquests elements descriptius són determinants per entendre el context polític en el qual es va produir el tiroteig i l’assassinat.
