Fa tretze mesos que la mare del jove colombià Harold Medina va rebre una trucada que l’informava la mort del seu fill als calabossos de la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Sant Boi de Llobregat. Luz Marina, immediatament, malgrat els pocs recursos econòmics de la família va agafar un vol des de Bogotà, commocionada i sense entendre el perquè de la mort del seu fill. La versió oficial proporcionada pel cos policial és que Medina es va llevar la vida voluntàriament, però el jutjat de guàrdia va obrir una investigació i la família va sol·licitar una sèrie de diligències que determinessin possibles responsabilitats. Ha passat més d’un any i la causa es troba del tot estancada. En un escrit enviat a aquest mitjà, la família i l’entorn de la víctima recorden que han demanat “una cosa tan bàsica com contundent: una investigació que permeti conèixer la veritat”.
En un escrit enviat a aquest mitjà, la família i l’entorn de la víctima recorden que han demanat “una cosa tan bàsica com contundent: una investigació que permeti conèixer la veritat”
I, en aquest sentit es fan una sèrie de preguntes. “Si Harold es trobava en un espai sota control policial, la seva família té dret a saber què va passar des del moment de la seva detenció, qui va estar amb ell, quines mesures de vigilància existien i si es van adoptar correctament, quines actuacions van emprendre els agents responsables de la seva custòdia, si es van detectar senyals que es requerís una intervenció i, especialment, qui tenia la responsabilitat de custòdia i socors, i si algú podria haver actuat per a preservar la seva vida”.
La mare, en conversa telefònica, ens explica que “mai hauríem pogut imaginar que ens passés això”. “No sé res del que va passar a la comissaria i vull saber-ho. Només demano que, si us plau, investiguin que li va passar al meu fill, perquè no en van tenir cura”. Luz Marina se sent maltractada des del primer dia i recorda que “el responsable de la comissaria quan hi vaig anar em va dir que no tenia cap responsabilitat, que aquestes coses passaven i ja. Com si jo no existís, no em va donar cap resposta, no li van donar gens d’importància”. S’exclama que “fins i tot, quan mor un animalet s’investiga, però en aquest cas no, encara que fos un ésser humà”. “Només demano que es faci justícia”, conclou.
“L’agent encarregada de la custòdia ha de ser garant, té un deure de vigilància. Hi ha jurisprudència que en casos similars apunta a delictes per omissió o imprudència”, detallen fonts de la família
Fonts de la família detallen que fa un any es van personar a la causa i van quedar a l’espera d’un informe toxicològic que s’havia d’incorporar a l’autòpsia definitiva. “El jutjat no vol moure res fins que arribi l’informe, malgrat que nosaltres considerem que es podria avançar en la investigació i citar a declarar el mosso d’esquadra encarregat de la vigilància dels calabossos aquella nit i els agents que es van trobar el cos a la cel·la”. “L’agent encarregada de la custòdia ha de ser garant, té un deure de vigilància. Hi ha jurisprudència que en casos similars apunta a delictes per omissió o imprudència”, detallen.
“La dilatació del procés judicial representa una revictimització per a la seva família, que ha patit la pèrdua des de la distància, assumint un dolor irreparable. Harold era fill, pare, amic i part de la seva comunitat. Va migrar, com tantes persones, buscant un millor futur i ho estava aconseguint. La seva memòria no pot caure en l’oblit ni en la impunitat”, asseveren en l’escrit enviat a aquest mitjà.
I, finalment, fan una crida a l’Administració “per investigar amb rapidesa i assumir la seva responsabilitat, per evitar que torni a passar i garantir la reparació d’una família. Les vides migrants importen. La vida de Harold importa”.
