Un matí de juliol ens apropem a la planta que ACIN Recycling Metals té a la carretera que porta a Arbúcies des de l’Eix Transversal. Es tracta d’una de les empreses dedicades al reciclatge de metalls amb més projecció a Catalunya. Ens acompanyen activistes del col·lectiu Aigua Clara i Protegarb (Protegim Arbúcies i Joanet de l’Impacte d’ACIN Recycling Metals), dues entitats ecologistes locals. Ens guien pels afores de la planta on, es pot observar l’acumulació de gran volum de massa forestal. Inicialment, són branques i troncs d’alzines sureres, però també van apareixent trossets de metall escampats per les pistes forestals. Finalment, arribem a la part posterior de la planta, sota un gran mur de contenció, allà ens crida l’atenció la fortor que se sent. També observem en l’aire quelcom que brilla amb el reflex del sol, són petites partícules metàl·liques flotants provinents de la planta.
Segons anàlisis de laboratori, el volum d’alumini, zinc i crom trivalent és cinc vegades superior al permès. L’arsènic i el níquel doblen i tripliquen la concentració màxima autoritzada, respectivament
Però el que crida més l’atenció és una sortida d’aigües pluvials. Al final d’una canonada, una arqueta al descobert hauria de fer la funció de depuració de l’aigua, però els sistemes de retenció només separen els residus sòlids de més grandària, mentre que les partícules fines de metalls com crom, níquel, ferro o alumini continuen circulant amb l’aigua –segons confirmen les anàlisis de laboratori–, que acaba arribant a la riera Xica, que al seu torn va a parar a la riera d’Arbúcies i aquesta a la Tordera. D’aquest mateix curs hídric n’extreu aigua l’empresa Font Agudes, una de les embotelladores d’aigua més importants del Montseny.
Les activistes recullen una mostra de l’arqueta provinent de la planta de reciclatge acompanyades pel doctor Francesc Xavier Burcet, un inspector de sanitat retirat que durant trenta anys ha fet analítiques i control de l’aigua i els seus pous a Arbúcies. Uns dies després coneixem el resultat de l’anàlisi realitzada pel laboratori Anàlisi Alimentari Girona, S.L.U.: el volum d’alumini, zinc i crom trivalent és cinc vegades superior al permès. També hi trobem arsènic i níquel que doblen i tripliquen la concentració màxima, respectivament. En últim lloc, també hi ha presència de plom i coure per damunt del llindar.
Al·legacions en plena festa major
A finals de juliol, el consistori d’Arbúcies va publicar un edicte d’exposició pública segons el qual ACIN Recycling Metals demanava una ampliació de la llicència ambiental integrada per passar de processar un volum de ferralla de 92.000 a 584.486 tones l’any. Tot això, a la reserva de la biosfera, i dins de l’espai Natura 2000 i del PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural).
Si comparem instal·lacions individuals europees de tractament i reciclatge de residus complexos –usant com a criteri la capacitat autoritzada de recepció–, ACIN se situaria al primer lloc en l’àmbit europeu respecte a l’anàlisi comparativa realitzada, per davant de plantes de referència amb capacitats aproximades de 500.000 tones anuals. Una sola planta situada a Arbúcies quedaria projectada amb una capacitat nominal extraordinàriament elevada. Les plantes europees que s’utilitzen com a referència per comparar amb l’escala del projecte d’ACIN no estan situades en un entorn comparable al d’Arbúcies. Umicore Hoboken (Bèlgica) es troba en un gran entorn urbà-industrial, amb una zona verda de separació, actuacions de descontaminació i mesures específiques derivades de la proximitat dels habitatges. Stena Nordic Recycling Center (Suècia) està implantada en una gran àrea industrial planificada, amb una superfície molt extensa i connexions directes per carretera, ferrocarril i port.
Arbúcies, en canvi, és una vall forestal i fluvial vinculada al Parc Natural del Montseny, les Guilleries i la conca de la Tordera, coneguda també per la riquesa dels seus recursos hídrics i per la presència de diverses plantes embotelladores d’aigua. En aquest entorn, la riera Xica i la riera d’Arbúcies constitueixen receptors potencials, al costat d’habitatges rurals, activitats agrícoles i alimentàries, i unes infraestructures viàries molt limitades.
És per això que diverses entitats, així com la Coordinadora Salvaguarda del Montseny o veïns a títol individual, van respondre a la demanda d’ampliació de la llicència ambiental presentant al·legacions redactades pel Fons de Defensa Ambiental. En menys de deu dies van rebre la resposta: totes les al·legacions van ser desestimades amb una resposta idèntica per a tothom. Al cap d’una setmana, però, l’administració va tornar a obrir un altre període de segones al·legacions.
Versions contraposades
ACIN Recycling Metals presenta el seu model com un exemple d’economia circular i innovació industrial i ha aconseguit finançament amb fons públics per valor de més de 10 milions d’euros. En canvi, els veïns expliquen que la transformació de la planta ha estat molt ràpida durant els darrers tres anys. Segons denuncien, el volum de material emmagatzemat a l’exterior ha crescut de manera continuada, igual que el nombre de camions que accedeixen diàriament a les instal·lacions. També asseguren que l’empresa ha incrementat la seva capacitat energètica amb una línia elèctrica específica i sospiten que el volum de material processat és superior al previst inicialment.
Molts vehicles que utilitzen la carretera pateixen punxades de rodes per la presència al paviment de restes de ferralla dels camions de l’empresa
Afegeixen que la carretera que uneix Arbúcies amb Sant Hilari GI-550 (on es troben les instal·lacions de la planta de reciclatge) ha eliminat un dels carrils de pujada, a causa del trànsit constant de vehicles pesants i camions de gran tonatge que entren i surten de les instal·lacions. Aquest volum de camions, ha generat que molts vehicles que utilitzen aquesta via, pateixin de forma regular punxades de rodes de forma sistemàtica per la presència a la via de restes de ferralla.
També denuncien que el procés de trituració genera una pols molt fina que es dispersa més enllà del recinte industrial. Una veïna, enginyera de professió, assegura haver detectat increments de partícules en suspensió amb un sensor domèstic de qualitat de l’aire, tot i que aquests registres no tenen valor oficial. També denuncien contaminació acústica provocada per les trituradores i cintes transportadores, com també contaminació lumínica durant la nit, que no permet descansar el veïnat.
L’Associació Protegarb i el col·lectiu Aigua Clara alerten del risc que representa l’activitat en una zona molt propera al massís del Montseny. Per la seva banda, el Parc natural del Montseny va fer públic en un comunicat que la planta es troba més d’un quilòmetre fora del parc i, per tant, no creuen que pugui ser perjudicial. En canvi, les entitats asseguren que s’han produït diversos incendis dins la planta i mostren preocupació per la presència de material inflamable i l’acumulació de restes forestals als voltants de les instal·lacions.
Un conflicte que ve de lluny
La polèmica sobre la planta no és nova. L’any 2023 la CUP d’Arbúcies va denunciar públicament que les instal·lacions funcionaven sense la corresponent llicència ambiental i va informar que l’Ajuntament havia ordenat el cessament de l’activitat mentre es regularitzava la situació administrativa. Aquest setembre, la CUP ha portat de nou la denúncia al Parlament de Catalunya. En concret, ha demanat a través de la Comissió de Transició i Conversió Ecològica la paralització de l’expedient d’ampliació de la planta de reciclatge.
ACIN ha estat beneficiària de programes públics, entre els quals hi ha subvencions de l’Agència de Residus de Catalunya, programes d’ACCIÓ, ajuts del Servei d’Ocupació de Catalunya i dels fons europeus
Un dels aspectes que també genera debat entre el veïnat d’Arbúcies és el suport públic que ha rebut l’empresa. Al seu portal corporatiu, ACIN informa d’haver estat beneficiària de diversos programes públics d’ajuts, entre els quals figuren subvencions de l’Agència de Residus de Catalunya, programes d’ACCIÓ, ajuts del Servei d’Ocupació de Catalunya i projectes finançats pel PERTE d’Economia Circular dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (Next Generation EU).
Des de Protegarb, alerten que ACIN Recycling Metals s’ha consolidat com un dels grups industrials emergents del sector. Segons la informació corporativa publicada per la mateixa empresa, actualment opera diverses plantes a Catalunya, processa més de 150.000 tones anuals de metalls fèrrics i no fèrrics i té plans de creixement internacional. La companyia destaca que disposa de processos certificats de traçabilitat i que el seu model contribueix a l’economia circular recuperant matèries primeres secundàries per a la indústria.
Tanmateix, la planta de reciclatge acaba de rebre un expedient sancionador per part de l’Agència Catalana de l’Aigua, per uns abocaments il·legals a la riera Xica d’Arbúcies, aquest passat mes de juliol. Els activistes de Protegarb demanen que l’Agència de Residus de Catalunya, l’Agència Catalana de l’Aigua i el Departament de Territori facin públiques les inspeccions efectuades, els controls sobre les emissions atmosfèriques, les analítiques de les aigües i els possibles expedients oberts. “La qüestió no és estar en contra del reciclatge”, expliquen, “el que volem és saber si aquesta activitat compleix tota la normativa ambiental i si les administracions estan fent els controls que corresponen”.
