“Los vecinos estan atemorizados en su convivencia con okupas”, “Las mafias toman las riendas dentro del movimiento okupa” o “Se va de vacaciones y al volver encuentra su casa ocupada y sin muebles”. Tots tres són titulars publicats a diversos mitjans de comunicació i tots tres es desfan com un tarròs de sucre amb les dades que recull l’informe sobre ocupació “La vivienda para quien la habita”, elaborat per l’Obra Social BCN. Amb 626 enquestes i 39 entrevistes, es tracta de l’estudi sobre l’ocupació més ampli realitzat a Catalunya, que es presenta avui, 18 de juliol, a les set de la tarda a la Lleialtat santsenca de Barcelona.
Durant l’any 2017, i segons les darreres dades de Catalunya del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), més de 130.000 famílies van quedar-se al carrer perquè no podien pagar el lloguer, el 65%, o la hipoteca. I per tant, moltes es van veure abocades a ocupar. En coherència amb les xifres de desallotjaments, l’informe indica que el 50% d’ocupes provenen d’habitatges de lloguer, el 25% de casa de familiars i amistats, el 16% d’habitatges amb hipoteca i el 5% d’infrahabitatges, albergs, habitacions o del carrer.
El 70% de les enquestades que estan ocupant ho fan en habitatges de la banca, el 10% de grans propietaris, el 6% de l’administració pública i el 2% d’immobiliàries o fons d’inversió
El registre de la Generalitat de Catalunya xifra en 2.021 els habitatges buits propietat d’entitats bancàries a Barcelona, la majoria del BBVA, seguits per la Sareb i societats financeres. Aquest balanç local encaixa amb les dades de l’informe: el 70% de les enquestades que estan ocupant ho fan en habitatges de la banca, el 10% de grans propietaris, el 6% de l’administració pública i el 2% d’immobiliàries o fons d’inversió.
Dona, adulta i amb passaport espanyol
Si el moviment okupa, nascut fa més de trenta anys com a precursor de la denúncia de les dinàmiques especulatives, estava configurat majoritàriament per gent jove, actualment, i segons l’estudi, més de la meitat dels ocupes superen els 36 anys. A més, el 68% són famílies i a més de la meitat de les llars hi ha menors d’edat. La majoria va buscar una altra opció habitacional abans d’ocupar.
“No em quedaré al carrer i que em treguin les meves filles per estar al carrer. Si no hi ha una altra opció o m’hi he de posar de patada, m’hi poso”. “No em veia dormint sota un pont. Però ja ho vaig dir ben clar: no dormiré sota un pont amb el meu pare”. Són dos testimonis recollits que exemplifiquen com el fet de tenir sota la seva responsabilitat persones vulnerables, justifiquen l’ocupació.
L’Obra Social de Barcelona conclou que “si les ocupacions tinguessin gènere, seria femení”. El 56% de les persones són dones, enfront un 36% d’homes i un 8% que no s’identifica amb cap gènere. Una realitat que es trasllada en els espais de lluita pel dret a l’habitatge, on les dones són molt actives
Les expulsions per no renovació de contractes, per increments desorbitats del lloguer, impagament de les hipoteques o per la impossibilitat directament d’accedir a un habitatge han multiplicat les ocupacions. Des de les portes de la crisi el 2006 fins al 2013, les ocupacions es van multiplicar gairebé per cinc a Catalunya. La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) va replicar-se arreu del territori per donar resposta a l’emergència habitacional de milers de persones i l’obra social, a partir de 2011, va començar a ocupar blocs buits. Però a més, moltes persones van recórrer a la “patada a la porta” de forma silenciosa, sense aparèixer als mitjans. Cal tenir en compte que el 50% de les persones entrevistades no tenen feina ni cobren cap prestació.
També, desmuntant mites, l’Obra Social BCN conclou que “si les ocupacions tinguessin gènere, seria femení”. El 56% de les persones que han contestat l’enquesta són dones, enfront un 36% d’homes i un 8% que no s’identifica amb cap gènere. Una realitat que es trasllada en els espais de lluita pel dret a l’habitatge, on les dones són molt actives. Alhora, gairebé tres quartes parts de les persones que ocupen tenen passaport espanyol i el 19% només residència i permís de treball. Del 3% sense papers, més de la meitat, subratlla l’informe, viuen amb persones dependents.
Però l’ocupació té conseqüències i no tan sols judicials. A més que la meitat del casos estan immersos en procediments als tribunals, la inseguretat, la inestabilitat i la por són emocions que queden reflectides a l’informe i tenen un impacte sobre la salut. Set de cada deu persones que viuen ocupant porten menys de dos mesos al mateix habitatge. Per tant, des de l’Obra Social conclouen que formar part d’un col·lectiu o assemblea d’habitatge acompanya i genera processos d’empoderament.
