Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Repartidores de Glovo denuncien que treballen en situació de “fals autònom” a la Inspecció de Treball de Barcelona

La denúncia ha estat interposada per la plataforma sindical Riders per Drets i es basa en l’argument que l’empresa, fundada fa tres anys a Barcelona, imposa prou condicions a la seva flota de repartidores com per justificar una vinculació contractual laboral. Ja hi ha denúncies precedents contra l’altra marca del sector amb més implantació a l’Estat, Deliveroo, que s’han traduït en diverses actes inspectores i pronunciaments judicials en contra de l’empresa

 

Eloi Latorre | @homestatic

La plataforma sindical Riders per Drets, en representació d’un grup de repartidores a domicili en bicicleta (riders, com es diu en l’argot del sector), ha presentat aquest matí una denúncia contra l’empresa Glovo, per a la qual treballen o han treballat, a la Inspecció de Treball i la Seguretat Social de Barcelona. La reclamació, tal com explica un dels repartidors que l’ha interposada, es fonamenta en el fet que les treballadores consideren que tenen dret a un contracte laboral i a estar donades d’alta a la Seguretat Social per part de la companyia i no a una simple vinculació mercantil com tenen actualment. Alhora, “segueix el mateix patró de la lluita que van iniciar fa un any els companys de Deliveroo, tenint en compte, a més, que ara mateix Glovo es troba en expansió i cada cop té més repartidors a Barcelona”. Tal com ha explicat un altre rider, “la Inspecció de Treball ja està actuant d’ofici contra aquesta empresa des de fa alguns mesos; nosaltres només ens hi afegim aportant els testimonis i documentació que tenim sobre les pràctiques de Glovo, que és molta”.

L’actuació, de fet, ja s’ha concretat en una resolució de la Inspecció de Treball de Saragossa, que es va fer pública ahir mateix, i que ha imposat a Glovo el pagament de 379.963 euros en cotitzacions a la Seguretat Social no abonades, que corresponen a 326 treballadores que van treballar-hi com a autònomes com a mínim durant vuit mesos, una situació que la inspecció entén com a fraudulenta. La inspecció proposa l’ingrés de les repartidores a l’empresa i que aquesta les doni d’alta a la Seguretat Social, i també imposa a Glovo una sanció de 4.000 euros per obstrucció de la labor inspectora. Aquesta decisisó de l’òrgan inspector se suma a altres pronunciaments que s’han anat produint al llarg del darrer any contra l’altra gran operadora del sector a l’Estat espanyol, la multinacional britànica Deliveroo, tant en l’àmbit de la Inspecció de Treball a Barcelona, Madrid, València i Saragossa, que han derivat en diverses reclamacions als jutjats del Social de repartidores que havien estat acomiadades.

Glovo es va fundar l’any 2015 a Barcelona, per Òscar Pierre, que actualment té 26 anys, i s’ha expandit per les principals ciutats de l’Estat espanyol (on compta amb unes 7.000 repartidores, de les quals 3.800 només a la capital catalana) i també a algunes del francès, Itàlia, Portugal, Xile, Perú i l’Argentina

Glovo es va fundar a Barcelona l’any 2015, seguint el model de Deliveroo i altres empreses que es plantejaven reformular el model tradicional del repartiment a domicili seguint l’esquema de l’anomenada economia col·lavorativa, és a dir, que l’empresa, a través d’una aplicació de mòbil, només fa d’intermediària per posar en contacte repartidores, establiments i clientela. En tres anys i escaig, s’ha implantat a les principals ciutats de l’Estat espanyol i també ha iniciat la seva expansió a París, diverses ciutats d’Itàlia, Portugal, Xile, Perú i Argentina. Des de fa algun temps, té l’exclusiva del servei de repartiment a domicili dels establiments de la cadena McDonalds a les ciutats on opera. El seu fundador i director executiu, Òscar Pierre, té 26 anys. Declara disposar d’uns 200 treballadores amb contracte i una flota de 7.000 repartidores amb una relació laboral mercantil, un model que Pierre ha defensat en diverses entrevistes, ja que considera que la feina de repartidora està pensada per generar uns ingressos extra, que la mitjana d’hores treballades al dia és baixa i que no es genera un compromís de plena dedicació.

Un grup de la plataforma sindical Riders per Drets aquest matí, davant de la delegació de la Inspecció de Treball i la Seguretat Social a Barcelona | Eloi Latorre

 

Per contra, les treballadores que avui han denunciat l’empresa argumenten que, encara que el nombre d’hores damunt de la bicicleta pugui ser baix, el nivell de disponibilitat que s’exigeix fa que a la pràctica la dedicació acabi sent exclusiva, ja que el rebuig d’una comanda es penalitza i aquelles treballadores que més serveis declinen fer “passen al final de la llista” i reben menys encàrrecs. I en la mateixa línia, la Inspecció de Treball de Saragossa ha conclòs que es donen els supòsits d’alienitat i dependència que, segons l’Estatut dels Treballadors, donen dret a la condició d’assalariada. Segons Natxo Parra, advocat laboralista membre del Col·lectiu Ronda, que ha assessorat el grup de riders en la seva denúncia, així com en les actuacions precedents contra Deliveroo, aquesta intenta demostrar que “és l’empresa la que imposa de forma total les condicions de servei i determina aspectes bàscics de la vinculació, com els horaris i els periodes de descans”.


El precedent de Deliveroo

Les repartidores en bicicleta es van començar a organitzar el mes de juny de l’any passat, 2017, quan es va presentar la plataforma Riders per Drets a Barcelona, adscrita a la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC). Les riders mobilitzades van convocar una jornada de vaga (un diumenge a la nit a l’hora punta amb més comandes) a les diverses ciutats on opera (Barcelona, València, Madrid i Saragossa, principalment) per reclamar que l’empresa es fes enrere en la intenció de deixar de garantir el mínim de dues comandes diàries a totes les treballadores inscrites.

Després de l’estiu, algunes de les treballadores que més s’havien significat en la reivindicació van fer públic que l’empresa de repartiment havia deixat de comptar amb elles, el que va motivar la interposició de diverses demandes davant de la justícia laboral per acomiadament improcedent i per tal que se’ls reconegués la categoria de treballadores per compte aliè. De moment, una acta de la Inspecció de Treball ja ha condemnat Deliveroo al pagament d’1,3 milions en concepte de quotes fraudulentament no abonades a la Seguretat Social, i el passat mes de juny, un jutjat de València ja va fallar donant la raó a un dels repartidors i en va ordenar la readmissió. Hi ha pendent una altra sentència a Barcelona, que ja ha anat a judici, presentada per Oriol Alfambra que, ara fa uns mesos, juntament amb altres integrants de Riders per Drets, va presentar el projecte Mensakas, que impulsa una cooperativa de repartiment porta a porta centrada en l’economia solidària i amb criteris de respecte als drets laborals.