Qui va dir que les llegendes no es poden transformar i transformar-nos? Qui va decidir que hi havia llibres que eren només per a públic infantil? La revolta de Santa Jordina s’ha atrevit a canviar el Sant Jordi per una antiheroïna i esdevé, de forma natural, un llibre de diàleg entre mares, pares, fills i filles.
A les seves pàgines, tota semblança amb la realitat no és casualitat. David Fernàndez i Lyona –pseudònim de Marta Puig– han donat vida al poble que decideix plantar cara a un rei tirà i a un drac mercat. La Jordina és una noia valenta que obre la primera esquerda contra l’obediència, però són el poder popular i la intel·ligència col·lectiva els que faran possible tota la resta. A més, el conte passa pel sedàs de l’1 d’octubre, el pescador tunisià s’inspira en el filòsof Santiago Alba Rico, el policia municipal en Jaume Asens i la bibliotecària en la llibretera de Pebre Negre.
A mesura que la trama es complicava, Fernàndez i Lyona van anar negociant més espai amb l’editorial fins a assegurar un desenllaç de justícia, en què la cultura és clau i els llibres són les armes. És com a mínim esperançador que un conte antimonàrquic i anticapitalista, republicà i assembleari s’hagi convertit en el més venut aquest passat Sant Jordi en literatura infantil i juvenil.
