Després de 438 sessions i més de 5 anys de judici, l’Audiència Territorial de Munic va condemnar a presó permanent (20 anys) Beate Zschäpe, la principal acusada i única supervivent de la cúpula de l’escamot armat neonazi Clandestinitat Nacionalsocialista (NSU), per l’assassinat de deu persones amb l’agreujant de motivació racial en nou dels casos, entre els anys 2000 i 2007. Excepte una dona policia, la resta de les víctimes eren migrants que treballaven en petits comerços, mortes amb un tret al cap a plena llum. Vuit tenien ascendència turca, i una, grega. A més, a Zschäpe se li atribuïen tres atemptats amb bomba, quinze robatoris a bancs i un incendi.
Quatre col·laboradors més, entre els quals un exdirigent del partit neonazi alemany NPD, Ralf Wohlleben, van ser condemnats a penes d’entre dos i deu anys de presó. De fet, la justícia ja ha dictaminat la posada en llibertat de Wohlleben, condemnat a la pena més alta de deu anys de presó, i també de la persona que va proporcionar l’arma dels crims a l’escamot. El tribunal va accedir així a la petició formulada per la defensa del condemnat –formada per coneguts advocats neonazis–, per entendre que no existeix risc de fugida i per haver passat ja gairebé set anys en presó preventiva. Wohlleben, considerat un heroi pel moviment nazi alemany, s’ha traslladat a viure amb Jens Bauer, el líder d’un col·lectiu racista i pagà neonazi anomenat Artgemeinschaft.
Xarxa de camarades a l’ombra del Ku Klux Klan
La fiscalia afirma rotundament que “l’NSU no és una xarxa, […] només una singular organització de tres persones”. No obstant això, tot apunta en la direcció contrària. De fet, al vídeo on l’NSU va reivindicar les seves accions diuen que són “una xarxa de camarades”. Diversos informes periodístics i de recerca antifeixista han identificat més de 200 persones en el seu entorn que van proveir el trio de papers falsos, targetes, noms falsos, pisos, diners, vehicles i armes. “L’NSU, estava empeltada en l’escena neonazi i envoltada per informants, activistes del moviment neonazi, a sou de l’Estat alemany”, va manifestar la vicepresidenta del Parlament i diputada de Die Linke Petra Pau.
Al voltant de l’NSU hi hauria un mínim de 30 informants a sou de diferents organismes de seguretat. No s’han produït imputacions i segueixen en llibertat. Thomas Richter va aparèixer misteriosament mort per diabetis a casa seva l’any 2014. Era informant dels serveis d’intel·ligència amb el codi clau Corelli, va treballar pels serveis secrets de 1993 a 2012, va ser membre del Ku Klux Klan (KKK) i va tenir una estreta relació amb el trio que formava el nucli central de l’NSU, proporcionant-los finançament.
Una vintena d’agents de policia que tindrien vincles amb el Ku Klux Klan alemany segueixen al seu lloc de treball
Segons va informar el diari Stuttgarter Nachrichten, fins a vint policies de l’estat de Baden-Württemberg tindrien relació amb el KKK alemany i les seves accions. Un policia d’aquest land que va militar al KKK va ser Timo Heß, el superior de la policia assassinada Michèle Kiesewetter i també del seu col·lega Jörg W. Per més estupefacció, Heß va ser el cap de l’operatiu policial que va ocupar-se de la investigació del tiroteig de Kiesewetter l’any 2007. La totalitat d’agents que tenen vinculació amb el KKK continuen treballant actualment. El trencaclosques de l’assassinat de Kiesewetter és un dels capítols més foscos de la trama de l’NSU.
Implicació dels serveis secrets
Un altre dels fets més obscurs del cas és el que implica Andreas Temme, un agent dels serveis de seguretat de l’estat de Hesse, àlies el petit Adolf –conegut així al seu poble per la seva ideologia feixista i per ser col·leccionista de literatura nacionalsocialista. El fet és que, en un dels assassinats de l’NSU el 2006, Temme es trobava present a Kassel a l’escena del crim. Temme es trobava navegant per internet, al cibercafè regentat per Halit Yozgat, mentre Yozgat va ser assassinat amb dos trets amb silenciador. Arran d’aquests fets va ser considerat per la policia com a sospitós de l’assassinat. Va ser realment l’NSU qui va executar Yozgat o va ser Temme? “Temme és el principal sospitós de l’assassinat de Yozgat”, sosté l’advocat de la família Yozgat, Alexander Kienzle.
Una investigació del diari Die Welt de les converses de Temme amb els seus superiors revela que la seva presència al cibercafè el dia del crim no va ser a l’atzar, sinó que s’hi trobava “per feina”. Dies abans, l’agent va reunir-se amb coneguts neonazis de Kassel en un establiment Burger King. Temme va ser citat pel jutge Manfred Götzl a Munic, però, després de declarar, la seva implicació va ser minimitzada i la seva connivència amb l’NSU, silenciada i impune.
Comunitat turca indignada
L’existència de racisme al centre de la societat i a les institucions alemanyes no ha estat en cap moment esmentada ni debatuda. Ni el fet que durant l’època de socialització dels membres de l’NSU entorn de Blood & Honour, la majoria dels partits de l’hemicicle –la CDU/CSU, l’SPD i l’FDP– van acordar endurir la llei d’asil després dels intents de pogrom violent protagonitzats per neonazis i l’NPD contra la població vietnamita i angolesa de Hoyerswerda i Rostock-Lichtenhagen. Com explica Mehmet G. Daimagüler, advocat de les famílies de dues de les víctimes de l’NSU, la comunitat turca d’Alemanya segueix indignada perquè del judici a l’NSU només se’n parla de forma jurídica i en cap cas no remou els fonaments de l’Estat alemany, un estat que va encobrir una xarxa terrorista neonazi i la policia del qual, alhora, va investigar les morts basant-se en clixés i prejudicis racistes, investigant l’entorn de les famílies buscant una presumpta connexió amb la màfia turca, el tràfic de drogues o altres maquinacions fosques.
