Ja és un tòpic, i fins i tot un clixé, allò de “la veu dels sense veu”. Per què pot esdevenir algú “la veu” d’algú altre? Amb quin dret? I si algú no té veu, per què no posar a la seua disposició els mitjans necessaris perquè puga parlar per si mateix sense necessitat de cap interposició?
Aquesta és en certa forma la filosofia de la Mostra de Cinema i Vídeo Indígena, que enguany arriba a la dècima edició amb seus a Alacant (on ja va celebrar-se a l’abril), Elx (el 21, 22 i 23 de maig), València i Vila-real (22, 23 i 24 de maig). Ací no es tracta sols de projectar documentals sobre les lluites indígenes -que també- sinó que el públic puga veure el material audiovisual produït per les mateixes comunitats a través de les múltiples organitzacions i col·lectius que en faciliten l’accés als equipaments i coneixements per tal que puguen expressar-se amb la seua pròpia veu.
Via la Mostra, simple vehicle funcional, la veu de les comunitats arriba al País Valencià per denunciar les persistents violacions de drets fonamentals, individuals i col·lectius, mostrar les diverses formes de resistència amb què al llarg de cinc segles han aconseguit sobreviure als espolis i genocidis més brutals, i donar a conèixer les seues propostes per fer front a la crisi global que travessa la humanitat. Sorgeixen ací conceptes com el Feminisme Comunitari, el Bon Viure / Sumak Kawsay, formes pròpies de govern, gestió comunitària dels béns comuns, etc.
Els films projectats formen part de la selecció guanyadora a la passada edició del festival Fic Mayab’ a Guatemala, incloent-hi produccions de pobles indígenes de països com Guatemala, Mèxic, Brasil o Panamá, entre d’altres
Els films projectats formen part de la selecció guanyadora a la passada edició del festival Fic Mayab’ a Guatemala, incloent-hi produccions de pobles indígenes de països com Guatemala, Mèxic, Brasil o Panamá, entre d’altres. També s’ha programat el documental No tenemos miedo, realitzat per Enginyeria Sense Fronteres, que narra la resistència del poble salvadoreny davant l’empresa minera Pacific Rim, una història amb final feliç que va provoca l’aprovació d’una llei contra la mineria metàl·lica en tot el país.
Un festival en tres sessions
La Mostra és una iniciativa de l’ONG Perifèries, que va agafar el relleu d’ACSUD Las Segovias, i enguany s’han dividit les projeccions en tres sessions temàtiques. La primera enfocada sobretot a la identitat dels pobles indígenes, els seus mitjans de comunicació i les ferramentes internacionals emprades per a reivindicar el seu dret a l’autodeterminació i sobre els seus territoris ancestrals. El tzeltal Mariano Estrada, de Chiapas, representant de la Coordinadora Llatinoamericana de Cinema i Vídeo dels Pobles Indígenes, participarà en els debats posteriors a les projeccions.
El segon bloc està centrat en la realitat de les dones, amb documentals sobre les agressions patides durant les guerres d’extermini de finals del segle XX, com la que van viure els pobles maia de Guatemala, la migració rural i les treballadores de la maquila a les fàbriques d’ensamblatge que hi ha, sobretot, a Mèxic i Amèrica Llatina, i on les dones produeixen en unes condicions i sous molt precaris per al mercat dels Estats Units; així com reflexions sobre el futur que cal guanyar i els models d’organització i participació política que s’han desenvolupat. L’encarregada d’animar el debat serà la feminista comunitària guatemalenca, maia-xinca, Lorena Cabnal.
El segon bloc està centrat en la realitat de les dones, amb documentals sobre les agressions patides durant les guerres d’extermini de finals del segle XX, com la que van viure els pobles maia de Guatemala, la migració rural i les treballadores de la maquila
Finalment, el tercer eix temàtic estarà centrat en les lluites dels pobles indígenes contra la degradació ambiental i com s’estan organitzant per frenar diferents megaprojectes extractivistes, siguen miners, hidroelèctrics o agroindustrials, sovint a costa d’una greu repressió i criminalització amb desenes d’activistes assassinats, com és el cas de la coneguda Berta Cáceres, punta d’un sagnant iceberg oblidat pels mitjans de comunicació hegemònics. En aquest punt, les convidades són Marixela Ramos, de Radio Victoria d’El Salvador i destacada militant en la lluita contra la mineria metàl·lica lliurada al departament de Cabañas, i María Olga Coronado, activista contra els megaprojectes extractivistes a l’occident de Guatemala.
En la present edició també s’estrenaran tres documentals breus dels periodistes de la Directa Lluïso Llorens i Toni Silva, produïts per Perifèries. Aquests documentals són el resultat d’un viatge de Silva per tal de difondre les lluites més aïllades del territori guatemalenc, com l’oposició indígena a les hidroelèctriques als departaments d’Ixquisis, Barillas i Río Dolores, a la zona occidental, i la Puya i San Rafael las Flores al centre del país. Amb aquest material també es publicarà un monogràfic imprès que es distribuirà amb la Directa durant el mes de juny i un documental més llarg que s’estrenarà ja a la tardor.
