El 6 d’abril de 1996 vuit activistes van fer una acció espectacular que va aconseguir aturar gairebé un any les obres de la presa d’Itoiz, a Navarra. El vídeo dels talls del cablejat d’acer a trenc d’alba va donar la volta al món tot i que encara no hi havia les xarxes socials. Va ser una acte genuí de lluita no violenta desobedient i transparent, en què es va convocar un grup reduït de periodistes. Això va contribuir a ampliar el ressò de la lluita ecologista per fer front a projectes faraònics vinculats a la depredació dels recursos naturals. Les participants, que van denunciar maltractaments i van ser condemnades a cinc anys de presó, van generar una gran onada de solidaritat. Poc després de l’acció, un membre de la Coordinadora d’Itoiz reflexionava sobre la repercussió que va tenir (entrevista publicada a l’Illacrua número 34, de maig de 1996).
No van aturar cap vaixell francès a Mururoa ni van impedir la tala d’arbres a la llunyana Amazonia, accions que al seu dia van ser considerades com o causes nobles en defensa de la natura. Aquest cop la lluita ecologista va ser més a prop, i l’objecte del sabotatge va consistir a tallar sis cables d’acer, sis cables del tot fonamentals per a una obra que, si no s’impedeix, destruirà 1.100 hectàrees de dues valls, afectarà tres reserves naturals i dues zones d’especial protecció. Ens referim a la navarresa presa d’Itoiz. De seguida, els simpàtics ecologistes d’altres vegades van passar a ser fanàtics terroristes pels mass-media, les institucions i els partits (menys Herri Batasuna). Al cor de la condemna, s’hi van sumar, fins i tot, Greenpeace, una organització que ha destacat precisament per aquesta mena d’accions. Natxo Matxín, de la Coordinadora de Itoiz, ens dóna la seva opinió sobre la situació creada per Solidarios con Itoiz, alhora que ens explica l’impacte ecològic que pot comportar el pantà si al final s’acaba fent.
Ningú negarà que el sabotatge practicat per Solidarios/as con Itoiz ha tingut, si més no, una virtut: els grans mitjans de comunicació han hagut d’airejar la polèmica del pantà, si bé d’una manera tendenciosa i deformada… Com valores l’acció?
Jo no la qualificaria de sabotatge, sinó com una resposta popular en compliment de la legalitat, ja que s’ha de tenir en compte que aquesta obra està declarada il·legal per sentència de l’Audiència Nacional. A més, va ser una acció directa i neta, que va procurar no fer mal a ningú, d’una gran generositat, tot i sabent el càstig que se’ls imposaria en tallar els cables del projecte, i pacífica, per això mateix, un cop van acabar, es van entregar malgrat tenir prou temps per fugir. A canvi d’això, van haver de patir una brutal pallissa a mans dels guàrdies jurats encarregats de la vigilància, mentre la Guàrdia Civil s’ho mirava, i això els va produir contusions per tot el cos i, fins i tot, a un d’ells li van trencar el timpà i el van haver d’operar. Això és el que va passar de debò i no el que han transmès els grans mitjans de comunicació que ho han manipulat interessadament.
Per què creus que la majoria de partits parlamentaris i d’institucions han condemnat amb tanta duresa l’acció, parlant de terrorisme i tot?
L’acció ha anat dirigida al cor del projecte i ha comportat, com a mínim, que la construcció del pantà quedi paralitzada un bon temps; per tant, les administracions ja no poden continuar la seva política de fets consumats, com fins ara. Si al fet que s’ha curtcircuitat la seva estratègia uneixes que mai han tingut arguments convincents per justificar el pantà, no els queda altre remei que parlar de terrorisme en un últim intent d’atraure’s favorablement l’opinió pública. Ara bé, ho tenen difícil, perquè les característiques de l’acció ni tan sols són similars a altra mena d’actes, i això la gent del carrer ho sap.
Què els diries als 300 treballadors de l’obra acomiadats?
“Va ser una acció directa i neta, que va procurar no fer mal a ningú, d’una gran generositat, tot i sabent el càstig que se’ls imposaria”
Doncs, en principi, que treballaven en un projecte il·legal i que no és solució per evitar l’atur construir obres públiques injustificades. També reclamaria que l’administració els ressargeixi per haver-los creat unes expectatives de treball falses. Però, a més, insistiria que no es deixessin manipular per les institucions, com fins ara, i que pensessin que també són treballadores aquelles persones que anaven a resultar afectades pel projecte.
Institucionalment s’assegura que el pantà i el canal són imprescindibles per al futur agrícola de Navarra. Vosaltres, en canvi, insistiu que al darrera s’amaguen interessos del tot aliens al poble navarrès…
I ens hi refermem. Itoiz està dissenyat per al transvasament de l’Ebre i tota la seva evolució apunta cap això. Per començar, el Canal de Navarra, infraestructura imprescindible per fer servir l’aigua a la nostra comunitat, no sols no ha començat a construir-se sinó que ni tan sols s’ha fet el projecte. A més, en els grans plans de gestió de l’aigua, la qual correspon solament a l’estat, no es recull el projecte d’Itoiz com d’ús a Navarra. A l’avantprojecte del Pla Hidrològic Nacional, els transvasaments són el tema estrella i el de l’Ebre la pedra angular, i té com a suports Itoiz i altres embassaments de Catalunya i Aragó. Pel que fa a l’agricultura, que consumeix el 80% de l’aigua, el Pla Nacional de Regadius no considera les terres del Canal de Navarra com a preferents per transformar, i sí com a pendents de fer estudis mediambientals de rendibilitat socioeconòmica.
Quines seran les conseqüències mediambientals si el pantà acaba fent-se?
La zona afectada pel projecte és una àrea de transició climàtica entre el clima pirinenc i el mediterrani, per la qual cosa les espècies vegetals i animals són variadíssimes i tenen un alt valor ecològic. Moltes d’aquestes espècies estan protegides en trobar-se en clar perill d’extinció, com el trencalòs, la nútria (segons els últims informes, desapareguda per les obres en el tram del riu), l’àguila reial, el voltor petit, el duc, etc.
La lluita contra el pantà es remunta des de mitjan 1980. Ens pots resumir com ha evolucionat?
Com tota lluita, en un començament va tenir un marcat caràcter local i s’hi sumaven tant les aportacions personals com dels ajuntaments afectats. El gran salt va tenir lloc el maig de 1993 quan van començar les obres. Aleshores els grups estatals i, fins i tot, internacionals s’hi van implicar més.
Qui compon la Coordinadora?
Primer eren sobretot persones de la zona afectades directament per l’embassament. Ara hi ha gent molt variada, que de manera individual treballen per aconseguir un mateix objectiu: paralitzar el projecte i que sigui bandejat definitivament. A més, a l’entorn de la Coordinadora també hi ha diferents organitzacions ecologistes, partits, sindicats, etc. que fan de suport.
Quines semblances i quines diferències té aquesta lluita amb la de Lurraldea, per una banda, i la de Riaño, per una altra?
S’hi assemblen perquè totes parteixen del moviment social i popular. Pel que fa a les diferències, la més fonamental respecte a Lurraldea és que es tracta d’infraestructures completament diferents –allà, una autovia, aquí un pantà– i que nosaltres no proposem cap embassament alternatiu, ja que considerem que el problema és d’arrel en no haver-se fet cap planificació seriosa i científica sobre les necessitats reals d’aigua a Navarra. Quant a Riaño, sí que ens uneix una mateixa problemàtica; la diferència rau que la presa d’ltoiz encara no l’han construïda i això és un avantatge per intentar impedir-la.
Segons sembla, part de l’aigua d’Itoiz podria acabar a mans de les indústries, els complexos turístics i, en general, de les àrees metropolitanes de la costa catalana i valenciana. És cert?
“Dur a terme els transvasaments suposaria un desequilibri econòmic, poblacional i territorial enorme, atemptaria contra tota política de desenvolupament sostenible i afavoriria una societat no igualitària”
N’estem convençuts. Els és més rendible utilitzar el recurs de l’aigua en explotacions turístiques que no pas per a ús agrícola, ja que la primera activitat genera moltes divises. Ara bé, dur a terme els transvasaments suposaria un desequilibri econòmic, poblacional i territorial enorme entre les diverses zones, atemptaria contra tota política de desenvolupament sostenible i afavoriria una societat no igualitària.
Què podem fer des dels Països Catalans per solidaritzar-nos- hi?
Només el fet de transmetre la informació relacionada amb el pantà ja és molt important: nosaltres tenim el lema que tota persona informada és una persona que s’oposa al pantà d’Itoiz. A més d’això, és important treballar per aconseguir canviar la mentalitat respecte a l’ús i la gestió de l’aigua, i també lluitar en problemes importants al vostre entorn com són ara l’embassament de Rialb o les afeccions sobre el Delta de l’Ebre, íntimament connectats amb Itoiz.
I a partir d’ara, què?
En principi, continuarem la nostra tasca de racionalitzar la situació, exigint amb fermesa la paralització de l’embassament i un debat que aporti solucions a les necessitats d’aigua, partint d’una política d’estalvi, amb solucions més econòmiques, amb més respecte envers el medi ambient i a més curt termini. Per això, prosseguirem les nostres campanyes informatives, com també demanant la llibertat dels vuit membres de Solidarios/as con ltoiz
