Una sentència del jutjat del social 31 de Barcelona que s’ha conegut avui ha condemnat l’empresa Roofoods Spain (titular a l’Estat espanyol de la marca britànica de repartiment Deliveroo) a readmetre deu repartidores de la seva base de treball de Barcelona, i a abonar-los els salaris que han deixat de percebre des del moment en què se’ls va comunicar que es prescindia dels seus serveis, l’estiu del 2017. La resolució judicial estima parcialment les demandes promogudes per deu repartidors que operaven a través d’aquesta plataforma digital, dóna per provada la relació laboral de les demandants amb l’empresa i aprecia que s’han vulnerat els seus drets fonamentals, motiu pel qual fixa una indemnització de 6.251 euros per a cadascuna; també declara nuls els acomiadaments (excepte en un dels casos, en el qual no aprecia l’existència d’acomiadament, ja que va ser el mateix repartidor qui va comunicar la intenció de deixar la feina per les condicions laborals), i condemna Roofoods Spain a readmetre les deu treballadores i a abonar-los quanties que oscil·len entre els 123 i 628 euros com a compensació per períodes de vacances no gaudits.
La sentència dictada pel magistrat Raúl Uría Fernández considera que hi ha “indicis sobrats” per determinar que les causes de l’extinció de la relació laboral van ser la participació de la majoria de les acomiadades en les protestes i la vaga promoguda per treballadores de Deliveroo a Barcelona durant el mes de juny de 2017 contra les pràctiques laborals del grup; també pel fet que van formar part del nucli impulsor de la plataforma Riders x Drets, nascuda en aquell moment, sota el paraigua del sindicat Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), per denunciar que tant Deliveroo, com Glovo o altres multinacionals que gestionen serveis de repartiment a domicili mitjançant aplicacions de telefonia mòbil, imposen condicions laborals pròpies d’un treballador assalariat però es desentenen de donar d’alta de la Seguretat Social, abocant les persones que hi treballa a una situació efectiva de “falsos autònoms”. Cal tenir en compte que entre les protagonistes de la demanda hi ha treballadores que van actuar com a portaveus i membres de la comissió de negociadora d’aquella mobilització laboral de fa dos anys.
En alguns d’aquests casos ara jutjats, l’empresa de repartiment va justificar l’acomiadament al·legant situacions d’embriaguesa o pel fet d’haver subministrat a la clientela fulletons en què es criticaven les pràctiques laborals de Deliveroo. En el moment dels acomiadaments, l’empresa abonava a les repartidores 4 euros bruts per cada lliurament realitzat i els comunicava les comandes mitjançant una aplicació de missatgeria instantània.
La sentència argumenta que “els intents empresarials per aparentar que els repartidors eren lliures per escollir uns o altres horaris, per rebutjar comandes o per treballar quan no volien fer-ho no es corresponen amb la realitat de cap manera”
La sentència argumenta que “els intents empresarials per aparentar que els repartidors eren lliures per escollir uns o altres horaris, per rebutjar comandes o per treballar quan no volien fer-ho no es corresponen amb la realitat de cap manera” i no veu cap dubte en el caràcter “plenament laboral” de la relació de les deu denunciants amb la companyia de repartiment. “Dir que els repartidors tenien llibertat per rebutjar les comandes és exactament el mateix que dir que tenien llibertat per tardar el que volguessin en portar-les al client. Però el cert és que si tardaven molt, baixaven les seves estadístiques de velocitat i perdien opcions de cara a la setama següent”, detalla la resolució judicial, que assenyala el draconià model que imposava Deliveroo a les repartidores per assegurar-se no “perdre punts” i garantir-se una continuïtat de treball a l’empresa. Entre altres exigències, aquest model les empenyia a haver d’acceptar, recollir i entregar la comanda amb la celeritat més gran possible; oferir-se a treballar durant determinades hores punta; no rebutjar pràcticament cap comanda i no generar opinions crítiques o valoracions negatives de la clientela.
En aquest sentit, el dictamen judicial es remet a una sèrie de missatges enviats per Deliveroo a algunes de les seves treballadores i que ja havien estat considerats anteriorment per la Inspecció de Treball, que fa temps ja va determinar que el model de treball de Deliveroo es basava en el sistema de fals autònom. Alguns d’aquests missatges deixen clara la pressió que s’exercia sobre el personal per tal que no rebutgés cap demanda, amb comentaris del tipus “has rebutjat 8 comandes, considerem que és un nombre molt alt, ja que perjudica la nostra dinàmica de repartiment” o bé “sabem que està diluviant però els clients no paren de demanar i els hem de donar servei. Aneu amb compte i feu el que pugueu, però cal seguir repartint”.
“Inexitent llibertat”
Segons Natxo Parra, advocat del Col·lectiu Ronda que ha representat les deu impulsores de la reclamació laboral, “hi ha elements suficients per desarticular completament la fal·làcia sostinguda per Deliveroo, Glovo, Uber Eats o altres empreses sobre la llibertat dels seus repartidors per actuar segons la seva conveniència”. Segons aquest lletrat “els fets demostren que estem davant d’uns treballadors completament sotmesos a l’àmbit de direcció de l’empresa, obligats a entregar les comandes que se’ls encarreguen en el temps i mode que se’ls dicta a través d’instruccions precises i sota l’amenaça permanent de patir greus conseqüències en cas de no acatar les directrius traslladades per Deliveroo o no estar disponibles”.
Natxo Parra considera que “estem davant d’una sentència important que solidica els arguments que tant el nostre despatx com la Inspecció de Treball hem sostingut des de fa temps sobre la situació laboral dels riders ‘[com es coneixen els repartidors en l’argot del sector]. Una falsa aparença de llibertat que encobreix no tan sols una relació laboral sinó inclús que intenta treure tot el profit possible en matèria d’exigències de velocitat i disponibilitat d’aquesta inexistent llibertat“, un model que, segons aquest advocat laboralista, permet les empreses de repartiment com Deliveroo “reduir les seves despeses d’una forma brutal al mateix temps que disposar d’una flota de persones a la seva disposició a la qual pot exigir molt més del que podria si fossin els seus empleats”.
L’octubre de 2020 és previst que se celebri un nou judici, al jutjat del social número 24 de Barcelona, en aquest cas impulsat per la Tresoreria General de la Seguretat Social, que ha de determinar la relació laboral amb Deliveroo de 748 repartidores del grup.