Jo, els llibres, els vull a casa. Tant me fa si ja els he llegit, si estan destrossats, si ja no són novetat, si els he d’amuntegar pels racons perquè ja no m’entren als prestatges… Els hi vull.
Els vull tenir ben a mà, perquè mai no sé quan algú dirà alguna cosa a Twitter que farà que em desperti al cap una curiositat antiga, qualsevol cosa, de qualsevol tema el qual, fa uns anys, em tenia fascinada i del qual ja no recordo qui va dir que, però sí que recordo un llibre que en parlava i vull tornar a llegir el que en deia. Tampoc mai no sé quan estrenaran aquella peli que adapta aquella novel·la que vaig llegir quan tenia vint anys, que tant em va fascinar però que feia temps que no hi pensava i ara, vist el tràiler, m’han vingut ganes de rellegir. Igual que tampoc no sé quan la meva neboda de dotze anys m’explicarà una alguna cosa que li ha passat amb els seus col·legues que em remeti directament a aquella història que vaig llegir quan era només una mica més gran que ella que, tot i que després, rellegint-la, vaig comprovar que m’havia perdut de la missa la meitat, en aquella primera lectura em va semblar que tot es desllorigava davant els meus ulls.
Si alguna cosa tenen els llibres, és que poden ser llegits i rellegits sense que perdin gota del seu contingut. Que poden passar de generació en generació, podent ser aprofitats pels nostres fills sense que perdin gota del seu contingut
Els vull tenir a casa, els llibres, o vull saber que encara hi són a cals meus pares, allà mateix on jo els vaig deixar. I vull que passin mesos que no trepitjo la meva antiga habitació del pis familiar, per finalment tornar-hi un dia i anar redescobrint, tot mirant aquell prestatge, que tinc aquest títol i també aquest altre, i aquest altre més que em recorda a aquell estiu quan vaig anar per primer cop d’acampada i que, tot i que sabia que dormiria en tendes compartides i no podria llegir a les nits perquè allà, d’intimitat, zero, me’l vaig posar a la motxilla entre samarretes, calces i mitjons que aviat estarien bruts, per si necessitava alguna companyia, alguna veu que em sonés familiar.
Vull tenir els meus llibres a casa, per això no entenc com algú pot decidir passar-se per una llibreria de segona mà a deixar-los, per molt que el pis es quedi petit, per molt que la família hagi augmentat.
Són l’únic producte sense data de caducitat, sense obsolescència programada. Tots? No, no tots. Només els llibres que hem triat bé, només els que tenen un significat. Només els que no estan venuts a la dictadura de la novetat, només els que han crescut al mateix temps que nosaltres hem crescut
Si alguna cosa tenen els llibres, és que poden ser llegits i rellegits sense que perdin gota del seu contingut. Que poden passar de generació en generació, podent ser aprofitats pels nostres fills sense que perdin gota del seu contingut. Són l’únic producte sense data de caducitat, sense obsolescència programada. Tots? No, no tots. Només els llibres que hem triat bé, només els que tenen un significat. Només els que no estan venuts a la dictadura de la novetat, només els que han crescut al mateix temps que nosaltres hem crescut i els que, després, ens han sobrepassat. Els que signifiquen alguna cosa, els que ens servien per créixer nosaltres també. Només aquests són els que, al llarg de la vida, haurem sabut fer veure a la gent del nostre voltant que, d’alguna manera, han estat importants.
Per això és important triar bé el llibre que entra a casa, no deixar-nos endur per la moda del moment, saber que el llibre que triem parla de nosaltres, que és el que farà que els que vinguin després, si ho hem fet bé, el voldran seguir tenint, per recordar-nos.
Trieu bé els llibres: són un llegat com pocs n’hi ha i mai no sabeu del cert qui vindrà després, ni com us voldran recordar.
