El dijous 5 de setembre, el col·lectiu viticultor del Penedès està cridat a sortir als carrers i parar màquines per protestar contra el que qualifiquen de “preus irrisoris” als quals els compraran el raïm aquest any. Malgrat les diverses reunions i cimeres entre els principals actors, la postura del grup Henkell-Freixenet és inamovible. La pagesia encara la jornada de vaga com un espai per visibilitzar la seva lluita i mostrar la importància del sector a la gent del territori, sent el jovent l’impulsor de les properes mobilitzacions.
En plena verema, el sector viticultor del Penedès aturarà la producció per respondre a la decisió dels grups Henkell-Freixenet, Codorniu (actualment en mans del fons d’inversió estatunidenc Carlyle) i Jaume Serra (del grup García Carrión), totes controlades per companyies multinacionals o fons d’inversió. Les tres grans empreses, les quals en total compren un 90% de la producció de raïm per elaborar cava al Penedès, pagaran enguany 0,30 euros el quilo, per sota el preu de cost, accentuant així la baixada de preus progressiva dels últims anys.
Les tres grans empreses del sector, les quals en total compren un 90% de la producció de raïm per a elaborar cava al Penedès, pagaran enguany 0,30 euros el quilo, per sota el preu de cost, accentuant així la baixada de preus progressiva dels últims anys
Per a plantar-hi cara, el passat 22 d’agost els sindicats convocants de la vaga (Unió de Pagesos, Associació de Viticultors del Penedès i Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya), juntament amb Joves Viticultors del Penedès, es van reunir a Vilafranca del Penedès amb representants les empreses esmentades i Teresa Jordà, consellera d’Agricultura del Govern català. Malgrat els esforços i el suport de la consellera i d’altres empreses i conglomerats que s’han posat al costat de les viticultores, la decisió de les tres multinacionals no ha canviat, almenys de cara a la verema d’enguany. En aquesta conjuntura, s’ha decidit mantenir les mobilitzacions i la vaga convocada pel pròxim 5 de setembre.
La pagesia, principal perjudicada per la mala gestió del territori
Per a les empreses elaboradores de cava, la baixada de preus es deu en part a la necessitat de reduir els estocs acumulats. Freixenet, adquirida el 2018 pel grup alemany Henkell, ha emès un comunicat on exposa que la seva decisió respon a la voluntat d'”adaptar-se a l’oferta i demanda del mercat”, ja que “s’ha generat una elevada quantitat d’excedent en el sector, que en paral·lel pressiona el mercat vitivinícola”. Ferran Carbó, de Joves Viticultors del Penedès, explica que durant les negociacions del 22 d’agost “ens van arribar a dir que ens compraven el raïm per un motiu social”, donant a entendre que, si en compraven, era per fer un favor a la pagesia.
Segons Rafel Ramon, coordinador comarcal de l’Alt Penedès d’Unió de Pagesos, el Consell Regulador del Cava (CRC) ja havia alertat de la perillositat dels excedents anys enrere. “El CRC, juntament amb la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de La Rioja, va presentar un estudi al Ministeri d’Agricultura on s’argumentava que superar les 33.000 hectàrees de cultiu suposaria una saturació del mercat al territori”. El Ministeri en va fer cas omís i ha incrementat el terreny cultivable fins a superar les 38.000 hectàrees, produint uns 72 milions de quilos addicionals.
Una altra reivindicació dels pagesos implica mantenir els terminis de pagament com els anys anteriors. Albert Benach, un jove pagès que treballa a la vinya de la seva família, explica que enguany Codorniu no els pagarà en els venciments habituals. Això pot provocar que alguna explotació viticultora no recuperi les inversions a temps i, fins i tot, que no pugui pagar el personal que hi treballa.
“Els més perjudicats per aquesta situació acaben sent els joves”, opina Rafel Ramon. “La baixada de preus afecta tothom de ple, perquè en haver de cenyir-nos a unes restriccions de recursos i sostenibilitat per complir els paràmetres de les DO tenim unes despeses afegides; però els qui porten menys temps dedicant-se a la vinya no només no tindran benefici, sinó que, com que no tenen un coixí previ, tindran pèrdues”. De fet, han estat el sector més jove de la pagesia qui s’han revoltat amb més força, i per això han decidit agrupar-se i plantar cara al conflicte de manera constant i compromesa.
Jovent en peu de guerra
En aquest context de precarietat, el cas del jovent és, doncs, especialment delicat. Benach reconeix que, quan ets jove, l’única manera de treballar de viticultor és gràcies a herències familiars. És a dir, si no tens família pagesa, és una inversió tan gran que és impossible d’assumir.
Eudald Planella és un dels productors que ha impulsat la creació del col·lectiu Joves Viticultors del Penedès. El passat 14 d’agost es va fer una lectura del manifest de mínims dels tres sindicats, però no va ser suficient per satisfer el sector més jove: “vam decidir pujar a l’escenari i conduir una mobilització. Dos dies després vam sortir amb els tractors al mig de la vila i convocar una assemblea. Es va desbordar el centre de Vilafranca: van venir més de 200 tractors”. Planella afirma que els joves estan disposats a anar més enllà, perquè “no tenim tanta por i ens hi juguem més que els altres”. El seu objectiu, doncs, és fer pressió “perquè ningú baixi del carro i hi pugi més gent”.
“La presència de joves a la vinya és especialment rellevant avui en dia. Com que fins ara s’apostava per una viticultura de qualitat, molt jovent van poder començar a guanyar-se la vida amb la pagesia i va entrar al món de la vinya”, explica Albert Benach, un jove productor
“La presència de joves a la vinya és especialment rellevant avui en dia. Com que fins ara s’apostava per una viticultura de qualitat, molt jovent van poder començar a guanyar-se la vida amb la pagesia i va entrar al món de la vinya, a diferència d’altres sectors agrícoles. Per tant, la davallada del preu afecta de ple el col·lectiu de joves que havia decidit incorporar-se al món de la viticultura”, explica l’Albert. És per això que són ells qui han decidit prendre partit en les mobilitzacions i, com diu Planella, “animar les generacions més grans i transmetre’ls l’esperit jove”.
Des d’Unió de Pagesos es mostren emocionats per la gran presència de joves en les mobilitzacions. Rafel Ramon admet que, tot i que els sindicats ja lluiten pels drets dels viticultors, “que hi hagi una massa que hi dóna suport i dona una bona rebuda de les reivindicacions fa que tot plegat sigui més efectiu”.
La identitat Penedès, en decadència
La baixada de preus de venda del raïm no té conseqüències exclusivament econòmiques. Aquesta desvalorització de la matèria primera pot desembocar en una pèrdua de prestigi de les denominacions d’origen i en un canvi del Penedès com el coneixem: és una amenaça al paisatge i la identitat del territori. “El món agrícola està perdent valor” afirma Rafel Ramon, “i estem veient com la situació que nosaltres patim és extensible a altres sectors: la llet, la fruita de pinyol de Lleida, l’avellana, els territoris cremats de l’Ebre. Volem que es dignifiqui la feina de pagès perquè la matèria primera té un cost i no pot ser que els elaboradors i transformadors provoquin desequilibris tan grans entre el preu de cost i el resultat final”. De fet, altres territoris de la D.O. Cava també s’uniran a la vaga del dia 5, com Almendralejo, a Extremadura, o Requena, al País Valencià.
“Als grans viticultors amb grans extensions, els és igual que els paguin barat, perquè segueixen tenint beneficis. Per als petits viticultors és una ruïna”, explica el Roger F., treballador d’unes bodegues del Penedès. En aquesta línia, Benach detalla que això suposa un pas enrere en la millora de la qualitat del sector. “Si fins ara s’estava apostant per la qualitat i l’ecològic, abaixant el preu del raïm caminem cap a un model com el de la Manxa: de grans extensions i produir tants quilos com puguis.”
“Als grans viticultors amb grans extensions, els és igual que els paguin barat, perquè segueixen tenint beneficis. Per als petits viticultors és una ruïna”, explica Roger F., treballador d’unes bodegues del Penedès
Benach posa com a exemple el projecte del Logis Penedès, la plataforma logística que la Generalitat té previst desenvolupar en uns terrenys agrícoles del Baix Penedès, en el marc del projecte del Corredor Mediterrani: “quan desvaloritzes el preu d’un tros fa que sigui molt fàcil especular-hi i s’hi vulgui instal·lar un polígon industrial. Si la vinya tingués valor i estigués protegida, seria molt més difícil que s’hi posés un gran centre industrial com el Logis Penedès. No només va de pagesos, sinó també de la mateixa gent del Penedès”. Rafel Ramon fa la mateixa reflexió: “volem conscienciar la població perquè se solidaritzi amb nosaltres; perquè som els gestors de la terra i del territori: cuidem les vinyes perquè tothom pugui gaudir del paisatge i dels productes que hi cultivem, però si la nostra feina no és rendible, haurem de retallar costos d’on sigui i el paisatge i el prestigi de les D.O. de la zona quedaran completament malmesos”.
Des de Joves Viticultors del Penedès s’encaren les mobilitzacions com un punt de trobada del sector viticultor amb la resta de penedesenques: “El sentit de la vaga és visibilitzar que no és una qüestió de què ara s’hagi d’arreglar el preu, sinó que el conflicte va més enllà i ens afecta a tots”, explica Planella. La plataforma de joves té present l’amenaça al paisatge i la identitat del territori que provoca la baixada del preu del raïm; per això, diuen, “les futures accions aniran encarades a identificar quins són els cellers que estan fent bé les coses i a seduir tota la gent del territori que està a terrasses bevent cava: si volen seguir fent-ho, ens necessiten a nosaltres. Nosaltres ara els necessitem a ells”.
