A La Florida de l’Hospitalet de Llobregat el veïnat ha alçat la veu en defensa de l’arbrat dels seus carrers i ahir a la tarda una part s’hi va concentrar en defensa del “patrimoni natural”. En un barri on només hi ha un 10% de verd urbà, segons el Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, l’Ajuntament calcula que uns 6.700 arbres “produeixen interferències” i “quasi 4.200 estan en voreres inferiors a tres metres”. Amb aquests arguments, i aferrant-se al Pla Director de l’Arbrat de l’Hospitalet de Llobregat (PDALH) l’ens municipal entén que l’empara normativa per talar-los i ho ha començat a fer en ple mes d’agost.
La campanya del Consistori es va posar en marxa a l’estiu, afecta diversos carrers de l’Hospitalet i ara és el torn del carrer de la Mare de Déu de Núria, on hi ha arbres antics, com un parell de pins. Des del consistori s’argumenta que els treballs comportaran tasques de renovació, substitució i nova plantació d’arbres. Segons les dades facilitades per l’Ajuntament, actualment hi ha 38.200 arbres als carrers, places, jardins i parcs de l’Hospitalet, i la campanya que ara s’ha posat en marxa preveu eliminar-ne 350 i plantar-ne 428 de nous.
Però l’Associació de Veïns i Veïnes de la Florida exigeix que es paralitzi la tala i es replantegi la disposició de l’espai públic: “creiem que hi ha altres alternatives que no siguin la tala”, explica Marcela Kasparian, membre de l’entitat veïnal. Per exemple, prescindir d’algunes places d’aparcament. Marc Folch, de l’associació pel medi ambient a l’Hospitalet La Saboga, insisteix en com es reparteix l’espai públic: “els arbres són necessaris”.
A banda d’això –tal com argumenten les veus opositores a les tales– es perden arbres que ja estan crescuts i desenvolupen funcions superiors als nous, com l’absorció de diòxid de carboni o l’ombra i la regulació de temperatura. A més, els treballs es duen a terme conjuntament amb la campanya de pavimentació, amb renovació de voreres i treballs d’asfaltatge, i per tant, la substitució del verd en molts carrers no és immediata; la plantació de noves espècies en alguns casos no es duria a terme fins ben entrada la tardor.
Segons les veus opositores a les tales, amb l’operació es perden arbres que ja estan crescuts i desenvolupen funcions superiors als nous, com l’absorció de diòxid de carboni o l’ombra i la regulació de temperatura
Marc Folch subratlla que la ciutat està molt densament poblada, hi ha carrers molt estrets i es prioritza l’aparcament de vehicles. “La tendència hauria de canviar”, apunta. Tot i que el consistori assegura que no s’està disminuint el nombre d’arbres a la ciutat, “nosaltres tenim els nostres dubtes, però a més, com que un arbre nou no té els mateixos beneficis ambientals, la compensació hauria de ser major”, conclou Folch. La Saboga, en un escrit, recorda que una ciutat més verda i naturalitzada té molts beneficis: combat el canvi climàtic, millora la qualitat de l’aire, la salut, la qualitat de vida i l’esperança de vida de les persones, i també genera un paisatge urbà més agradable, benestar físic i emocional, més espais de trobada, regulació de la temperatura i més zones d’ombra.
Tant des de l’Associació de veïns i veïnes com des de La Saboga també s’assenyala, per una banda, que ha faltat una adequada prevenció de malalties i de poda per conservar els arbres i, per l’altra, que no s’ha comptat amb la participació ciutadana. “Volem que se’ns consulti com volem que siguin els nostres carrers”, reivindica Kasparian. En algunes ocasions que hi han participat, recorda Folch, “hem fet propostes que no s’han tingut en compte”. De fet, apunten que el 2012 es va eliminar la Comissió de Sostenibilitat i tots els temes que s’hi tractaven van quedar diluïts en els Consells de Ciutat.
