La mort de Franco, la coronació de Joan Carles I, la legalització del PCE, les primeres eleccions generals pluripartidistes, la llei d’ammistia, els primers Onze de Setembre autoritzats, el retorn del president Tarradellas, la promulgació de la Constitució, les primeres eleccions municipals… Justament enguany s’han commemorat els 40 anys d’aquells comicis que va incorporar una nova generació política, amb molta gent forjada en la lluita antifranquista, a les institucions i a fornir les bases del que s’ha anomenat règim del 78.
Més enllà de la cronologia oficial del període conegut com a Transició, segons la qual l’Estat espanyol va passar en pocs anys i relativament pocs sotracs d’un règim autoritari i repressor a una democràcia homologable a l’Europa occidental, gràcies a l’audàcia del rei i a la generositat reconciliadora dels dirigents polítics que encarnaven els bàndols enfrontats a la Guerra Civil. El cert és que l’anomenada Transició també va deixar fora de l’agenda multitud de lluites socials i relats transformadors que, pel fet que van imaginar aquell moment històric com una oportunitat de conquesta radical de drets o de fer caure del tot les estructures de l’edifici institucional franquista i implantar un model social de nou encuny. No hi encaixaven.
La cita és impulsada pel Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcia (CEDID), la UAB, la Fundació Salvador Seguí i, el Centre d’Estudis sobre Moviments Socials de la UPF i l’Ateneu Nou Barris
Amb l’objectiu de reivindicar-les com a objecte d’estudi acadèmic, diverses professionals de la història han impulsat el congrés Les altres protagonistes de la transició: mobilitzacions socials i esquerra radical, les sessions del qual s’han programat a l’Ateneu Popular 9 Barris de Barcelona entre aquest divendres, 11 d’octubre, i el diumenge dia 13. La cita, impulsada pel Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcia (CEDID), la Universitat Autònoma de Barcelona, la Fundació Salvador Seguí i, el Centre d’Estudis sobre Moviments Socials de la UPF, i l’ateneu que l’acull, pretén, segons les seves impulsores, “repescar veus i experiències de l’època que han quedat en l’oblit”.
El congrés constarà de set sessions i amb una participació prevista de més de seixanta de participants convidades en les diverses taules i espais de debat, entre testimonis o protagonistes directes dels fets i estudioses que els han investigat. En el programa, destaca el rol de les lluites feministes, amb dues taules específiques, i la presència de les dones en el moviment obrer, que també disposarà d’un debat exclusiu. Es recordaran fenòmens com les Jornades Catalanes de la Dona de 1976, les mobilitzacions liderades per les treballadores de la fàbrica Roca, així com s’exposaran diverses investigacions sobre moviments feministes en diversos territoris de l’Estat. Es comptarà també amb testimonis de dones vinculades a les lluites laborals de l’època, com Ángeles de la Fuente (Topo Obrero), Rosalia Molina (vinculada a la CNT i la CGT), Lola Carrión (vinculada a les Comissions Obreres) o Isa Garnika (que fou membre de la Lliga Comunista Revolucionària).
Una altra taula de debats girarà entorn dels qüestionaments de gènere i les “sexualitats dissidents”, amb diversos especialistes que exposaran les seves recerques al voltant dels primers intents d’organització del moviment LGTBI a diversos punts de l’Estat com el marc legal repressiu que havia d’afrontar. També s’ha previst un espai per als anomenats corrents d’esquerra radical, és a dir, els situats al marge dels majoritaris PCE o el PSUC, des dels trotskisme al maoisme o l’autonomia obrera. Comptarà amb testimonis com Martí Caussa (de la Lliga Comunista Revolucionària, Manuel Garcia (del Partit del Treball d’Espanya), Santi Medina (Bandera Roja) o Gabriela Serra (vinculada a l’Organització d’Esquerra Comunista i el Moviment Comunista).
En el programa, destaca el rol de les lluites feministes, amb dues taules específiques, i la presència de les dones en el moviment obrer, que també disposarà d’un debat exclusiu
La “qüestió nacional” i els moviments pel dret a l’autodeterminació dels diversos pobles administrats per l’Estat espanyol s’abordarà en un debat on es posaran damunt la taula experiències com l’Assemblea Nacional-Popular Gallega (AN-PG), el Partit dels Treballadors Patriotes Revolucionaris (LAIA, per les seves sigles en èuscar), vinculat a l’esquerra abertzale, o l’expansió d’Òmnium Cultural a Catalunya.
També s’ha previst lloc per a propostes culturals dissidents del moment, com per exemple, les Jornades Llibertàries del 1977 que, pel que fa a la vessant cultural, es van celebrar la Park Güell de Barcelona l’estiu de 1977. I també s’hi han programat algunes sessions per analitzar els mecanismes repressius o de generar por implementats pel nou estat per combatre les seves dissidències, i les respostes solidàries a aquests. En aquest àmbit, la taula que tancarà el Congrés, diumenge al migdia, presentarà testimonis com Daniel Pont (vinculat a la COPEL – Coordinadora de Presos en Lluita), Andoni González (de les Comissions de Solidaritat), Roser Rius (impulsora de la querella per tortures contra l’inspector de policia Antonio González Pacheco, conegut com Billy el Niño) o Montse Benito (de la Campanya pel Dret a l’Avortament).
