L’Agoustine va arribar a Barcelona amb el vaixell d’Open Arms l’estiu de 2018. Quan va tocar terra va vagar durant un mes per Barcelona i per Sant Boi de Llobregat. Havia viatjat des del Camerun del Sud. Al mòbil hi portava la fotografia del seu germà mort, assassinat per l’exèrcit del govern de Paul Biya. No duia cap documentació a sobre, però un altre germà que es va quedar al poble li va poder fer arribar el passaport per correu. Va viure com a sensesostre fins que va obtenir l’estatus de refugiat, que li dona dret a estar dos anys en una residència d’acollida. Havia fugit de la violència militar que patia al seu poblat.
El conflicte que s’hi arrossega des de 2016 ho ha paralitzat tot. Aquesta regió, una antiga colònia britànica que aglutina les dues zones occidentals de majoria anglòfona del país (Northwest i Southwest), es vol independitzar del nord francòfon. Entre el setembre i l’octubre de 2017, desenes de milers de persones van sortir al carrer a manifestar-se. L’1 d’octubre, coincidint amb el referèndum d’autodeterminació de Catalunya, van proclamar la independència de la República Federal d’Ambazònia, nom amb el qual es coneix la regió. La forta repressió de les protestes per part del govern central va desencadenar l’aparició de grups insurgents.
La forta repressió de les protestes per part del govern central va desencadenar l’aparició de grups insurgents
Des d’aleshores, els pobles petits i remots com el de l’Agoustine han quedat deserts. Igual que ell, moltes persones han marxat. Segons Eugene Ufoka, representant d’Ambazònia a la Unió Europea i a l’ONU, també hi ha molta gent que viatja en vaixell des de Nigèria fins a Amèrica. Algunes d’aquestes persones estan atrapades a la frontera de Mèxic. Segons denuncia, l’exèrcit de Paul Biya –al poder des de 1982– crema els pobles al pas de la gent. A les ciutats grans hi queda gent, però també hi plana l’amenaça de la violència militar. “La setmana passada tres nois van anar a nedar. L’exèrcit va disparar-los sense cap motiu. Es van pensar que els tres havien mort, però només n’havien matat un. Els dos supervivents han agafat les armes”, comenta.
“Estudiants d’institut, de disset, divuit, dinou anys, van als boscos per lluitar contra l’exèrcit, que hauria de protegir tots els camerunesos, i en lloc d’això, els mata. Volem la pau, però davant dels crims de guerra tenim dret a la defensa pròpia. Si no hi ha intervenció, no hi haurà pau”, afegeix. Les escoles, que fa quatre anys que estan tancades, havien de reobrir al setembre, però les criatures han marxat. Les escoles sud-cameruneses, que ensenyaven història de l’Estat francès en francès tot i que la població parla anglès des de temps colonials, han sigut clausurades per l’independentisme anglòfon fins que comencin les negociacions amb el govern central.
Els pobles petits i remots han quedat deserts i centenars de milers de persones han fugit a altres països
Però malgrat les converses d’enguany a Ginebra, segons Ufoka, les negociacions estan lluny de donar resultat. “Paul Biya viu nou mesos l’any a Suïssa. Els secessionistes mai no ens hem apropat a Suïssa per cap tipus de mediació. Les converses les ha tingut amb líders que no tenen res a veure amb el conflicte. Mentrestant, el seu exèrcit seguia matant al Camerun del Sud. L’ONU i la UE donen suport a la mediació suïssa, però nosaltres mai no l’hem demanat. Són només gesticulacions”, considera.
L’any 1961, el Camerun meridional es va independitzar del Regne Unit, un any després que el nord ho fes de l’Estat francès. Amb dos milions d’habitants, la regió semblava massa petita per autogovernar-se. Els poders colonials van decidir que havia d’annexionar-se a Nigèria, també una antiga colònia anglesa, o bé al Camerun septentrional. La idea acceptada per la majoria va ser que nord i sud fossin dos estats federats i iguals; però l’annexió va implicar l’obligatorietat d’utilitzar la llengua i el sistema francès en tots els tràmits oficials o a l’escola. De fons sempre hi ha hagut la qüestió del petroli, que al Camerun del Sud, com al delta del Níger, és abundant i de qualitat.
El silenci internacional i el petroli
“Tot i que el Camerun del Sud crema, la influència francesa a la zona és tan gran que se silencien tots els esforços de mediació internacional. No estem lluitant contra el govern de Biya, estem lluitant contra França, que pressiona perquè la comunitat internacional no s’impliqui” en el conflicte, diu Ufoka. París encara exerceix una gran influència en els catorze països que utilitzen el franc CFA, que són antigues colònies gal·les, amb l’excepció de Guinea Equatorial i Guinea Bissau.
Al marge de la moneda, les empreses extreuen el petroli al Camerun del Sud per refinar-lo després en territori francès. Aquest recurs es concentra sobretot a Bakassi, una península propera a Nigèria que es disputen els governs camerunès i nigerià, i que va passar a estar sota sobirania camerunesa el 2008. Nigèria encara no ho ha acceptat i, sobre el terreny, la població local no es pot permetre pagar el petroli del seu propi subsòl, encarit pel cost de refinar-lo a milers de quilòmetres, en territori europeu.
El conflicte entre els dos Cameruns
La creació de l’estat d’Ambazònia ha buscat posar fi al tracte discriminatori de les institucions francòfones de Paul Biya. Aquest nom va ser proposat pel líder secessionista Sisiku Ayuk Tabe, refugiat en primera instància a Nigèria. Després de viure-hi dos anys, l’exèrcit camerunès hi va entrar per capturar-lo. El van retornar al Camerun, on el van tenir incomunicat durant tres mesos. Ha estat condemnat a cadena perpètua. Amb el record del secessionisme de Biafra, brutalment reprimit i encara recent, el govern de Nigèria es resisteix a donar suport a l’independentisme anglòfon de la veïna Ambazònia. Població nigeriana que fugia del grup fonamentalista Boko Haram va emigrar cap allà, però les seves guerrilles també van començar a entrar a la regió el 2018.
L’etiqueta #SouthCameroons mostra a les xarxes fotografies de cossos sud-camerunesos cremats i carbonitzats
Després de la declaració unilateral d’independència de l’1 d’octubre, la repressió ha fet que la població de les localitats remotes es comencés a tancar a casa. Va deixar de treballar els camps, no s’atrevia a sortir. Aquest va ser un dels elements que van portar a la creació a l’interior dels boscos de les guerrilles independentistes dels Amba Boys. Des de 2018, l’etiqueta #SouthCameroons mostra a les xarxes socials fotografies de nuclis rurals i de cossos humans de sud-camerunesos cremats i carbonitzats. A Twitter també circulen vídeos de gent excavant fosses comunes.
Amb milers de persones desaparegudes, entre 2.000 i 5.000 morts per operacions de contrainsurgència –segons diverses fonts– i més de mig milió de persones desplaçades –segons les Nacions Unides i Human Rights Watch–, Eugene Ufoka fa temps que adverteix que el Camerun del Sud podria convertir-se aviat en una nova Ruanda. “Ara ja no va de la sobirania d’Ambazònia contra el govern central francòfon, va de la crema de cases i pobles sencers per part del règim i de l’absència d’accions per part de la comunitat internacional. Tothom calla, tot
i que entitats humanitàries han avisat de la gravetat de la situació”. Els crims contra civils per part de la policia i l’exèrcit al Camerun del Sud augmenten. L’economia del país està en ruïna perquè la població sud-camerunesa que no s’ha armat i amagat als boscos, ha fugit o viu reclosa per la por. En la seva última intervenció enregistrada en vídeo, el president Biya ridiculitza les acusacions de genocidi.
