“Hola, el meu nom és Anon, i penso que l’holocaust mai va existir”, deia a càmera Stephan Balliet abans de matar dues persones a Halle (Alemanya). Balliet, de 27 anys, amb armes casolanes i explosius, va voler assaltar una sinagoga i perpetrar una massacre mentre s’hi celebrava el Yom Kippur, el dia més important del calendari jueu que versa sobre el penediment i l’expiació del pecat.
Balliet no va aconseguir entrar a la sinagoga malgrat disparar la porta sense aturador. És llavors quan va llançar una granada de mà per sobre del mur del cementiri jueu, i cada vegada més desesperat perquè no podia dur a terme el seu objectiu: matar el màxim nombre de persones jueves possibles perquè, segons ell, tenen la culpa de tots els mals del món. Però va girar cua i va disparar fredament una vianant –no jueva– per l’esquena. Al cap de cinc minuts, en no poder matar gent jueva, va decidir matar-ne de musulmana, i va tirotejar un establiment turc de kebabs, on va assassinar un jove –un alemany no musulmà.
Tot això ho va retransmetre en directe a la plataforma Twitch –a través d’una càmera incrustada al seu casc. Com si fos un videojoc d’acció en primera persona. Mentre feia streaming, Balliet afirmava que “el feminisme és la causa de la baixa natalitat a l’oest, que actua com a boc expiatori per a la immigració massiva i que l’arrel de tots aquests problemes són els jueus”. Així doncs, el motor que el mou a perpetrar l’atemptat és la teoria del Gran Reemplaçament, que pregona que la “població autòctona europea i cristiana serà substituïda per una de forana i musulmana” i “en culpa el feminisme i els jueus”.
Aquesta conspiranoia és un dogma supremacista blanc preconitzat pel teòric ultradretà francès Renaud Camus, que els darrers mesos ha motivat altres neonazis de tot el món a perpetrar matances i tirotejos. És el cas de Brandon Tarrant, que el març de 2019 va fer exactament el mateix durant el seu atac a les mesquites de Christchurch (Nova Zelanda), on va assassinar 51 persones: difondre l’atac en directe per internet i propagar-ne la ideologia. Tarrant, de 28 anys, va enllaçar-hi un manifest de 74 pàgines titulat “El Gran Reemplaçament”, com el llibre de Camus, inspirat en el manifest d’Anders Breivik, l’ultradretà noruec autor dels atemptats d’Oslo i l’illa d’Utoya de l’any 2011, amb 77 morts, en el qual exposava que el tiroteig al país insular del sud-est d’Austràlia estava motivat per venjar “el miler de morts” produïts per l’islam a Europa al llarg de la història.
Balliet es dirigia al seu públic: “N’he intentat matar alguns”; però, com si es tractés d’un videojoc, no “ha obtingut la màxima puntuació” i les armes li han fallat. El tiroteig antisemita de Halle indica que l’autor no era un integrant del moviment neonazi militant de l’est d’Alemanya i que tampoc tenia contactes amb Combat 18, el braç d’assalt de la xarxa neonazi europea Blood & Honour que pregona la idea de resistència –armada si és de menester– sense líder a través de bandes de música anticomunista i grups de camaraderia autònoms. En cas d’haver sigut un militant neonazi clàssic, Balliet hauria tingut accés a armes de millor funcionament.
Tant el seu vocabulari com la retransmissió en anglès, així com el seu evident homenatge a Tarrant i l’ús dels fòrums ultres 4chan i 8chan, suggereixen que la radicalització va tenir lloc a internet i que els tirotejos d’aquest calibre –un exemple clar de ludificació, és a dir, l’adopció de dinàmiques de joc en entorns no lúdics– tenen una comunitat d’admiradors virtuals i copiadors arreu d’Occident. Balliet també mostrava la seva admiració per Alek Minassian, l’autor de l’atropellament massiu amb furgoneta a Toronto motivat per l’anomenat ideari incel, una abreviatura de l’expressió anglesa involuntary celibacy (‘celibat involuntari’) que fa referència a una subcultura que consisteix en comunitats virtuals d’homes misògins i heterosexuals.
Balliet va seguir el mateix patró que Patrick Wood Crusius, el tirador supremacista blanc d’El Paso que l’agost va assassinar amb una arma semiautomàtica 22 persones d’origen hispà, perquè segons ell eren els “altres” responsables del Gran Reemplaçament. El patró també va ser copiat per John T. Earnest, que l’abril d’enguany va assaltar la sinagoga de la població estatunidenca de Poway i va matar una persona. Earnest afirmava que el tiroteig de la sinagoga de Pittsburgh, on el 2018 van ser assassinades onze persones, va ser la seva principal inspiració.
La retransmissió s’ha convertit en una moda dins l’escena ultradretana, com posen de manifest les darreres matances. Balliet també va deixar un manifest en línia d’onze pàgines, en anglès, en un intent de motivar altres “blancs oprimits” a fer el mateix. Les reaccions als fòrums chan eren una crida: “Aconsegueix la màxima puntuació”. Un incentiu per a futuribles tiradors ultradretans. Obtenir la puntuació més alta, un llenguatge de videojoc per referir-se al nombre de persones a assassinar.
L’activitat ultra dels fòrums digitals no té gaire en comú amb les cèl·lules neonazis clàssiques
El terror ultradetà d’aquests fòrums digitals no té gaire en comú amb les cèl·lules neonazis clàssiques. Les demandes dels autors no estan pensades per a peculiaritats regionals, sinó que són visions globals de la teoria del Gran Reemplaçament. Tots comparteixen una cosmovisió de dretes i un deliri racista i antisemita basat en una suposada superioritat dels “blancs”, un ideari –la preservació de la cultura, les tradicions i l’estil de vida conservador “europeu” i l’oposició frontal al multiculturalisme– que creuen que s’ha de defensar tant als parlaments, amb les noves formacions de dreta radical populista en auge a tot el món, com al carrer.
