Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Evo Morales obté el seu quart mandat a Bolívia entre acusacions de frau i protestes

Les partidàries de l’oposició a Bolívia esclaten en protestes al carrer i cremen seus del Tribunal Suprem Electoral acusant els candidats oficialistes de frau. Una interrupció en l’escrutini preliminar de vots i un recompte oficial que evitarà que Morales se sotmeti a una segona volta electoral han indignat a aquelles bolivianes que no volen viure cinc anys més del seu govern

Evo Morales en el míting de tancament de la seva campanya electoral, el dijous 17 d'octubre a la ciutat d'El Alto. | Arxiu

Les 24 hores posteriors a les eleccions celebrades aquest diumenge 20 d’octubre a l’Estat Plurinacional de Bolívia han estat marcades per la incertesa i la mobilització social. El candidat pel Movimiento al Socialismo (MAS) i actual president Evo Morales i el candidat de l’aliança política Comunidad Ciudadana i expresident entre 2002 i 2005 Carlos Mesa, es disputaven la presidència en un mandat de cinc anys. Però, quan, amb el 83% dels vots escrutats, Morales s’enduia un 45,3% i Mesa un 38,2%, el Tribunal Suprem Electoral (TSE) va suspendre, sense explicacions, l’escrutini preliminar. Segons Carlos Mesa, la intenció de Morales, qui iniciaria el seu quart mandat consecutiu, era evitar una segona volta electoral, circumstància que es dóna només si els dos candidats més votats tenen menys de 10 punts de diferència. 48 hores després del recompte oficial de vots, tot i la tendència que l’escrutini interromput indicava, el resultat oficial final indica un 46,86% dels vots pel masista i un 36,73% per Mesa. 10 punts justos.

Amb el 83% dels vots escrutats, Morales ja s’havia autoproclamat guanyador augurant que la resta de vots que faltaven, majoritàriament de zones rurals, li donarien la victòria a la primera volta

Val a dir que, amb el 83% dels vots escrutats, Morales ja s’havia autoproclamat guanyador augurant que la resta de vots que faltaven, majoritàriament de zones rurals, li donarien la victòria a la primera volta. A aquella hora la població boliviana quedava a l’espera del recompte oficial de vots que determinaria si sortien a votar de nou en una segona volta electoral el 15 de desembre. Quan es coneixien els resultats finals, la població partidària de l’oposició ja era als carrers: a Potosí, Sucre i Chuquisaca han cremat les seus departamentals del TSE i a Oruro han cremat la seu del MAS. La missió d’observadores de l’Organització d’Estats d’Amèrica ha expressat que es tracta d’un “canvi dràstic i difícil de justificar en la tendència dels resultats preliminars” i diversos col·lectius, sindicats i partits ja han anunciat les seves mobilitzacions i acciones perquè, tal com predica un comunicat del Partit Obrer Revolucionari, “Evo no se n’anirà a través de les urnes”.


La petjada neoliberal de Morales

El context en el que Evo Morales arribava a aquestes eleccions aglomera algunes complexitats que qüestionen el seu camí polític. En primer lloc, el 21 de febrer de 2016 Bolívia va votar “No” –amb un 51,3 dels vots en contra- a un referèndum constitucional que preguntava a la seva població si estava d’acord en modificar l’article 168 i que per tant, “la presidenta o president i la vicepresidenta o vicepresident de l’Estat puguin ser reelegits dues vegades de manera continuada”. Després d’uns quants equilibris jurídics, polítics i mediàtics, segons explica Carmelo Peralta, expert en desenvolupament sostenible del Centre d’Investigació i Promoció del Camperolat (CIPCA), “els magistrats del tribunal constitucional plurinacional modifiquen la constitució política sense tenir competència ni tenir en compte la voluntat sobirana expressada el febrer de 2016” i permeten la reelecció de l’exsindicalista cocaler. “Això genera dubtes i desconfiança en la població”, explica l’investigador: “no es tenia clar quina era la figura que el govern d’Evo Morales estava fent servir per a la seva reelecció”.

Seguidores del president bolivià en el míting de tancament de la seva campanya electoral |Arxiu

 

Per altra banda, tot i que els indicadors mostren una disminució de la població empobrida durant els seus catorze anys de mandat, la continuïtat en qüestió de polítiques neoliberals i els seus impactes en els recents incendis de l’Amazònia boliviana han jugat un fort element en contra de Morales durant la campanya electoral. A inicis d’aquest mes d’octubre, membres de comunitats indígenes amazòniques van fer arribar el seu clam fins a les Nacions Unides on van denunciar el govern bolivià per portar a terme models d’agronegoci i ramaderia responsables de la desforestació i en conseqüència dels incendis forestals en superfícies de fins a 5 milions d’hectàrees de selva. La seva política extractivista ha arribat a Àrees Protegides on no s’ha garantit el dret a la consulta prèvia, lliure i informada a comunitats indígenes i camperoles recollida al Conveni 169 de l’OIT ratificat per Bolívia.

Carlos Mesa, historiador i periodista del Front Revolucionari d’Esquerra qui va estudiar a la Complutense de Madrid, no ha reconegut els resultats i en un tuit ha fet “una crida a la mobilització democràtica”. El Comitè de Defensa de la Democràcia de Bolívia ha instat a la “resistència civil” per evitar un frau electoral i lluitar per una segona volta. El Tribunal Suprem Electoral de La Paz, aquarterat per l’exèrcit, està sent rodejat per manifestants que són al carrer cridant “avall el frau”. Si aquest govern de Morales i García Linera tira endavant haurà de fer front a circumstàncies d’ingovernabilitat i de polarització de la població.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU