Han passat huit anys des de Música i lletra (Propaganda pel fet!, 2011), darrer àlbum d’estudi de Feliu Ventura. Durant este temps, la seua activitat ha girat al voltant de diferents projectes musicals i literaris. Tot i això, hi havia ganes de tastar nou material íntegrament propi, el qual ha vist la llum recentment sota el nom de Convocatòria (Propaganda pel fet!, 2019).
Amb una confecció molt cuidada i en format llibre-disc, se’ns presenten onze peces, cadascuna d’elles acompanyada de textos escrits per referents culturals i polítics que han marcat l’autor durant la seua trajectòria: Carlos Taibo, Jordi Cuixart, Gemma Pasqual, etcètera.
Les lletres que li donen forma ens ofereixen una barreja entre dos pols, aparentment oposats. Per un costat, manté el to de denúncia i reivindicació característic de les composicions del xativí, que podem trobar en temes com “Cançó de bressol enmig del col·lapse”, “Tornarem a cantar” o “Convocatòria” (senzill que s’ix de la tònica general per la seua tonalitat més rockera). Per altre costat, també té lloc un cant a l’esperança i l’alegria, malgrat els temps foscos que vivim. Així, “Difon el teu somriure” o “Nostres (lloc 6)” ens conviden a ser optimistes, a brindar per allò que hem aconseguit i prendre-ho com a referència per avançar.
En definitiva, un àlbum que segueix el rastre del seu antecessor, sense arriscar-se massa i apostant per la fiabilitat que aporten els resultats passats: lletres polides al màxim i engalanades amb els instruments justos per adobar el conjunt. En esta ocasió, a la ja clàssica combinació de guitarres, teclats i acordions –i sota la notable producció de Borja Penalba i Pau Cháfer– se sumen l’oboé, el fiscorn o el clarinet.
El recent guardó que li ha atorgat el jurat dels Premis Ovidi com a millor disc de cançó confirma que, quan una cosa funciona, val més no tocar-la. Com bé reconeix Ventura, la música no canvia el món per si sola, però sí que pot servir d’impuls per a qui pretén fer-ho. Així doncs, esperem que es complisca el propòsit
i acudim fidels a la cita a la qual ens convoca.
