La programació del Festival de Cinema Asiàtic de CineBaix és inevitablement plural, atès que aplega la producció audiovisual d’un respectable nombre de centres creatius i industrials: l’Índia, el Japó, Corea del Sud, la Xina i Hong Kong… Enguany, però, podem detectar-hi una certa proliferació de les propostes que honoren les tradicions de la narrativa negra amb una certa vocació de denúncia, o del thriller que s’entrellaça amb el cinema social.
A Europa també hem vist propostes en aquesta línia. Dos clàssics del drama social europeu, els germans Dardenne, han injectat notables dosis de thriller en obres recents com Dos días, una noche o La chica desconocida. Dins d’un context de desballestament del mal anomenat estat del benestar, l’afebliment o la ruptura de les xarxes de seguretat social, sembla lògic que algunes cineastes vulguin representar la vida com una cursa contrarellotge per conservar el lloc de treball propi o garantir-se la subsistència. Els paisatges econòmics d’un continent asiàtic convertit en una fàbrica del món poc garantista amb els drets socials també apel·len l’audiència occidental preocupada per la preeminència del mercat per sobre de la dignitat de les vides. El tràfic de persones o l’explotació econòmica extrema són les materialitzacions més monstruoses d’aquesta realitat.
La desaparició que no importa ningú
A Land Imagined, guardonada amb el premi a la millor pel·lícula del Festival de Locarno, és un exemple de thriller amb les dinàmiques més brutals del món contemporani de rerefons. El seu punt de partida és la desaparició d’un treballador xinès, explotat per una empresa que es dedica a guanyar metres a la costa per satisfer les necessitats expansionistes de Singapur. Un detectiu s’implicarà en la investigació d’aquest ningú i això provocarà un malestar general: dels homes que ocupen Wang, dels seus companys i del mateix company de l’agent.
Fa uns anys, Na Hong-jin (The Chaser) explorava a The Yellow Sea un dels horrors del món globalitzat: la possibilitat que una persona desaparegui sense deixar rastre, a milers de quilòmetres dels seus éssers estimats, com un bri de pols perdut (i esclafat) entre els engranatges del capitalisme internacional. Ho feia en forma de thriller violentíssim amb esclats dramàtics, o de drama amb esclats de violència, sobre la cerca desesperada d’una migrant econòmica per part del seu marit. El singapurès Yeo Siew Hua tracta una altra història de desapareguts com un thriller oníric i voluntàriament desconcertant. La posada en escena d’A Land Imagined, cerebral i distant, fricciona amb alguns moments irracionalistes que poden remetre a l’obra de David Lynch (Twin Peaks, Mulholland Drive). Alguns enigmes i jocs de mans de prestidigitador decoren un viatge que també ens parla de realitats tangibles i materialíssimes: la lletjor metal·lúrgica del desenvolupisme econòmic, la seva naturalesa predadora de recursos i vides.
Sembla lògic que algunes cineastes vulguin representar la vida com una cursa contrarellotge per conservar el lloc de treball propi o garantir-se la subsistència
A Land Imagined potser no aprofundeix en alguns dels seus fils temàtics, com el neoesclavisme que pateixen uns protagonistes que perden el seu passaport a mans d’un ocupador que és alhora el seu creditor, però ofereix una experiència suggeridora i difícilment oblidable. En aquest sentit, pot remetre a l’aclamada Parásitos, del sud-coreà Bong Joon-ho, que es projectarà dins de la secció Recull de l’Any. L’autor de The Host ha signat una obra que fa esclatar les fronteres entre gèneres cinematogràfics i projecta la voluntat de sorprendre l’audiència amb una kafkiana muntanya russa que inclou cops d’efecte brutals. Bong havia tractat la desigualtat econòmica en clau de distopia futurista a Snowpiercer, i en aquesta ocasió s’ha acostat al fenomen en una clau menys fantàstica i més contemporània. Quan un jove de classe baixa es postula com a professor d’idiomes d’una adolescent benestant, és conscient que aconseguir la feina requereix una certa ficció d’igualtat social. El fingiment inicial del noi deriva en un crescendo de situacions enrarides.
Criminals i policies
Altres propostes del festival s’endinsen més clarament en els codis de la narrativa criminal. El lago del ganso salvaje és un extraordinari noir xinès d’ambientació contemporània que connecta amb els clàssics del gènere mitjançant una estilitzadíssima atmosfera de fatalitat. Un home fugitiu es troba amb una dona de motivacions incertes en una estació i comença a explicar-li fragments dels esdeveniments que l’han dut fins allà. El realitzador Yinan Diao, responsable de Black Coal, esquitxa la narració de flashbacks i cultiva un cert to abatut. Els protagonistes treballen en organitzacions criminals, però també són persones ferides que intenten tenir algun gest de generositat, encara que neixi de la desesperació i la derrota.
L’obra de Yinan pot remetre a les propostes més properes al cinema negre del realitzador Jia Zhang-Ke (Un toque de violencia, La ceniza es el blanco más puro). També ho pot fer el drama Largo viaje hacia la noche, també estilitzadíssim, també creador d’un estat d’ànim melancòlic, que es podrà veure a la secció antològica del festival. Com A Land Imagined, aquest film de Bi Gan parteix de la cerca d’una persona esvaïda… i usa les imatgeries oníques, aquesta vegada al servei d’una mena d’adaptació psicologista del surrealisme pop lynchià. La llarguíssima escena final de la pel·lícula, un desafiament tècnic que pretén accentuar la immersió del públic, ha estat una de les més comentades en el circuit del cinema d’autor recent.
El director filipí Brillante Mendoza (Serbis, Kinatay) ha tornat a dur a les pantalles la sagnant guerra contra la droga decretada pel president Rodrigo Duterte
A El lago del ganso salvaje, els bàndols dels criminals i dels agents policials estan ben delimitats encara que el seu autor tracti els primers amb una certa empatia. A Alpha, the Right to Kill, en canvi, les fronteres s’esvaeixen en una trama que inclou corrupcions. El director filipí Brillante Mendoza (Serbis, Kinatay) ha tornat a dur a les pantalles la sagnant guerra contra la droga decretada pel president Rodrigo Duterte. Ho fa després que la seva sèrie de televisió AMO rebés crítiques d’algunes comentaristes per oferir una visió massa complaent d’unes actuacions policials sota sospita: s’han arribat a calcular 27 morts diàries en mans d’agents en els primers mil dies de campanya contra el narcotràfic.
Vernís d’intriga per a una preciositat inclassificable
La premissa d’El huevo de dinosaurio sembla anticipar-nos un altre relat policial-criminal: dos homes en automòbil troben un cadàver a l’estepa
i un jove agent ha de vigilar el cos mentre els seus companys van a buscar el forense. En realitat, la narració posterior s’allunya dels codis de la intriga i, en realitat, de qualsevol altre gènere cinematogràfic. El cineasta mongol Wang Quan’an ens mostra petits fragments de vida, protagonitzats pel policia i per una pastora que l’ajuda a passar una nit de fred i vent al ras, a través d’un dispositiu formal delicadíssim.
La inventiva en la creació d’imatges i la llibertat en l’ús del temps narratiu s’imposa a la mera funcionalitat. I torna a brillar el Wang esteticista que empra il·luminacions atípiques de manera suggeridora i, en moltes ocasions, inusualment plàstica: els paisatges a contrallum del Sol, els esclats d’una foguera al vent que ens tapen i desvetllen alternativament els cossos dels protagonistes… El resultat és una altra meravella de l’autor de La boda de Tuya.
L’Afganistan dels talibans en un film d’animació
En un festival de cinema asiàtic no pot faltar l’anime japonès, representat per dues fantasies com El tiempo contigo i The Wonderland, però aquestes no són les úniques pel·lícules d’animació que es projectaran a CineBaix: Las golondrinas de Kabul també formarà part del Festival de Cinema Asiàtic. Es tracta d’una adaptació de la novel·la homònima signada per l’escriptor algerià Yasmina Chadra, que ens trasllada a l’Afganistan governat pel règim fonamentalista talibà. La casualitat fa que s’encreuin les vides d’un carceller, la seva dona malalta i un jove matrimoni ofegat pel fonamentalisme. El tarannà el·líptic i poètic del film pot friccionar amb la duresa del món que representa, però alhora contribueix a potenciar l’impacte emocional de la narració.
