Estan a punt de complir-se cinc anys de l’esclat de la guerra del Iemen, i aquest conflicte intern convertit en guerra regional no sembla proper a veure la fi. L’any passat es va saldar amb més de 20.000 víctimes mortals registrades. Des de l’inici del conflicte ja en són almenys 233.000, entre combatents i civils, de les quals gairebé la meitat han estat infants menors de cinc anys, segons dades de les Nacions Unides (ONU). Nombroses organitzacions internacionals, entre elles Amnistia Internacional, han denunciat crims contra la humanitat i l’ONU ha responsabilitzat tots els actors bel·ligerants de cometre crims de guerra contra la població civil.
L’associació iemenita Mwatana for Human Rights ha registrat, per exemple, un mínim de 500 atacs aeris de la coalició liderada per l’Aràbia Saudita, que han provocat la mort de milers de civils –directament i indirecta. Ali Jameel, investigador i activista de l’entitat, explica que, “en molts casos, els bombardejos es van executar contra objectius gens sospitosos de ser militars. Els iemenites no només moren a causa de bombes, sinó també de les seves conseqüències, com la falta d’aigua, atenció mèdica o accés a aliments”. Les múltiples proves dels atacs sistemàtics contra la població civil i les consegüents violacions al dret internacional humanitari, però, no han impedit que països occidentals segueixin autoritzant la venda i l’exportació d’armament als principals actors d’aquest conflicte, a més de proporcionar serveis de manteniment, formació i suport.
Identifiquen qui fabrica les armes
Davant la indiferència internacional envers aquests crims, l’11 de desembre les associacions Mwatana for Human Rights (Iemen), Amnistia Internacional, Campaign Against Arms Trade (Regne Unit), Rete Disarmo (Itàlia) i el Centre Delàs d’Estudis per la Pau (Estat espanyol), coordinades pel Centre Europeu de Drets Constitucionals i Humans (ECCHR), van presentar davant la Cort Penal Internacional (CPI) de la Haia una comunicació per denunciar el paper de les empreses armamentistes europees i dels actors governamentals davant la situació al Iemen.
Es tracta d’una acció sense precedents en la denúncia de les exportacions d’armes a escala internacional, ja que l’acció davant la CPI assenyala autoritats públiques europees i espanyoles i empreses de la indústria militar com a perpetradores de presumptes crims de guerra al Iemen. S’han presentat com a proves 26 atacs aeris realitzats des de 2015 que han tingut com a objectiu hospitals, escoles, edificis, habitatges civils i elements del patrimoni cultural.
El conflicte suma 233.000 víctimes mortals, entre combatents i civils, i quasi la meitat són menors de cinc anys
Segons la recerca conjunta feta per les entitats, les forces aèries saudites compten amb dotzenes d’avions Eurofighter que s’han fabricat i se n’ha fet el manteniment a l’Estat espanyol. Durant el període comprès entre el 2015 i el 2018 es podrien haver venut, a més, avions d’abastiment de combustible A-330 MRTT –com a mínim sis completament made in Spain– i Tornado, fabricats a la filial espanyola d’Airbus Group. Altres empreses identificades pel Centre Delàs com a subministradores d’armament que podria haver-se utilitzat a la guerra del Iemen són Indra, qui proporciona tota l’electrònica d’aquestes mateixes armes; Instalaza, fabricant de llançagranades, granades i explosius, i Navantia, la qual té l’encàrrec de fabricar cinc corbetes per a l’Aràbia Saudita.
Per molt que els diversos partits polítics que passen pel govern espanyol intentin defensar el joc net del sistema d’avaluació de sol·licituds d’exportacions d’armes, dut a terme per la Junta Interministerial de Material de Defensa i Doble Ús, només cal revisar les dades i els destins d’exportació per desmentir-ho. Si bé les exportacions d’armes espanyoles a l’Aràbia Saudita i països d’Orient Mitjà en guerra infringeixen totes les normatives vigents, el govern espanyol s’empara en un apartat de la llei de comerç d’armes que indica que les exportacions estaran subjectes als interessos de política exterior i comercials. Aquest fet “permet una interpretació laxa de la normativa i una manipulació discursiva en pro dels interessos privats i estatals”, observa Pere Ortega, del Centre Delàs.
Per tant, el rèdit comercial de les empreses espanyoles i les relacions exteriors amb el país receptor se situen com a interès prioritari d’Estat i acaben prevalent per sobre dels criteris ètics, humanitaris i del dret internacional. Segons Ortega, “és ben sabut que la monarquia saudita i la família reial borbònica espanyola mantenen una estreta amistat, i les relacions comercials de les empreses espanyoles a l’Aràbia Saudita són importants. Espanya acaba de construir el tren d’alta velocitat que uneix la Meca amb Medina, i, a més, hi ha un fort lobby militar industrial espanyol format per les principals indústries armamentistes”.
Una indústria en creixement
A més de l’Estat espanyol, alguns dels principals fabricants del material militar que l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units han utilitzat contra la població rebel houti al Iemen estan assentats a Alemanya, l’Estat francès, Itàlia i el Regne Unit. Com en el cas espanyol, l’enviament d’armes no hauria estat possible sense la complicitat dels governs i institucions públiques, que han vulnerat les normatives vigents sobre regulació d’armament. Tant el Tractat Internacional contra el Comerç d’Armes, aprovat el 2014, com la Posició Comuna Europea respecte al Comerç d’Armes, de 2008 i aplicable als països membres de la UE, prohibeixen explícitament la venda d’armament a països en conflicte o en tensió, que vulnerin els drets humans o que puguin desviar material militar cap a altres països en conflicte. Tot i l’existència d’aquests marcs legals, les exportacions d’armament a aquests països no només s’han continuat produint sinó que s’han incrementat en els darrers anys.
L’Aràbia Saudita, actualment principal importadora d’armament a escala mundial, té com a primer subministrador els Estats Units, seguit del Regne Unit, l’Estat francès i l’Estat espanyol, situant així la Unió Europea com la seva segona proveïdora d’armes. Des de l’inici de la guerra del Iemen, la UE ha exportat armes a Orient Mitjà per un import de 5.754,2 milions d’euros (sense comptar el Regne Unit, que no informa de les seves exportacions a la UE). El document presentat a la Haia identifica com a fabricants d’armament venut a Riad i utilitzat a les ofensives al Iemen la britànica BAE Systems, l’alemanya Airbus Defence and Space GmbH i l’espanyola Airbus Defence and Space S.A., totes elles productores de l’avió Typhoon; i BAE, Airbus, la italiana Leonardo S.p.A i l’alemanya Panavia Gmbh, fabricants del model Tornado.
L’Estat espanyol ha autoritzat exportacions d’armament a Riad per un valor de més de 1.200 milions d’euros
Des de l’inici del conflicte, l’Estat espanyol –setè exportador d’armes a escala mundial i quart a l’Aràbia Saudita– ha autoritzat exportacions a Riad per un valor de més de 1.200 milions d’euros i ha aprovat llicències d’exportacions als Emirats Àrabs Units per un valor total de 342 milions d’euros. Coneixent aquestes dades, no sorprèn que fos el país que més armament exportés a l’Aràbia Saudita l’any que va esclatar la guerra del Iemen, o que des de llavors hagi duplicat la venda d’armes al país en qüestió. Des de l’inici de la guerra, l’Estat espanyol ha exportat armes a la regió d’Orient Mitjà pel valor de 2.769,5 milions d’euros. El fet que el 2016 només es denegués una de les 1.578 sol·licituds d’exportació presentades per les empreses de la indústria militar espanyoles és una altra dada reveladora i explicativa de la dinàmica pel que fa a l’aprovació de llicències.
S’obre ara un procés que serà llarg. En primer lloc, el text haurà de ser acceptat per la CPI, que decidirà si obre un cas i destina recursos a investigar-lo o si remet l’expedient a les fiscalies de cada un dels estats europeus implicats. En aquesta línia, el coordinador del Centre Delàs, Jordi Calvo, explica que malgrat que encara no hi hagi data ni se sàpiga del cert si s’obrirà el procediment, “el que sí que sabem és que per primera vegada s’està acusant de crims de guerra els responsables de la fabricació i venda d’armament utilitzat al conflicte armat del Iemen”. S’enceta així una nova via d’acció judicial des de la societat civil, una iniciativa pionera que ha posat el focus en la responsabilitat en la destinació d’armes de la indústria militar en conjunció amb la complicitat del poder polític.
