Albert Herranz i Joan Viader s’endinsen, amb un molt bon text teatral, en un episodi poc conegut de la història del moviment obrer: la vaga de les portes de la Model.
L’estiu de 1931, acabada d’instaurar la Segona República, es va produir un motí de presos socials a la Model, castigat amb duresa. Es van cremar matalassos, les instal·lacions van quedar malmeses i es van haver de reparar més de 200 portes. Els fusters de Barcelona i rodalies, encapçalats per la CNT, es van negar a reparar-les. Les autoritats governatives van decidir reparar-les a Mallorca, però els fusters mallorquins també s’hi van negar i van declarar la vaga general, que va anar més enllà. Es va convertir en una crítica al sistema que qüestionava l’ordre establert. Finalment, la UGT va trencar la unitat sindical i unes desenes d’esquirols van reparar les portes.
Aquest llibre tracta de la dignitat, de la solidaritat, de la resistència i de la lluita per un nou món d’aquesta classe obrera de la CNT que durant tres mesos va plantar cara. Una aproximació convincent, enèrgica i apassionant d’aquells fets que paga la pena llegir i recordar.
