Com serà la vida a Catalunya, d’aquí deu o quinze anys, si desatenem tots els senyals que ens alerten d’un canvi climàtic cada cop més accelerat? Aquest és l’escenari que planteja Jordi Pueyo a Segona Vida, una novel·la que ens recorda a les ficcions futuristes de Manuel de Pedrolo alhora que defuig l’etiqueta “distopia” que tant s’ha popularitzat darrerament. Perquè ens parla de nosaltres mateixes d’aquí a uns anys, abocades a una catàstrofe ambiental d’efectes devastadors davant la qual els governs intenten treure profit.
A través de la ficció política, l’autor aborda temes d’actualitat com la crisi ecològica i la resposta popular. I ho fa apostant per l’ecofeminisme com a fil conductor, alhora que compta amb un prefaci de David Fernàndez i un postfaci de Yayo Herrero, amb qui Jordi Pueyo comparteix inquietuds i activisme.
En definitiva, una obra escrita des de les preocupacions i experiències personals de l’autor amb voluntat de reconèixer i reinterpretar molts dels fenòmens que ens interpel·len com a societat.
