Com a president de l’Argentina, Mauricio Macri ha obert la porta a una multiplicació de les causes contra els grups dedicats a la lluita social. El 16 de gener de 2017 ha fet un any des que es privar de llibertat a la històrica dirigent del moviment Tupac Amaru a Jujuy Milagro Sala. Les acusacions contra Sala i el moviment Tupac Amaru suposen una escalada en la judicialització de la protesta social, acompanyades d’una forta campanya mediàtica contra les qui lluiten per un món millor.
A finals de desembre passat, la sentència va confirmar una condemna de tres anys de presó en suspens per a Milagro Sala, i dos anys per a Graciela López i Gustavo Salvatierra, per “amenaces” contra el governador de Jujuy, Gerardo Morales, durant una manifestació davant la seu del Consell Professional de Ciències Econòmiques de l’any 2009, en la qual la líder de Tupac Amaru no havia participat. Tot i que aquestes penes de presó no s’executaran, es continuaran investigant les acusacions per altres causes obertes.
La persecució de Milagro Sala s’ha vist com un atac contra l’organització Tupac Amaru, que va desenvolupar un programa d’ajudes als més desafavorits a través del cooperativisme
En un cas que moltes han vist com una venjança personal, Morales, que en aquell moment era senador, acusava Sala de ser la instigadora de la manifestació i reclamava per a ella sis anys de presó. També la va acusar de corrupció per altres causes que s’estan investigant i va dir que l’expresidenta Cristina Kirchner –que és objecte d’una investigació judicial– hauria de seguir els seus passos i anar a la presó.
La judicialització del cas de Milagro Sala a la província de Jujuy s’ha vist des de molts sectors com un atac contra l’organització Tupac Amaru, que va desenvolupar un programa d’ajudes als més desafavorits a través del cooperativisme. En el context de la crisi econòmica l’any 2001, la Tupac va començar a organitzar, amb força èxit, una campanya de distribució de dinars i esmorzars, com ara l’anomenada “copa de llet”.
Amb l’arribada de Néstor Kirchner a la presidència de la república, l’any 2003, Sala va comptar amb el suport del govern, i Tupac Amaru va obtenir subvencions que es van destinar a la creació de cooperatives per a la fabricació de materials de la construcció. D’aquesta manera, el moviment va intentar respondre a una necessitat social en una regió històricament molt desfavorida i marcada per la misèria, amb la construcció de 6.000 habitatges. No només van ser més dels que el govern de Jujuy havia construït en molt de temps sinó que, a més, es van fer amb menys despesa. I amb els excedents es van poder construir d’altres equipaments, com ara centres de salut, escoles primàries i fins i tot una piscina.
Milagro Sala ha explicat en diverses ocasions que ella és el producte dels anys de neoliberalisme i que la seva acció social té l’origen en la misèria i el patiment que ella mateixa va experimentar durant la infantesa
Milagro Sala ha explicat en diverses ocasions que ella és el producte dels anys de neoliberalisme i que la seva acció social té l’origen en la misèria i el patiment que ella mateixa va experimentar durant la infantesa, la qual cosa li va fer prendre la decisió de dedicar la seva vida exclusivament a lluitar contra la injustícia. Quan el veredicte contra ella es va donar a conèixer públicament, a finals de desembre, Milagro Sala va declarar: “aquesta sentència és una injustícia. Aquesta és la justícia d’en Gerardo Morales. No me’n penedeixo, jo als negres els vaig donar dignitat”.
Jujuy, laboratori de la repressió social
Cal remarcar les acusacions d’irregularitats, violació dels procediments i de manca de garanties constitucionals que envolta la detenció i el procés contra Milagro Sala. El 16 de gener de 2016, el jutge Gutiérrez va procedir a la detenció de Sala per la causa oberta per “l’acampada”. L’acusació de ser responsable d'”acampar il·legalment” va trobar suport en un “codi contravencional”, l’aprovació del qual, a l’inici del mandat del govern de Macri, ha estat denunciada per algunes especialistes, que la consideren anticonstitucional.
Per al diputat opositor Juan Manuel Esquivel, el procediment és un “una estratègia política que persegueix la repressió, la criminalització social i l’atomització, immobilitzant les organitzacions socials”
Per al diputat opositor Juan Manuel Esquivel, es tracta d’un “dispositiu pensat per controlar la protesta social”. Esquivel descriu “una estratègia política que persegueix la repressió, la criminalització social i l’atomització, immobilitzant les organitzacions socials”. D’aquesta manera, segons ell, s’aconsegueix que es parli de “delicte de la protesta” en lloc de la pobresa, la desocupació, etcètera. El diputat destaca que aquest context també ha servit per endegar una llei que permet descomptar els dies de vaga.
Però l’acusació no només és contrària al dret de protesta, sinó que, a sobre, es fonamenta en un delicte difícilment imputable a Sala, que no era present al lloc dels fets. D’altra banda, l’activitat va ser reivindicada per una organització que té drets com a persona jurídica. Per aquestes raons, només deu dies després, el jutge Gutiérrez va decidir ordenar el seu alliberament.
Tot i això, l’acusada ha continuat en detenció preventiva degut a l’obertura d’una segona causa pels delictes “d’extorsió, associació il·lícita i defraudació de fons”. Segons el periodista Horacio Verbitsky, l’aparició de testimonis dubtosos i el ball entre acusadors i acusats revelen una “pauta recurrent en la Jujuy de Morales”, i recorda el cas destacat de la diputada Mabel Balconte, “processada igual com Milagro Sala per associació il·lícita i defraudació, que va pagar la seva llibertat i la dels seus fills acusant Milagro Sala”.
Diverses observadores han alertat sobre la parcialitat del jutge Ustarez Carrillo, designat directament pel governador de la província de Jujuy, del partit radical. Efectivament, el governador Gerardo Morales, que va prendre possessió del càrrec després de l’arribada de Macri al poder, és un enemic declarat de la dirigent de Tupac Amaru.
La solidaritat s’organitza
El 18 d’agost de 2016, setanta capellans argentins de l’anomenada “Opció per als pobres” van denunciar la detenció de Milagro Sala mitjançant una vaga de fam col·lectiva. Més tard, el 27 d’octubre de 2016, el Grup de treball contra les detencions arbitràries de les Nacions Unides va adreçar una carta al govern de Macri, exhortant-lo a actuar per “l’alliberament immediat” de Milagro Sala. Aquesta resolució va permetre l’alliberament de sis membres de Tupac Amaru que estaven detinguts per una de les nombroses causes obertes.
El 18 d’agost de 2016, setanta capellans argentins de l’anomenada “Opció per als pobres” van denunciar la detenció de Milagro Sala mitjançant una vaga de fam col·lectiva
La periodista Majo Malvarez, que dinamitza la campanya de solidaritat “Tots som Milagro”, denuncia que “el nivell de demonització de la seva figura, de Tupac Amaru i de tots els dirigents socials per part de la dreta política argentina i dels mitjans dominants és obscenament desmesurada”.
Malvarez també explica que la campanya es va anomenar així perquè “si alguna cosa caracteritza els moviments populars, és la capacitat de sentir l’altre en la pròpia pell. Per això, mitjançant el protagonisme del rostre de Milagro Sala, exigim el seu alliberament i convidem a què s’hi sumin tots aquells que valoren i tenen cura de la llibertat, la igualtat i la democràcia que tant ens ha costat d’aconseguir. No s’ha de naturalitzar el seu empresonament ni el dels seus companys i companyes. Tampoc no podem deixar de reclamar la llibertat urgent de Milagro, pressa per ser colla, dona, pobra, negra i dirigent popular”.
La iniciativa de Malvarez ja ha recorregut l’Argentina i d’altres països del món com ara Suècia, Canadà, França, Nigèria, l’Estat espanyol, els Estats Units, Colòmbia, Mèxic i Brasil, entre altres. Per a les organtizadores de la campanya, el procés contra Milagro Sala ha esdevingut un símbol de l’estat de descomposició moral del govern argentí de Mauricio Macri i la seva regressió cap als anys foscos del neoliberalisme.
