Més de 3.000 persones i prop de 1.100 periodistes es trobaven ahir a la nit al hall del Parc d’Exposicions de Versalles, lloc escollit per passar la nit electoral pel gran guanyador de la primera volta de les eleccions franceses: Emmanuel Macron. Amb tan sols un any d’existència, En Marche -el partit d’aquest antic ministre d’economia del govern d’Hollande- ha sigut el més votat, aconseguint prop de 24% dels vots. La segona posició l’ocupa Marine Le Pen amb un 21% de vots de manera que cap dels dos partits tradicionals francesos es trobaran a la segona volta.
Amb tan sols un any d’existència, En Marche -el partit de l’antic ministre d’economia del govern d’Hollande, Emmanuel Macron- ha sigut el més votat, aconseguint prop de 24% dels vots
Fins ara, la segona volta francesa es jugava principalment entre el Partit Socialista i el partit dels Republicans amb, de tant en tant, un altre partit que aconseguia passar-hi. Ara bé, en aquesta campanya, el desgast del govern d’Hollande ha deixat totalment fora de joc al Partit Socialista i el seu candidat Hammon. Per altra banda, Fillon, el candidat dels Republicans ha perdut part del seu electorat després de veure’s implicat en un greu afer de corrupció. D’aquesta manera, a una setmana de les eleccions presidencials, mai l’escenari polític francès havia estat tan incert: els sondejos indicaven que Le Pen, Fillon, Macron i Mélenchon tenien gairebé la mateixa intenció de vot, un 20%.
Fruit d’aquesta incertesa, la participació electoral ha arribat a xifres rècord amb un 78,23%. Alguns col·legis electorals s’han vist totalment desemparats davant la massificació de les votacions. És el cas del Consulat Francès de Montréal, on el temps d’espera per votar era de prop de quatre hores. Finalment, a banda dels dos finalistes, Fillon (UMP) és qui es posiciona en tercera posició amb prop de 20% dels vots i Mélenchon (la França Insubmisa) queda quart amb un 19%. Hamon, el candidat del Partit Socialista queda lluny dels altres amb tan sols un 6,35% de vots.
Ni Lepen ni Macron
En Marche i el Front Nacional han seduït l’electorat francès per presentar-se com a partits del canvi, que trenquen amb el tradicional clivatge dreta – esquerra. Així, el dia de la victòria de Trump als Estats-Units, Le Pen el felicitava amb entusiasme mentre feia un paral·lelisme del seu ascens amb el de Podemos i Syriza, apel·lant a un treball en conjunt de tots els partits antiestablishment. És amb aquest tipus de discurs amb el qual Marine Le Pen ha sabut renovar la imatge del partit del seu pare que tot i així, no deixa de ser profundament xenòfob, nacionalista i militarista. Per altra banda, Macron va articular el seu programa al voltant de dos punts principals: solidificar les relacions amb Europa i el transpartidisme. De fet, ahir a Versalles el candidat insistia sobre el que considerava la clau de la seva victòria: “un sentiment general del poble francès cap a la pàtria i el compromís col·lectiu més enllà de les divisions”.
Ahir a Versalles Macron insistia sobre el que considerava la clau de la seva victòria: “un sentiment general del poble francès cap a la pàtria i el compromís col·lectiu més enllà de les divisions”
Tot i presentar-se com un partit de ruptura però, cal recordar que Macron és directament responsable del gir neoliberal del govern d’Hollande. Quan encara era Ministre d’Economia, va promulgar una llei encaminada cap a la privatització i una major desregularització de l’economia. A més a més, és qui va assenyalar la necessitat d’una reforma laboral, que s’acabaria materialitzant en la ja coneguda com a Llei El-Khomri. “Els oligarques estaran més que satisfets. Res no els pot convenir més que una segona volta entre dos candidats que aproven i volen donar continuïtat a les institucions actuals, que no han mostrat cap tipus de consciència ecològica i que tenen la intenció de posar fi als drets socials més bàsics d’aquest país”, sentenciava ahir Jean Luc Mélenchon, candidat de la França Insubmisa.
Així, mentre Le Pen proposa un replegament de França sobre si mateixa, Macron proposa donar continuïtat a les polítiques de la troika europea. Per protestar contra aquest “xantatge polític”, el col·lectiu Génération Ingouvernable va convocar concentracions en diferents punts del país dissabte i ahir a la nit sota el lema “Nit de les Barricades”, que van acabar amb aldarulls i es van saldar amb una quarantena de detencions. El dissabte, unes 3.500 persones es van trobar a la plaça de la República per anar cap a la plaça de la Bastilla. Ahir al recorregut entre la plaça de la República i La Chapelle va aconseguir reunir més de mil persones sota l’eslògan: “ni cap ni patró, ni Le Pen ni Macron”.
