La fiscalia general de l’estat espanyol ha presentat una denúncia per sedició davant l’Audiència espanyola, contra les persones que van participar en les concentracions espontànies que van tenir lloc dimecres passat, 20 de setembre, arran de les detencions d’alts càrrecs i personal funcionari de la Generalitat en relació a l’organització del referèndum. Segons l’escrit de la fiscalia, al qual la Directa ha tingut accés, els fets assenyalats a la denúncia poden ser constitutius d’un delicte de “sedició” inclòs a l’article 544 del Codi Penal. Segons la fiscalia, mentre els agents de la Guàrdia Civil procedien a complir un mandat judicial d’escorcoll a la seu de la conselleria d’Economia, a Barcelona, “en el ejercicio de sus funciones en defensa del ordenamiento constitucional”, una “muchedumbre de personas se concentró ante los edificios registrados con la finalidad de impedir por la fuerza a los agentes de la autoridad el legítimo ejercicio de sus funciones”.
L’escrit detalla que durant la concentració “persones no identificades” van malmetre les rodes i els vidres dels vehicles del cos policial aparcats a la cantonada de la Rambla Catalunya amb Gran Via –”La turba destrozó los tres vehículos oficiales”– i que des de les xarxes socials es va propagar una crida a concentrar-s’hi. També es detalla els diferents talls de trànsit que es va produir i entra a especificar la tasca que van dur a terme voluntàries de l’Assemblea Nacional Catalana, identificades amb armilles de colors que, “conscientes de que con ello dificultarían la intervención policial, hicieron un cordón ante la puerta de la Conselleria de Economía, para evitar que la Guardia Civil se llevara a los detenidos”. Los manifestantes gritaron a los Mossos ‘no us mereixeu la senyera que porteu’, amenazando a la Guardia Civil al grito de ‘no sortireu'”. La fiscalia també parla d’atacs a “la sede del PSC” (no detalla quina) “llegando incluso a producirse agresiones a militantes socialistas”.
“Conscientes de que con ello dificultarían la intervención policial, hicieron un cordón ante la puerta de la Conselleria de Economía, para evitar que la Guardia Civil se llevara a los detenidos”
L’escrit va detallant tots els fets que es van produir al llarg del dia i la matinada, en especial detall davant la seu d’Economia, i els diversos intents del dispositiu de la Guàrdia Civil de sortir de l’edifici i que “el Juzgado de Instrucción número 13 se puso en contacto con el Mayor de los Mossos para ordenarle expresamente que activara el dispositivo de seguridad para permitir la salida de la Comisión Judicial” i assegura que una lletrada de l’administració de justícia es va veure obligada a sortir de l’edifici pel terrat. El dit acusador de la fiscalia apunta a totes les persones que van participar en totes les concentracions dels 20 i 21 contre les actuacions policials, però assenyala de forma més concreta als presidents de l’Assemblea Nacional Catalana i l’Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, els quals, segons la denúncia, “subidos en un coche, llamaron a la ‘movilización permanente’ desde este jueves a favor del referéndum y en contra de las actuaciones para impedirlo”.
El jutge Ismael Moreno, titular del jutjat central d’instrucció número 4 de l’Audiència Nacional espanyola, ha assumit la denúncia i li tocarà decidir la seva admissió a tràmit o no. Moreno ja va instruir un altre procediment per sedició vinculat al procés independentista, el que va processar el regidor de Capgirem Vic Joan Coma Roura, per una metàfora en què comparava la ruptura del marc legal amb “trencar els ous per fer una truita”. Abans d’entrar a la magistratura, Moreno va ser inspector del Cos Superior de policia, durant els darrers anys del franquisme, concretament, entre els anys 1974 i 1981.
El delicte de sedició, descrit a la mateixa Constitució espanyola assenyala a tots aquells que “s’alcin públicament i tumultuàriament per impedir, per la força o fora de les vies legals, l’aplicació de les lleis”. Per aquelles persones que hi incorrin, el Codi Penal preveu condemnes de presó d’entre vuit i deu anys, i fins a quinze si són càrrecs públics. També es preveu la pena d’inhabilitació absoluta.
