Davant de les mesures repressives que ha adoptat l’Estat Espanyol, la setmana passada es va fer pública la creació de la plataforma Som Defensores. Constituïda per diferents organismes de defensa dels drets humans i de la pau a Catalunya, va redactar un manifest de denúncia que ja té 221 entitats adherides -de les quals 36 són internacionals- i més de 2.000 persones a títol individual. Per altra banda, un dels seus principals objectius era poder recopilar totes les accions que vulneren dels drets humans en un informe per fer incidència en institucions internacionals.
L’informe s’ha centrat en els drets cívics i polítics de la ciutadania: “no parlem ni analitzem res que estigui relacionat amb el dret a l’autodeterminació dels pobles, tot i que entra en l’article 1 del pacte europeu, com tampoc parlem dels drets dels diputats i senadors”, explica Jordi Palou, advocat membre de Novact. S’hi recopilaran totes aquelles accions que vulnerin aquests drets fins, com a mínim, el 7 d’octubre. Es tracta d’un informe-denúncia adreçat a organismes internacionals com ara les Nacions Unides o el Consell d’Europa i la Unió Europea, tot i que també el rebran el Síndic de Greuges i el Defensor del poble. “No només donarem a conèixer les diferents violacions que s’estan fent sinó que demanem formalment que observadors internacionals realitzin una visita aquí a Catalunya per comprovar, acreditar i fer les actuacions competents que corresponguin”, segueix Palou.
L’informe-denúncia està adreçat a organismes internacionals com ara les Nacions Unides o el Consell d’Europa i la Unió Europea, tot i que també el rebran el Síndic de Greuges i el Defensor del poble
A l’hora de redactar l’informe, s’han pres en compte diferents tractats internacionals als quals l’Estat espanyol està adherit, entre altres la Declaració Universal dels Drets de l’home (1948), el Conveni per la protecció dels drets humans i llibertats fonamentals (1950) o el Pacte Internacional de drets civils i polítics (1966). “L’Estat espanyol no ha comunicat als altres membres que suspenia aquests drets, per tant entenem que no estan suspesos. A més a més, aquests drets formen part del cos constitucional de la legislació espanyola”, diu Palou. El dret a un procés just i a la tutela judicial és un dels principals afectats, ja que no es va informar les persones detingudes de quins delictes estaven acusades: “tan sols se’ls va indicar que era perquè estaven col·laborant amb un referèndum il·legal, però recordem que no existeix aquest delicte en el dret penal espanyol, per tant tampoc existeix aquesta imputació en l’àmbit judicial. És per aquest motiu que es va recórrer al delicte de sedició sense cap tipus de fonament”, explica Palou.
Un altre dret fonamental que està sent vulnerat és el de la llibertat d’expressió. En aquest sentit, el Grup Barnils ha estat recollint totes les agressions i vulneracions a la llibertat de premsa en un mapa de censura. Des del 9 de setembre, s’han recollit 64 vulneracions: escorcolls, interdiccions de fer publicitat al referèndum, entrades a les redaccions… Etc. També s’han recollit les agressions que ha rebut el gremi, com ara la que es va produir el passat diumenge a Saragossa, on els periodistes van quedar totalment desprotegits davant d’un grup d’ultres. El grup també ha publicat una breu guia per a periodistes que recull els drets més bàsics així com un protocol d’actuació.
Per altra banda, el Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia ha anunciat la consolidació d’una xarxa d’observadores. “El fet que entitats de drets humans i de drets socials hàgem implementat una xarxa d’observació en drets humans és símptoma del moment d’emergència que estem vivint. Estem aplicant mesures que entitats amb una llarga trajectòria pel que fa a pau, desenvolupament i drets humans apliquen en contextos d’absoluta repressió i en règims absolutistes. Que ho estiguem aplicant a casa nostra indica clarament el moment crític en el qual ens trobem i la gravetat de la situació actual”, diu Anaïs Franquesa, advocada d’Irídia.
La tasca d’observació començarà dissabte mateix, si els fets ho requereixen, però es preveu que comenci de manera generalitzada el mateix 1 d’octubre
Unes 70 persones avalades per diferents entitats de drets humans estaran repartides pels diferents districtes de Barcelona. La tasca d’observació començarà dissabte mateix, si els fets ho requereixen, però es preveu que comenci de manera generalitzada el mateix 1 d’octubre. “En aquest sentit hem informat les diferents autoritats explicant-los quina era la nostra tasca. Per tant, esperem que els cossos de seguretat compleixin amb la seva obligació de garantir la tasca d’observació amb absoluta normalitat i seguretat. Recordem que aquesta tasca està garantida i emparada a Nacions Unides”, explica Franquesa. Les observadores podran transmetre informació en temps real que, a mesura que es vagi contrastant, serà utilitzada per diferents mitjans de comunicació en temps real, com és el cas de l’Agència UO.
A més a més de la xarxa d’observadores, Som Defensores constarà d’un dispositiu legal i psico-social. El primer permetrà assistir a totes les persones que siguin víctimes d’una agressió així com verificar amb precisió cada una de les informacions que vagin arribant per tal d’incorporar-les a l’informe que s’enviarà el pròxim 7 d’octubre. Per altra banda, l’equip psico-social s’encarregarà de donar suport psicològic a qualsevol persona que ho necessiti, ja sigui perquè també sigui víctima d’agressió o perquè hagi estat testimoni d’escenes especialment colpidores. D’aquesta manera, Som Defensores constarà de prop de 200 persones mobilitzades a l’àrea metropolitana de Barcelona, ja que a les 70 observadores, s’hi sumen 60 advocades, 25 psicòlogues i unes 30 persones encarregades d’atenció i logística amb agents de la resta del territori.
