Aquest nou d’octubre, per a moltes persones, ha estat ple de reminiscències històriques i emocionals cap a la coneguda com “Batalla de València”, fet històric i violent viscut a finals dels anys setanta. És més, des que la dreta política va perdre el govern de la Generalitat i de la ciutat de València, la dreta reaccionària ha intentat fer de la celebració del 9 d’Octubre un escarni contra les noves forces polítiques assentades a les institucions i contra les forces transformadores que es manifesten totes les vesprades d’aquesta diada per reclamar els drets socials i la sobirania total del País Valencià.
Aquest any, l’escarni públic durant la processó cívica del matí ha superat l’escala d’assetjament i violència dels últims dos anys des del canvi de govern. La nul·la agitació prèvia als carrers per part de l’extrema dreta, que anys abans acostumava a caldejar l’ambient, denotava una davallada de forces entre l’espectre feixista i anticatalanista del cap i casal. No obstant això, aquests grupuscles han reunit forces, tant de dins com de fora de València, per tal d’orquestrar un espectacle antidemocràtic en una festivitat de tot el poble valencià. El fet de sembrar el terror entre la població durant un dia on milers de persones ocupen els carrers respon a l’antiga estratègia de la por que practicava el blaverisme: atemorir per provar de desmobilitzar l’espectre social i polític valencianista situat a l’esquerra.
La processó cívica del matí ha estat durant dècades un acte monopolitzat per la dreta i el catolicisme més conservador, motiu pel qual va perdre el to inclusiu que l’hauria de caracteritzar, tot i els intents de l’actual govern per fer que hi participaren altres entitats cíviques i culturals de la ciutat. Això l’ha convertit en un celebració hostil per a l’esquerra política i en un espai encara conquerit pels elements més reaccionaris de la societat. Prova d’això va estar la intensa xiulada per part dels feixistes i militants d’España 2000, Ultras Yomus i el Grup d’Acció Valencianista (GAV), acompanyada de salutacions feixistes, insults, amenaces, escopinyades, llançament de llaunes i alguna que altra tanca cap a les simpatitzants dels partits Compromís i Podem. Aquestes últimes van estar perseguides, assetjades i quasi arraconades durant tota la processó pels simpatitzants i militants dels grupuscles abans esmentats. En canvi, el pas de partits anticatalanistes com Som Valencians, Ciudadanos o el Partit Popular va ser acompanyat pel silenci simpatitzant i per alguns aplaudiments del públic.
Simpatitzants de Compromís i Podem van estar perseguides, assetjades i quasi arraconades durant tota la processó per part dels feixistes i militants d’España 2000, Ultras Yomus i el GAV
Malgrat els intents de convertir aquesta processó en una passejada tranquil·la i festiva, la manca d’un dispositiu policial que assegure la integritat física de les assistents a l’acte fa que diverses entitats culturals, com ara la Jove Muixeranga de València, no consoliden la seua participació. Aquesta manca de seguretat, gestionada des de la Delegació de Govern –en mans de Juan Carlos Moragues Ferrer (PP)–, ha estat durament criticada per les forces polítiques que van patir l’assetjament i les agressions del matí, així com per part de l’Esquerra Independentista i la resta d’organitzacions i entitats que participen a la Comissió 9 d’Octubre, encarregada d’organitzar la manifestació de la vesprada.
Cal destacar que durant el transcurs de la processó cívica del matí, al carrer Pintor Sorolla de València, un grup de joves –alguns d’ells propers al Bloc d’Estudiants Agermanat (BEA)– va patir agressions físiques per part d’un grupuscle de quinze neonazis, custodiats per un grapat d’agents policials, per dur samarretes on posava “País Valencià”. Després d’agredir-los i de ser lleument dispersats pels policies, els neonazis van amenaçar als joves amb la frase “ja ens veurem a la vesprada”.
Setge feixista sota presència policial
Després d’una remesa prèvia de violència i impunitat protagonitzada pels feixistes durant el matí, les agressions van continuar per la vesprada. Les ganes de rebentar la manifestació s’oloraven hores abans de la convocatòria, quan un grup d’uns cinquanta feixistes i anticatalanistes ja s’havien reunit a la plaça de Sant Agustí, el punt de trobada des d’on comencen totes les manifestacions per les diades del 9 d’Octubre i del 25 d’Abril. Les provocacions feixistes es van iniciar mitja hora abans de l’acte, convocat oficialment per la Comissió 9 d’Octubre a les sis de la vesprada. Les persones que començaven a concentrar-se a la plaça per assistir a la tradicional manifestació van ser arraconades per militants i simpatitzants d’organitzacions blaveres i feixistes com ara el Yomus, el GAV i España 2000, algunes de les quals també duien banderes del partit blaver Som Valencians.
La tensió creixia pels crits, amenaces i insults dels reaccionaris que, a la vegada, barraven el pas a les manifestants de l’Esquerra Independentista i coartaven així el dret a la manifestació, que havia estat legalment convocada. Un cordó del Cos Nacional de Policia (CNP) espanyola arraconava, encara més, a les manifestants d’aquest bloc, en compte de retenir i separar als provocadors d’extrema dreta, que no havien comunicat cap convocatòria. En un instant, alguns dels feixistes creuaren el cordó i tractaren d’agredir amb pals i dissuadir a les assistents, que denuncien l’actuació del CNP per la passivitat mostrada i per haver carregat contra elles i no contra els feixistes. La capçalera de la manifestació continuava endavant mentre les assistents independentistes seguien aturades a la plaça. A l’hora, i a l’altura de l’estació del Nord de València, un grapat d’uns 50 simpatitzants d’extrema dreta començaren a barrejar-se amb el final de la manifestació i a provocar enfrontaments físics i verbals amb les assistents que cridaren al uníson “som gent de pau”.
Un cordó de la Policia Nacional espanyola arraconava les manifestants de l’Esquerra Independentista en compte de retenir i separar als provocadors d’extrema dreta, que no havien comunicat cap convocatòria
Passats uns minuts de tensió, i després de la primera agressió al periodista i col·laborador de la Directa Miquel Ramos, un grup reduït del CNP es va interposar entre les assistents a la manifestació oficial i els feixistes, i va retenir els últims, fins que hi va haver una distància que consideraren ‘de seguretat’ entre ambdós grups. Mentrestant, les manifestants de l’Esquerra Independentista continuaven assetjades a la plaça de Sant Agustí i el tram entre aquestes i les organitzacions que hi entraven dins la Comissió 9 d’Octubre es feia més i més gran. Un infiltrat amb una samarreta de “Legionarios a luchar. Legionarios a morir”, que portava una banderola espanyola, va acompanyar la capçalera durant tot el recorregut, aquesta, acompanyada amb la música de dolçaines i tabalets, va pretenir mantindre un clima festiu i reivindicatiu, malgrat que l’ambient es respirava dens, sobretot pels insults dels diversos persones que, situades al llarg del carrer Colon, es dedicaven a assetjar les manifestants pacífiques.
De cop i volta, una desena de furgons antiavalots es situaren a la cua de la manifestació i, darrere d’aquests, aparegueren les manifestants independentistes, rodejades a costat i costat per fileres d’antiavalots del CNP. Aquests últims van tractar de fer una barrera entre les manifestants i els feixistes, que les perseguiren al llarg del recorregut entre insults, vexacions, amenaces i intents d’agressió. Una vegada la capçalera va arribar al Parterre, uns cinquanta ultres van entrar a la plaça i rodejaren l’estàtua de Jaume I. Vist que no es podria finalitzar l’acte amb normalitat, les manifestants decidiren anar cap a la plaça de la Porta de la Mar, on el CNP retindria la convocatòria il·legal feixista, i van acabar a la plaça d’Amèrica, davant del Pont del Mar, amb una lectura ràpida dels manifests i una desconvocatòria exprès degut al setge que encara van provocar alguns ultres. En acabar, un grup extens de persones s’aglutinaren per tornar juntes cap a casa mentre que un grup de joves feixistes intentaren provocar-les.
Durant el transcurs de la manifestació pel 9 d’Octubre més tensa de la història, diversos grups de neonazis també van eixir de cacera per altres carrers de la ciutat, armats amb pals i barres de ferro
Durant el transcurs de la manifestació pel 9 d’Octubre més tensa de la història, diversos grups de neonazis també van eixir de cacera per altres carrers de la ciutat, armats amb pals i barres de ferro. Carregaren contra periodistes –com ara les del Diari Jornada o el fotoperiodista José Jordan– i contra persones a peu de carrer. També aparegueren persones que van plantar cara al feixisme, com és el cas d’un jove que es va enfrontar sol a un grup de neonazis per defensar a una jove llançada a terra que estava sent agredida per aquests. Actualment, encara no hi ha dades oficials de la quantitat de víctimes que han patit agressions durant la jornada del 9 d’Octubre i es demana per xarxes a les agredides que denuncien sota l’etiqueta #ProuImpunitat.
Malgrat tots els aldarulls i actes violents protagonitzats per un grup d’aproximadament uns 300 feixistes i anticatalanistes, cap d’ells va estar identificat ni detingut pel CNP, el que demostra que l’extrema dreta va actuar amb total impunitat pels carrers de València. D’altra banda, i de nou, l’intent d’atiar un conflicte identitari reobert sota l’excusa del procés d’autodeterminació de Catalunya, torna a ocultar els reclams per la normalització lingüística del valencià i les reivindicacions socials que vertaderament preocupen al poble valencià. A això se li ha de sumar els intents de la premsa generalista de relacionar una manifestació unitària a favor del valencià amb l’independentisme, per tal de justificar els enfrontaments i aldarulls provocats per l’extrema dreta contra les manifestants. Ara per ara, degut a les agressions feixistes ocorregudes impunement contra vianants i periodistes, veus de totes les entitats afectades per la violència estan demanant la depuració de responsabilitats d’aquests fets amb la destitució de del Delegat del Govern espanyol Juan Carlos Moragues, per no haver garantit la seguretat de totes les assistents als actes de la diada. Així mateix, s’exigeix una acció contundent per part del president de la Generalitat, Ximo Puig, i de l’Ajuntament de València de Joan Ribó a l’hora de denunciar els fets davant els tribunals.
