Política

L’extrema dreta amenaça amb una “nova Batalla de València” el 9 d’octubre

La Diada Nacional del País Valencià se celebrarà aquest divendres amb molta tensió en l’aire. La violència de l’extrema dreta, que crida a “defensar la ciutat”, s’enfronta amb el missatge conciliador que llança el govern valencià
Aquesta pintada va aparéixer aquest setembre en un dels laterals del llit del Túria de la ciutat de València

Pocs dies abans de la celebració del 9 d’octubre, Diada Nacional del País Valencià, l’extrema dreta amenaça amb una “nova Batalla de València”. Aquesta batalla va ser un conflicte sociopolític violent que va dividir la societat valenciana durant l’etapa de la transició i que segueix vigent en l’actualitat. A la dreta radical no li ha agradat el canvi polític que s'ha produït al País Valencià, on ara governen el PSPV-PSOE i Compromís, després de vint anys de mandat del PP. Tampoc el de la ciutat de València, on el govern de Joan Ribó, l’alcalde de Compromís, ha introduït diversos canvis en els actes de celebració d’aquesta Diada, l'eix principal de la qual és la unitat del poble valencià i la reivindicació d'un sistema de finançament autonòmic just per al País Valencià.

L’alcalde de Compromís, Joan Ribó, va comunicar a l’arquebisbe de València que es faria una Processó Cívica sense connotacions religioses

Fa mesos que Ribó va comunicar a l’arquebisbe de València, Antonio Cañizares, el tipus de celebració que es faria per a aquest 9 d’octubre a la ciutat de València, una Processó Cívica sense connotacions religioses. La polèmica naix de la decisió que la senyera no entrara a la catedral de València, per la qual cosa tampoc se celebrarà l’acte del Te Deum, que va ser introduït a la força per l'exalcaldessa Rita Barberà l'any 1991, amb una missa impartida per un dels arquebisbes més antivalencians de la història, Agustí Garcia-Gascó. Aquest buit d'exaltació catòlica ha alarmat el sector blaver, que ha vist perillar la seua tradició. L’associació cultural valenciana Lo Rat Penat, d’ideologia blavera, ha expressat que “no fer el Te Deum és obrir una lluita sense necessitat” i ha amenaçat de fer l’acte igualment amb la seua senyera, convidada per Cañizares.

L'actual govern també ha suprimit els piquets d’honor. Una exhibició militar on es dispara vint-i-una vegades al cel mentre, de fons, sona l’himne nacional de l’Estat espanyol i baixa la Reial Senyera pel balcó de l’Ajuntament de València, és a dir, un dels actes centrals de la Diada protagonitzat per entitats alienes a la societat civil valenciana. Ara, aquest acte comptarà amb la baixada de la senyera des del balcó mentre sona la representació musical de la “Marxa de la Ciutat”, una composició anònima del segle XVI que sempre ha acompanyat les processons cíviques de València el 9 d’octubre i el dia de Sant Jordi. Aquest himne també l'ha adaptat l’agrupació Muixeranga de València per a la construcció de les seues torres, expressió cultural originària del País Valencià.

Les noves mesures preses pel govern entrant també han seguit la línia d’integrar totes les entitats, associacions culturals, socials i sindicals que abans no tenien cabuda en la celebració d'aquest dia i que, durant molts anys, fins i tot han arribat a patir tota classe d'insults, atacs i amenaces, basades en una visió intransigent del valencianisme –de tall conservador i criat dins del regionalisme franquista. La nova actitud de la convocatòria aspira a deixar de costat tots aquests enfrontaments del passat per donar pas a una celebració conjunta, festiva i d'afirmació del poble valencià “amb totes aquelles persones que viuen, treballen i estimen València”, com afirma Ribó en un vídeo institucional que crida a participar en els actes. En aquest punt, es fa una clara referència a la interculturalitat de totes aquelles persones que conviuen a València i que mai no havien sigut convidades per raó de diferències ètniques, religioses o sexuals, com els col·lectius de migrants o els LGTBI.

Arran d’aquests canvis, considerats “catalanistes” per l'extrema dreta, han aparegut pintades que amenacen l’alcalde i el titllen de “traïdor”

Arran d’aquests canvis, considerats “catalanistes” per l'extrema dreta, han aparegut pintades que amenacen l’alcalde i el titllen de “traïdor” a diverses zones de la ciutat. Darrere d’algunes amenaces, hi trobem el Grup d'Acció Valencianista (GAV), un col·lectiu d'ideologia nacional valencianista amb un clar vessant feixista, que ha engegat tota una campanya d’odi de cara al 9 d’octubre. Aquest grup arriba a afirmar, en un article d’opinió, que les modificacions en la celebració de la diada “a soles és una gota més en el mar de pancatalanisme que amenaça en ofegar-mos a tots” (sic) i adverteixen el nou alcalde que “vaja espai” (sic), perquè “els valencians som molt pacífic fins que se mos unflen els nassos i deixem de ser-ho” (sic). I afegeixen que “ells (Compromís) seran els únics responsables de lo que puga passar este 9 d'octubre” (sic). Aquestes amenaces pretenen acovardir l'actual alcalde d'esquerres, tal com va ocórrer l'any 1979, quan Ricard Pérez Casado, aleshores alcalde de València pel PSPV-PSOE, va ser ferotgement atacat durant la Processó Cívica d'eixe any, després de les primeres eleccions democràtiques.

No és la primera vegada que l’extrema dreta irromp en la celebració del 9 d’octubre. Els últims anys, grups feixistes com España 2000 o Democracia Nacional han aparegut en la Processó Cívica portant banderes nazis i escridassant lemes racistes i anticatalanistes, fins a l’extrem de fer burla de la mort de Guillem Agulló, militant antifeixista assassinat per l’extrema dreta en 1993. Aquests grups sempre han gaudit de la impunitat que els ha atorgat la policia i la subdelegació del govern, en mans del PP, que mai no han fet res per evitar-ho ni per castigar la mostra de símbols inconstitucionals. La Diada ha estat marcada per l'odi d'aquests grups, que des de l'etapa de la transició sempre han disposat d'espais des d'on insultar públicament l'esquerra valenciana i d'impunitat a l'hora d'agredir persones i atemptar contra espais que no concordaven amb el seu fanatisme ideològic amb accions terroristes que mai no han estat penalitzades per la justícia.

Segons la Policia Nacional espanyola, encarregada d'establir un dispositiu especial per a aquestes situacions, durant els actes que se celebraran el 9 d'octubre no hi haurà cap mesura especial, malgrat les amenaces i els missatges de violència que està difonent l'extrema dreta.

De la unitat a la confrontació
D'ençà que, el 9 d'octubre de 1238, les tropes aragoneses entraren a la ciutat de València dirigides per Jaume I, aquesta data ha estat present, d’una o altra manera, a l’agenda política i l’imaginari social de la ciutat i, al llarg dels segles, ha esdevingut la data elegida per recordar la “conquesta feudal del Regne de València” i, per a alguna gent, la data simbòlica del poble valencià.

Les celebracions anuals d'aquesta efemèride s'han mantingut amb major i menor transcendència en funció de les etapes repressives viscudes –que van paralitzar la reivindicació– i amb diferents connotacions, sempre lligades a un context social, econòmic i polític, que han marcat la seua naturalesa. La celebració del 9 d’octubre no s’aturà amb l’inici de la Revolució Liberal i, amb la Renaixença, s’impulsà novament el seu caràcter reivindicatiu.

Per comprendre l'evolució del seu caràcter fins a l'actualitat, cal remarcar certs moments històrics: l'any 1915, amb l’inici de l’Aplec del Puig i la manifestació convocada per Joventut Valencianista, fou la primera fita reivindicativa del valencianisme polític, una celebració que superà la mera festivitat tradicional per convertir-se en una jornada de reivindicació popular. La celebració del 7é Centenari, l'any 1938, en plena Guerra Civil, esdevingué un clam pel compromís amb la II República i contra el franquisme i, solament un any després, la primera celebració del 9 d’octubre sota el franquisme mostrà un caràcter folklòric i catòlic.

Si durant l’inici dels anys 70 la mobilització antifranquista recobrà el simbolisme del 9 d’octubre, la proclamació com a Dia Nacional del País Valencià per part de la Taula de Forces Polítiques i Sindicals de l'any 1976 rellançà notablement la celebració del 9 d’octubre, que es començà a celebrar a tot el país. Un any després, el Plenari de Parlamentaris adoptà el mateix acord i se signà el Compromís Autonòmic del País Valencià amb el suport de la UCD, el PSOE, el PSV i el PCPV, entre altres.

La proclamació com a Dia Nacional del País Valencià per part de la Taula de Forces Polítiques i Sindicals l'any 1976 rellançà notablement la celebració del 9 d’octubre

La vesprada del 9 d’octubre de 1977 se celebrà la manifestació més multitudinària que s'havia viscut a la ciutat de València fins al moment. Sota el lema Ara, volem l’Estatut, més de 600.000 persones prengueren la capital al crit de “Llibertat, Amnistia, Estatut d’Autonomia”. Uns dies abans d’aquesta manifestació multitudinària, el jove Miquel Grau, militant del Moviment Comunista del País Valencià, va ser atacat a la plaça dels Cavalls d'Alacant mentre enganxava cartells per al 9 d’octubre. Finalment, Grau moria el 16 d’octubre, després de deu dies d’hospitalització.

L’esclat de l’anomenada “Batalla de València” i la presència de la violència feixista i anticatalanista marcaren les celebracions dels anys posteriors. L’agressió a Pérez Casado –alcalde socialista de València– o la crema de la bandera del Consell preautonòmic del País Valencià penjada al balcó de l’Ajuntament de la ciutat durant la Processó Cívica de 1979 donarien el tret de sortida de la presència de la violència ultra a cadascuna de les celebracions anuals del 9 d’octubre. Des d’aleshores, aquesta data significativa s’ha vist immersa en una batalla identitària marcada per la presència de l’anticatalanisme militant i per una afluència cada vegada més gran d’elements feixistes.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: