Cinquanta anys més tard de la mort en combat dels darrers maquis catalans, Quico Sabaté (1960) i Ramon Vila Capdevila (1963), el teatre de l’ACIDH de Gràcia serà aquest divendres vinent al vespre l’espai de trobada i homenatge per a moltes d’aquelles que van combatre el feixisme des de les guerrilles urbanes i rurals de Catalunya. L’acte està organitzat per la marxa dels maquis del barcelonès, un grup d’activistes que, des de fa vint anys, organitza actes de recuperació, dignificació i homenatge als maquis, els guerrillers antifranquistes que després de la guerra civil espanyola van continuar la lluita contra el règim, atemptant contra les seves infraestructures i interessos econòmics. “Els pactes de la transició i la història oficial de l’actual democràcia ha condemnat a l’oblit a aquestes lluitadores, de la mateixa manera com el règim de llavors les va catalogar de vàndals terroristes” explica Ricard de Vargas, un dels membres de la marxa.
Després d’actes celebrats en el passat en la memòria de guerrilleres com Joaquina Dorado Pita, Toni Franquesa, Quico Sabaté o Josep Lluís Facerías, aquest cop l’acte pretén ser un homenatge col·lectiu a totes les que van combatre contra la injustícia i per la llibertat durant el règim. Per això, l’acte se centra en l’homenatge als maquis a través de tres etapes: la primera, en el període 1939-1944, època de la Segona Guerra Mundial, amb l’enrolament de joves de tan sols 15 anys a les joventuts llibertàries, “fills i filles de detingudes, exiliades i assassinades pel règim franquista”, detalla de Vargas.
La segona etapa, sorgida a partir de 1945, amb la desfeta del nazisme a Europa i l’esperança frustrada d’una intervenció aliada contra el franquisme i l’expansió de maquis rurals per tot el territori català. Finalment, la darrera fornada, que s’ubica a finals dels anys 50, amb una guerrilla urbana que es donarà per extingida el 1963 amb la mort de Ramon Vila Capdevila Caracremada, a mans de la Guàrdia Civil a Castellnou de Bages.
L’acte preveu el passi d’un documental inèdit sobre els 24 anys de guerrilla anarquista a Catalunya, a més de comptar amb diverses actuacions musicals i un recital poètic
“Volem mantenir viva la memòria d’aquells lluitadors per la llibertat” afegeix de Vargas. “El poble català treballador sempre ha lluitat per la seva llibertat, encara que fos de forma desigual. S’ha de saber que ja en aquell moment es va plantar cara a un estat negador de llibertats i que tot el que avui dia estem patint en l’àmbit social i nacional són les conseqüències de la transició i de l’estructura de privilegis que va romandre intacta”.
L’acte preveu el passi d’un documental inèdit sobre els 24 anys de guerrilla anarquista a Catalunya, a més de comptar amb les actuacions dels cantautors Jaume Arnella, Vicente Palao i Pogo Sobre mi madre, el grup de punk rock Columna Ascaso, el raper Kronstadt i un recital poètic de Los Bio-lentos.
