El cor del conjunt d’immobles batejats com Armadillo el conforma un grup divers de persones, algunes d’origen migrant, d’altres procedents de la militància política, però totes elles amb la necessitat d’una llar i amb un fort arrelament a la Vila de Gràcia. El passat 23 de gener, les habitants de l’Armadillo van rebre la notificació definitiva del Jutjat de primera instància número 27 de Barcelona per abandonar l’edifici, on viuen okupant des de fa cinc anys, després que el BBVA (Banco Bilbao Vizcaya Argentaria) executés la hipoteca de l’immoble adquirit arran de l’absorció d’Unnim Caixa. La data fixada pel jutjat és el pròxim 1 de març.
La majoria de les actuals inquilines es trobaven en risc d’exclusió habitacional quan, l’any 2013, van decidir okupar aquest edifici que fa cantonada entre els carrers Santa Clotilde i Sant Salvador, proper a la plaça de Lesseps. En aquell moment, l’immoble, construït l’any 2010, es trobava abandonat i ni tan sols utilitzat, després que la promotora, Vega 70, abandonés el projecte abans i tot d’acabar les obres.
Des de l’Armadillo insten a l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Oficina d’Habitatge del Districte de Gràcia, perquè intercedeixi per aturar el desallotjament
Un dels advocats del cas, Andrés Garcia Berrio, denuncia aquesta situació, en la qual “un grup de persones en situació d’emergència de quedar-se sense llar, entre elles menors d’edat, trobi una solució que l’administració és incapaç de solucionar, havent-hi milers de casos similars per tot Barcelona, i que, per la voluntat d’un banc, aquestes persones es tornin a quedar al carrer sense que l’administració hi faci res”. És per això que des de l’Armadillo insten a l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Oficina d’Habitatge del Districte de Gràcia, perquè intercedeixi per aturar el desallotjament.
A causa de la situació de risc de moltes de les famílies, que no tenen uns ingressos suficients per poder pagar els alts lloguers del barri de Gràcia, el contacte amb l’Ajuntament, sobretot a través de Serveis Socials, s’ha mantingut des de l’inici de l’okupació. Hi ha hagut períodes de més i de menys activitat. Arran d’un augment del perill de desallotjament a l’estiu del 2016, va haver-hi un procés de mediació entre les veïnes i les advocades del BBVA i l’Ajuntament de Barcelona va barallar l’opció de comprar l’edifici per convertir-lo en habitatge social. Aquest procés, però, es va interrompre. Ara que ha arribat la notificació judicial de desallotjament, i gràcies a la mobilització de les habitants de l’Armadillo, s’han tornat a emprendre les negociacions i les veïnes resten a l’espera que el BBVA decideixi aturar el desallotjament i de l’ajuda que els pugui oferir el consistori barceloní.
Una promoció de pisos de luxe
En un inici, en època de la bombolla immobiliària més agressiva i de l’especulació desbocada, la promotora Vega 70 va edificar els habitatges que posteriorment es convertirien en l’Armadillo. Es tractava de dos blocs de pisos, pensats per oferir totes les prestacions d’uns habitatges de luxe; un al carrer Sant Salvador número 16 i l’altre al carrer Santa Clotilde número 14. A més, hi havia dues cases unifamiliars més al carrer Santa Clotilde, la més cara de les quals supera el milió d’euros.
En esclatar la crisi, però, i després d’haver demanat diverses hipoteques amb Caixa Terrassa per poder tirar endavant les obres, Vega 70 va fer fallida i el projecte va quedar abandonat. Tot, enmig d’un escàndol d’impagament que va produir que les treballadores de l’obra boicotegessin la construcció i no s’acabés d’armar l’edifici, el qual mai es va arribar a obrir a la venda.
El febrer de l’any 2013, un parell de famílies en situació de risc habitacional i víctimes de desnonaments van detectar l’edifici abandonat i es van posar en contacte amb el Grup d’Habitatge de l’Assemblea de Gràcia (actual Oficina d’Habitatge de Gràcia; no confondre amb l’oficina de l’administració pública amb el mateix nom) per demanar assessorament. Amb el suport de diverses entitats i organitzacions del barri es va procedir a entrar a l’edifici en el qual es va acabar allotjant dotze unitats familiars en situacions similars de precarietat.
El BBVA es va fer amb el actius immobiliàris d’Unnim Caixa després d’una subhasta on va comprar la fusió d’entitats bancàries nacionalitzades pel simbòlic preu d’un euro
L’okupació es va fer pública dies després mitjançant una cercavila de diversos col·lectius i persones properes al projecte. A més, es va emmarcar en un context de denúncia de la creixent gentrificació i elitització de la Vila de Gràcia, que des de fa anys està patint una reconversió de barri popular a barri de luxe, provocant l’actual crisi habitacional de la qual en són víctimes de risc, entre moltes altres persones, les habitants de l’Armadillo. Posteriorment a l’okupació es va obrir un procés penal demandat per Vega 70 contra l’Armadillo, que finalment es va acabar arxivant.
Com que no es van poder pagar les hipoteques, les propietats de Vega 70 van acabar en mans de Caixa Terrassa, que, després de la fallida d’aquesta, es va fusionar amb altres entitats bancàries esdevenint Unnim Caixa. Per culpa de problemes de liquiditat, aquesta darrera entitat es va nacionalitzar i es va vendre en subhasta al BBVA pel preu simbòlic d’un euro. Després de diversos rescats, el BBVA va decidir liquidar el banc i absorbir-ne tots els actius, entre ells l’Armadillo.
Un preu massa elevat per l’immoble
L’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Oficina d’Habitatge del Districte de Gràcia, ha anat seguint de prop els diversos processos judicials impulsats pel BBVA contra l’Armadillo, sobretot degut a la situació d’emergència en la qual es troben algunes de les famílies. Tanmateix, el col·lectiu denuncia “la manca de solucions reals proposades per l’administració” en els cinc anys que fa que dura l’okupació; sempre sota el flagell judicial del BBVA, que empitjora la qualitat de vida de les residents en haver de viure en amenaça constant de perdre el sostre.
L’Armadillo reclama que el BBVA retiri l’ordre de desallotjament o, si més no, posposar-la fins que s’aconsegueixi reubicar dins del mateix barri a les famílies amb una situació més fràgil
Ara que ha estat oficialitzada la data definitiva del desallotjament, el pròxim 1 de març, l’Armadillo reclama que el BBVA retiri l’ordre de desallotjament o, si més no, posposar-la fins que s’aconsegueixi reubicar dins del mateix barri a les famílies amb una situació més fràgil. El Servei d’Intervenció en la Pèrdua d’Habitatge i Ocupació (SIPHO) de l’Ajuntament de Barcelona s’ha posat en contacte amb el BBVA per mirar d’arribar a un acord, però el preu que demana el banc basc per l’immoble és massa car i l’Ajuntament “no el pot assumir”, segons la informació que han rebut les okupants. Tot i això, el 8 de febrer, una tècnica del SIPHO, acompanyada de dues assistents de Serveis Socials, van visitar la comunitat per fer un informe de la situació de les habitants i per informar-les que segueixen treballant per tal de retardar al màxim el desallotjament.
El BBVA, recordem-ho, és el segon banc de l’Estat Espanyol amb més ingressos. Tancà l’any 2017 amb un benefici aproximat de 3.500 milions d’euros i és propietari de molts actius immobiliaris (només a la seva web d’habitatge pots trobar més d’un centenar d’ofertes a Barcelona). A part, és un banc que acumula aproximadament 13.000 milions d’euros de fons públics invertits en les entitats que ha anat absorbint durant la reestructuració bancària dels últims anys i que va comprar Unnim Caixa, l’anterior propietària de l’Armadillo, amb tots els seus actius, pel preu simbòlic d’un euro.
Davant aquest context de desigualtat, l’Armadillo crida a la solidaritat de veïnes i col·lectius populars per denunciar i frenar una situació en la qual, com elles, es troben centenars de famílies tant al barri com a tota la ciutat de Barcelona en general, on el preu del lloguer es troba entre els més cars de l’Estat Espanyol.
En un vídeo elaborat l’any de l’okupació, la narradora ho defineix de la següent forma: “Totes nosaltres som gent normal, estem conformats per persones de diferents edats, de diferents llocs, diferents motivacions, diferents formes de vida… Però ens uneix, a totes nosaltres, una necessitat. La necessitat d’un dret: el dret a l’habitatge”.
