Una desena llarga d’activistes de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) ocupa des de les 12 del migdia d’aquest dimarts l’oficina comercial de la companyia subministradora Aigües de Barcelona (Agbar) situada al carrer Consell de Cent de Barcelona. L’objectiu de l’acció, segons la plataforma, és aconseguir la condonació del deute acumulat en les factures del servei d’aigua en cinc famílies sense recursos per fer front a aquest rebut, és a dir, el que es coneix com pobresa energètica. L’acció d’avui s’emmarca en la campanya Ofegades pel deute, mitjançant la qual l’aliança reclama a les companyies subministradores d’aigua, llum, gas als domicilis “que donin una segona oportunitat a les persones endeutades” i que “compleixin les seves responsabilitats com a empreses que gestionen un bé de primera necessitat”, apunta la nota del col·lectiu amb la qual reivindica l’acció. En aquest sentit, Maria Campuzano, portaveu de l’APE, explica que, amb les seves accions, “hem aconseguit aturar més talls però no rebaixar el deute” de les famílies que no poden fer front als rebuts, alhora que denuncia que “ens trobem amb famílies cada cop més endeutades i amb companyies que estan fent negoci a costa d’elles”.
Campuzano denuncia que, dos anys després d’entrar en vigor la Llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica (aprovada pel Parlament de Catalunya a partir d’una iniciativa legislativa popular engegada per l’APE, la PAH i l’Observatori DESC) “la Generalitat i les companyies subministradores han estat incapaces d’acordar els convenis que preveu la norma” per tal que aquestes últimes “assumeixin a fons perdut els deutes de les famílies en situació de vulnerabilitat”. Aquesta paràlisi en el desenvolupament de la llei ha provocat, segons l’APE, que mentre moltes famílies en situació de vulnerabilitat hagin pogut evitar el tall del subministrament, però no el deute derivat de l’impagament d’aquest servei, deutes que, en alguns casos, s’han anat acumulant “fins a arribar a xifres inassumibles per a elles”. L’entitat demana també a organismes públics com l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que no carreguin els impostos i taxes sota el seu control en les factures de famílies en situació de vulnerabilitat.
Maria Campuzano, portaveu de la plataforma contra la pobresa energètica explica que fins ara amb les seves accions “hem aconseguit aturar més talls però no rebaixar el deute” de les famílies en situació vulnerable
Cristina, una veïna del barri badaloní de la Salut, protagonitza un dels casos denunciats amb l’acció d’avui, pels quals l’APE reclama a Agbar una solució urgent: comparteix habitatge amb quatre filles, tres d’elles menors, l’únic ingrés que té és un ajut públic de 645 euros mensuals i acumula un deute de 1.060 euros en el rebut d’Agbar. En una situació semblant es troba la Vicky; ella i un fill discapacitat sobreviuen amb una pensió de 400 euros; el deute que acumulen en la factura del servei d’aigua és de 400 euros. En Mohammed, en Salva i la Mari Carmen (amb deutes d’entre 200 euros i 400 euros, en l’últim cas amb la filial Sorea) són els protagonistes dels altres casos que han motivat l’acció d’avui. En tots ells, es recorda des de la plataforma, “es tracta de deutes que van ser contrets en una situació d’exclusió residencial acreditada per Serveis Socials”. Aquestes cinc famílies asseguren que fa mesos que reclamen a Agbar la condonació d’aquests deutes però no han rebut cap resposta de la companyia.
Des de l’APE s’adverteix que l’acumulació d’aquest impagament genera a les famílies afectades “unes conseqüències en forma d’angoixa i patiment que afecten el seu benestar físic, mental i emocional”, una situació que especialment “un impacte directe sobre els infants i les persones més vulnerables”. El fet que la companyia segueixi reclamant aquests deutes és una estratègia de pressió que pot portar a les famílies a pagar encara que no puguin, arrossegant-los a què hagin de deixar de cobrir necessitats tan bàsiques com el menjar.
Fonts de l’APE s’han mostrat igualment “sorpreses” per la campanya publicitària engegada per Agbar fa unes setmanes, en la qual es pregona que hi ha clientes que paguen 0 euros del rebut de l’aigua. “Malgrat els seus costosos intents de publicitar-se com una empresa responsable, la realitat és que les solucions ofertes fins al dia d’avui, com és el cas del Fons de Solidaritat, són pedaços que no ofereixen una resposta integral ni definitiva a les afectades”, s’apunta des de l’entitat.
Segons l’APE, els beneficis d’Aigües de Barcelona amb la gestió del cicle de l’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona van ser de 27’7 milions d’euros el 2016, un 60% per sobre del previst al seu Pla Econòmic Financer
Des de l’any 2009, la Societat General d’Aigues de Barcelona, SA (que pertany al grup Agbar, alhora filial de la multinacional francesa Suez) és l’encarregada de la gestió de 22 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Segons que s’apunta des de l’APE, els beneficis de la companyia només amb aquest van ser de 27’7 milions d’euros l’any 2016, un 60% per sobre del previst al Pla Econòmic Financer de la societat. La matriu del grup a l’Estat espanyol, Agbar, és una de les moltes grans companyies que, durant les setmanes posteriors al referèndum de l’1 d’octubre, van anunciar el trasllat de la seva seu de Barcelona a Madrid.
L’Aliança Contra la Pobresa Energètica és una de les entitats que ha impulsat la campanya de recollida de signatures per impulsar una consulta d’àmbit municipal sobre el retorn a mans públiques de la xarxa de distribució d’aigua a domicili. “Amb una gestió pública, podríem aconseguir doncs que tots els guanys obtinguts es revertissin sobre la ciutadania, i no sobre en un conjunt d’accionistes”, s’apunta, en aquest sentit, des de l’entitat. “Aigües de Barcelona té l’immens privilegi de gestionar un dret humà com és l’aigua, i per tant té la possibilitat i la capacitat de donar una segona oportunitat a aquestes persones”, rebla Maria Campuzano tot expressant la voluntat de no abandonar l’ocupació fins a obtenir un compromís d’Agbar de condonació dels deutes. L’acció continuava, pacíficament, a les set de la tarda.
