Imatges de saqueig en una ciutat buida. Milicians sirians integrats en les forces turques que han encapçalat la campanya militar sobre Afrin entren a cases i botigues i s’enduen allò que consideren de valor. Dels edificis institucionals, despengen les banderes kurdes i hi hissen la turca i la de l’Exèrcit Lliure de Síria. Destrueixen símbols i monuments. A cops de fusell, un jove destrossa un pòster lluminós d’Abdul·la Öcalan mentre un altre grup de milicians fa caure l’estàtua de Kawa, el ferrer. Segons la tradició kurda, es tracta d’un símbol de llibertat vinculat a la festivitat del Newroz, que tindrà lloc aquesta setmana.
A Afrin, aquest any no hi haurà celebracions: molts dels seus habitants han marxat, la majoria cap a la zona de Nubl, una regió de majoria xiïta, sota control del règim sirià, fronterera amb el cantó d’Afrin. Fins a 150.000 persones van fugir de la ciutat en els darrers dies, segons l’Observatori Sirià dels Drets Humans, davant el ràpid avenç de les forces turques i els seus aliats.
La decisió de les YPG per Afrin ha consistit a preservar la localitat i els seus habitants per evitar una campanya de setge i bombardejos que hagués devastat bona part del paisatge urbà
El president turc Recep Tayyip Erdogan, amb la seva habitual arrogància, celebrava la victòria aquest diumenge tot assegurant que “els terroristes havien fugit amb la cua entre les cames”, en referència a la derrota de les Unitats de Protecció Populars (YPG) kurdes. La decisió de les YPG per a la ciutat d’Afrin ha consistit a preservar la localitat i –en la mesura del possible- els seus habitants i evitar una campanya de setge i bombardejos que hagués devastat bona part del paisatge urbà, tal com ja ha succeït en altres localitats del cantó.
Segons un comunitat fet públic el diumenge al vespre, l’estratègia de la milícia kurda implica dur a terme una guerra de guerrilles contra l’ocupació. “Les nostres forces presents a tot Afrin esdevindran un malson per a ells. La resistència a Afrin continuarà fins que tota la regió sigui alliberada i les famílies puguin tornar als seus pobles i a les seves cases”, clamava el co-president del Consell Executiu del cantó d’Afrin, Othman Sheikh Issa, ja des d’Alep.
Desitjos o realitat, el cert és que ha estat una batalla desigual des de l’inici. El bon entrenament i l’entusiasme de les milicianes de les YPG poc podia contra la tecnologia i la força aèria de Turquia, malgrat la precària preparació de les forces rebels síries que duien a terme l’ofensiva sobre el terreny. Els dos mesos d’ofensiva, segons l’Observatori Sirià pels Drets Humans, han causat un balanç de morts de 283 civils, entre ells 43 infants; 1.500 combatents de les YPG; uns 450 rebels sirians i 46 soldats turcs. Al final, la consigna de les YPG ha estat la retirada.
“Tenim moltes preguntes, per les quals no tenim respostes encara. L’únic que sabem és que som persones sense llar ara”, es lamenta la Rania, mestra d’Afrin de 38 anys, ara desplaçada a Nubl amb la seva mare i la seva germana. Allà el panorama que descriu és desolador: milers de persones allotjades en mesquites, camps, al carrer o dins els cotxes. Moltes famílies locals acullen veïnes kurdes, sigui per amistat o per fer negoci. Especulació de guerra, els preus de les habitacions per a les nouvingudes s’han disparat. “Una habitació que en temps normals costaria 20 dòlars, ara la fan pagar a 110”.
Es tracta, a més, d’una bossa de territori atrapada entre l’enemic turc i la ciutat d’Alep, per ara barrada per als desplaçats. La possibilitat d’arribar-hi passa per pagar 1.000 dòlars per persona als contrabandistes, gairebé el doble que costava fa una setmana. Solució i temor seria la creació d’un corredor per permetre el pas d’aquestes famílies cap a Kobane o Jazira, els altres cantons de la Federació Democràtica del Nord de Síria (coneguda popularment com a Rojava). Però això, podria consolidar d’alguna manera el canvi demogràfic que, per a molts observadors, perseguia Turquia a Afrin. “No ens permetrien tornar, seríem com els refugiats palestins”, assegura la Rania des de Nubl.
El comandant rebel, Ghasan Kano, assegurava diumenge: “Gràcies a Déu, avui Afrin ha estat alliberada, com vam prometre a les nostres famílies. I alliberarem totes les ciutats de la plaga”
Malgrat que Turquia assegura que tothom pot tornar, molts dels habitants d’Afrin no hi confia després de patir o testimoniar els documentats crims de guerra comesos pels rebels sirians, entre els quals hi ha molts fonamentalistes islàmics. Tampoc són molt esperançadores les paraules, el diumenge des de les portes de la ciutat d’Afrin, del comandant rebel, Ghasan Kano, qui després de participar en els combats assegurava: “Gràcies a Déu, avui Afrin ha estat alliberada, com vam prometre a les nostres famílies. I alliberarem totes les ciutats de la plaga. La victòria és propera i és qüestió d’hores que les nostres famílies desplaçades en camps retornin a les seves cases en pau”.
Ara la incògnita és si l’ofensiva turca seguirà a la zona kurda de Manbij, una possibilitat que l’analista Hassan Hassan veu probable. “Amb les YPG fora d’Afrin, i els EUA i Turquia a punt de tancar un pacte per fer el mateix a Manbij, qualsevol presència significativa kurda a l’oest del [riu] Èufrates està gairebé acabada”. En el seu viatge recent a Ankara, l’ara exsecretari d’Estat estatunidenc Rex Tillerson va prometre al govern turc –principal aliat dins l’OTAN a la regió– coordinació a partir d’ara en les seves actuacions al nord de Síria.
Els Estats Units tenen uns 2.000 efectius desplegats a la zona de Manbij, que donaven suport a les YPG en la guerra contra Estat Islàmic. La seva retirada, després d’haver deixat el pes de la lluita contra els islamistes a les kurdes, suposaria una nova traïció, si bé no una novetat que se sumaria a la llista de greuges que la població kurda ha patit al llarg de la seva història. I amenaça de tocar de mort la revolució de Rojava, l’única que aportava una mica d’esperança en una Síria devastada.
