En el seu darrer disc, Irredempt (Satélite K, 2015), Roger Mas es desfeia de tota parafernàlia, deixant nua i protagonista la seva veu vellutada. A Parnàs, un viatge al jardí dels poetes (Satélite K, 2018), la idea de fons segueix essent la mateixa. De nou, el cant del de Solsona és el protagonista. Ara, però, es vesteix de delicats i cuidats acompanyaments d’instruments de corda.
Com la rosada, el cant de Mas va calant a poc a poc fins al moll de l’os de qui l’escolta. És, llavors, el moment en què es revela el treballat lirisme de les seves lletres. Amant de la poesia, a les cançons apareixen Joan Maragall, Miquel Martí i Pol o Amadeu Vidal. Les lletres, amb substrat poètic, evoquen racons, paisatges i moments. Ho fa molt bé, amb mestria.
El registre és ampli, a “Soleiada” es converteix en rapsode; a “Jordi”, en trobador contacontes; a “Les rutes clares”, en cantant pop, i s’acosta al cant popular a “Borrasqueros de Canalda”, una de les perles amagades del disc. Altres vegades, com a “Al·leluia”, s’acompanya de la veu femenina de Bikimel, conformant un duet amb deixos misticistes. És en aquestes dimensions més intimistes que Roger Mas desplega millor el seu potencial i ara, després d’anys de trajectòria eclèctica, sembla decidit a endinsar-s’hi a fons.
MÚSICA
Parnàs
Roger Mas
Satélite K, 2018
Article publicat al número 452 de la ‘Directa’
