“Donar-nos a conèixer i projectar la imatge institucional de la nostra unitat, apropant-nos així a la població civil”, i “desenvolupar tècniques i capacitats de comandament i control, suport logístic i activitats tàctiques d’instrucció i ensinistrament pròpies de tota unitat militar.” Aquests serien els dos objectius que, segons Eduardo Diz Monje, actual cap de la Guàrdia Reial i amic íntim del Felip VI –amb qui va compartir promoció a l’Acadèmia General Militar de Saragossa entre 1985 i 1986–, tindrà el programa d’activitats Ejercicio Castellón 2018, que organitza el Ministeri de Defensa des del passat dimecres a una vintena de localitats de les comarques castellonenques. Una tercera part –al voltant de 550 efectius– d’aquest cos de les Forces Armades al servei del rei, que està formada per un total de 1.500 soldats –amb membres de l’exercit de Terra, l’Armada, l’Exercit de l’Aire i diferents cossos comuns–. La comitiva s’allotjarà a diferents punts de la província durant cinc dies, on exhibirà el seu potencial i història a les veïnes dels diferents municipis.
El programa, que es va presentar la setmana passada al saló de plens de l’Ajuntament de Castelló, amb la presència de l’alcaldessa Amparo Marco (del PSPV) i del president de la Diputació de Castelló Javier Moliner (del Partit Popular), consta de cinc dies d’activitats de caràcter militar i busca apropar els cossos armats a la població civil, a base de passacarrers, exhibicions, instruccions, conferències, xarrades a centres educatius, hissats de bandera, entrenaments militars i de defensa personal i rutes a peu. La cloenda del programa tindrà lloc aquest diumenge vinent al migdia al Parc Ribalta de la capital de la Plana, on s’establirà una parada militar, al final de la qual 200 castellonenques podran fer el jurament de la bandera espanyola.
Els costos econòmics de la presència de vora 600 militars són desconeguts. Ni l’Ajuntament de Castelló ni la Diputació han donat explicacions al respecte
Segons que va especificar Marco en l’acte de presentació, aquestes jornades han estat possibles gràcies a “la col·laboració entre administracions” –en referència a l’Ajuntament i la Diputació– i també remarcava la importància que la Guàrdia Reial es desplace a Castelló per mostrar la seua història “i una part de la nostra identitat nacional i dels valors que compartim”. Javier Moliner, que des de la Diputació ja s’ha encarregat en altres ocasions d’organitzar actes d’enaltiment dels símbols espanyols a diferents localitats, considera que “conèixer la Guàrdia Reial és conèixer els valors patriòtics i solemnes amb el que ens sentim tan orgullosos la majoria dels espanyols”.
Els costos econòmics de la presència de vora 600 militars a la província són desconeguts per les veïnes, ja que ni l’Ajuntament de Castelló ni la Diputació provincial han donat explicacions al respecte, i per tant recaurien en els fons públics del Ministeri de Defensa, que és l’organisme responsable de l’organització del programa. La diputada de Compromís al Congrés dels Diputats, Marta Sorlí, registrava el passat dilluns una bateria de preguntes parlamentàries per conèixer el cost exacte que tenen les visites de la Guàrdia Reial a les comarques de Castelló del 18 al 2 d’abril, però ara com ara encara no ha rebut resposta. Tot i no participar-hi econòmicament, l’Ajuntament de Castelló –governat per la coalició PSPV i Compromís– i la Diputació –governada pel PP– sí que han atorgat tots els permisos pertinents i ha cedit els espais sol·licitats perquè la celebració de les jornades s’efectuen en total normalitat.
Oposició de grups polítics i moviments socials
Anna Peñalver, regidora a l’Ajuntament de Castelló pel grup Castelló en Moviment, es va assabentar del programa just abans de la roda de premsa al consistori el passat 10 d’abril: “Nosaltres anàvem a entrar a donar una roda de premsa i vam veure que la sala estava ocupada perquè l’alcaldessa estava presentant aquest programa d’activitats amb membres de l’exèrcit. Ens va sorprendre que des de l’equip de govern no hagueren dit res abans a la resta de grups”. La regidora considera que “la Monarquia i l’Exercit no estan passant per un bon moment” i per això veu aquest programa com “una operació de màrqueting i una rentada de cara amb diners públics”, alhora que critica els valors “bel·licistes i patriòtics” que fomenten aquest tipus d’actes, sobretot en espais tan sensibles com són les escoles. Peñalver també qüestiona les contradiccions del PSPV, ja que “mentre alguns dels seus regidors participen en els actes per la República del 14 d’abril, altres donen suport a aquest tipus d’actes”.
Els socis de govern del PSPV a l’Ajuntament de Castelló, la coalició Compromís, també ha mostrat públicament el seu rebuig a la presència dels militars a la ciutat i a la província. Ignasi Garcia, portaveu de la formació a l’Ajuntament, també assenyala que “vénen a enaltir un bel·licisme que no compartim”, i es desmarca de les maniobres que duran a terme els soldats: “no són els nostres valors, que són la pau i la no-violència”. La coalició de Compromís a la localitat de Villafranca (situada a la comarca dels Ports) també denuncia que es va assabentar de l’arribada dels militars al poble per les xarxes socials, ja que “l’equip de govern [del PSPV] no havia informat prèviament d’aquesta activitat a la resta de partits que formem l’Ajuntament”. En un comunicat, la coalició política es mostra “totalment en contra d’aquestes exhibicions bel·licistes i dels suposats valors patriòtics” ja que, segons el grup municipal, els valors pels quals s’ha de treballar són altres, com “el de la solidaritat entre pobles o la protecció social”, i no els proposats des del Ministeri de Defensa “com la guerra, les armes, les banderes o la monarquia borbònica”.
També des dels moviments socials s’ha mostrat l’oposició al programa del Ministeri de Defensa, com mostra el comunicat que feia públic el passat dilluns el Casal Popular d’Onda, una de les poblacions on es faran més exhibicions i xerrades a centres educatius per part de la Guàrdia Reial. Des del centre social es considera que la Guàrdia Reial és “un servei anacrònic i innecessari que compta amb un passat i un present d’obediència cega que ha perpetuat la subordinació de la població a la monarquia i a l’estat”. “No creiem que siga gens patriòtic i solemne aquesta estratègia propagandística que, entre altres activitats, pretén apropar als xiquets i xiquetes a la cultura militar i a la simbologia estatal i monàrquica”, i consideren que “s’haurien de fomentar altres valors com són la participació ciutadana, la cooperació, l’ecologia o la solidaritat dins i fora de les nostres fronteres”. Segons els moviments socials d’aquesta població de la Plana Baixa, “necessitem un finançament just i un estat que, en comptes d’invertir en publicitat per a l’hegemonia monàrquica, invertisca recursos, utilitze les forces de seguretat per combatre la violència –i no per mantenir la supremacia– i escolte les reivindicacions i els crits seculars dels pobles”.
“La Guàrdia Real ve a recordar-nos que som una colònia i que estan preparats per al que calga”, apunta un comunicat d’Endavant (OSAN)
Des de l’assemblea comarcal d’Endavant (OSAN) Plana Baixa també es manifesta “el més enèrgic rebuig a les maniobres que la Guàrdia Reial espanyola està realitzant aquesta setmana a les comarques del nord del País Valencià”. Segons l’organització, “aquestes maniobres s’emmarquen, dins de l’onada de nacionalisme espanyol que ha pres força els darrers mesos, alhora que les veiem com un gest de propaganda envers la Corona, una institució anacrònica, antidemocràtica i en decadència que necessita reafirmar-se i ser presentada a la societat com a garant d’eixa unitat d’Espanya que només saben imposar a cops de porra i de sentència judicial”.
“La Guàrdia Real ve a recordar-nos –apunta el comunicat de l’organització de l’esquerra independentista– que som una colònia i que estan preparats per al que calga, però als Països Catalans ni tenim rei ni en volem. Les valencianes no som les seues vassalles, no ofrenem glòries a ningú i menys encara al Rei d’Espanya”, conclouen.
