Elaine Brown (1943) va ser militant i presidenta del Black Panther Party (BPP) i es considera una figura clau en el pensament revolucionari negre dels Estats Units. Cantant, escriptora i conferenciant, ha dedicat i dedica la seva vida a la política i l’activisme. Va créixer en un barri obrer de la comunitat negra al nord de Filadèlfia i va estudiar en un col·legi de majoria blanca, on va patir les desigualtats de classe. Després d’acabar l’institut, va mudar-se a Califòrnia, on es va matricular a la Universitat de Los Angeles, va treballar com a cambrera i, de mica en mica, es va anar polititzant. Va escriure al diari Harambee, una publicació afroamericana que aglutinava diverses organitzacions panafricanistes i que era un òrgan d’expressió de l’ideari dels panteres negres.
Arran de l’assassinat de Martin Luther King –l’any 1968–, va començar a militar al partit i tot seguit es va involucrar en els programes d’ajuda a les comunitats
Arran de l’assassinat de Martin Luther King –l’any 1968–, va començar a militar al partit i tot seguit es va involucrar en els programes d’ajuda a les comunitats. El 1974 va ser escollida per Huey Percy Newton, quan ell va marxar a Cuba exiliat, com a líder del partit. Va presidir-lo fins al 1977 i va centrar esforços en l’acció comunitària, implementant el «Programa d’esmorzar gratuït per a l’alumnat de les escoles», un projecte per a garantir el menjar al jovent de la comunitat que es va estendre per tots els estats en els quals hi havia militants, que donava esmorzar a 10.000 infants abans d’anar al col·legi. El BPP va desenvolupar més de 60 programes socials. Ha dedicat part de la seva vida a la música, i ha gravat dos àlbums de cançons amb contingut polític: Seize The Time (Vault, 1969) i Until Were Free (Motown Records, 1973), aquest últim conté «The Meeting», considerat l’himne de les Panteres Negres.
Durant el seu últim any de mandat va dirigir la campanya electoral de Lionel Wilson, primer alcalde negre de la ciutat d’Oakland. A la seva autobiografia, Una cata de poder –A taste of power (1992)–, descriu com operava el patriarcat a l’organització i fa una anàlisi feminista de les estructures de poder revolucionàries. A més, també hi detalla els elements clau de la teoria de l’intercomunalisme revolucionari, desenvolupada en un principi per Huey Percy Newton. Aquesta autobiografia serà portada al cinema per Robbie Brenner, qui anteriorment havia produït l’exitosa El club dels desnonats –Dallas Buyers Club, en la seva versió en anglès. L’entrevista que li farà Mònica Terribas en el marc de la fira versarà entorn de les reflexions que s’extreuen de la lectura d’aquest llibre.
Respecte al moviment Black Lives Matter, ha sigut bastant crítica. Per ella la protesta és molt important, però també els objectius; per això explica en les seves últimes entrevistes com el BPP no és comparable a aquest moviment, ja que com a partit tenien una línia d’acció política amb bases en el marxisme-leninisme. D’altra banda, assenyala que «la revolució ha de ser feta per la gent, però hi ha d’haver gent preparada per fer la revolució». Brown té un discurs plenament atravessat per la història esclavista dels Estats Units. Fent una anàlisi colonial i de classe, diu que ens trobem en l’era del New Age Racism, un temps en el qual s’assimila la comunitat negra a potencials criminals.
És autora del llibre The Condemnation of Little B, on explica com opera el racisme estructural als Estats Units a través de la criminalització de la població negra, sobretot jove
Durant tota la vida ha lluitat contra la violència policial cap a la població negra i va dirigir l’equip jurídic en defensa de Michael Lewis, un noi negre de tretze anys que l’any 1997 va ser arrestat per un assassinat que no havia comès. És autora del llibre The Condemnation of Little B, on explica com opera el racisme estructural als Estats Units a través de la criminalització de la població negra, sobretot jove, utilitzant el cas de Lewis com a exemple.
També és coautora, amb Karima Al-Amin, del llibre For Reasons of Race and Belief, The Trials of Jamil Al-Amin i de Melba and Al, A Story of Black Love in Jim Crow America. Com a editora ha participat en l’edició de Messages to Our Brothers and Sisters on the Other Side of The Wall (2007), una col·lecció d’assajos autobiogràfics de presoners negres a Nou Mèxic publicat pel Departament d’Assumptes Afroamericans de l’Estat. L’any 1996 va fundar Field of Flowers, una organizació sense ànim de lucre per crear un centre educatiu per a infants en risc d’exclusió social. Membre de Mares per la Justícia Juvenil i cofundadora –l’any 2003– de l’Aliança Nacional per la Reforma Radical de les Presons, una associació en suport de preses i familiars arreu dels Estats Units. El 2015, va crear una coalició per demanar justícia pels casos de Mario Woods i Kenneth Harding, assassinats per la policia de San Francisco quan tenien 26 i 19 anys respectivament. Elaine Brown respon absolutament al lema del Black Panther Party: «Servir a les persones, el cos i l’ànima».
