Vint-i-cinc anys de lluita feminista a la comarca de la Marina Alta convergeixen en un mes de març replet de pintura, cinema, poesia, fotografia i trobades. El programa d’activitats propostes per a commemorar el Dia Internacional de les Dones Treballadores ha produït una explosió cultural a la ciutat i als pobles del voltant. Des que va començar el mes de març, Dénia vibra en morat.
Tot el món ha volgut posar la seua. Les reivindicacions feministes han col·lapsat els carrers, el trinquet, les sales d’exposicions, els teatres, el centre social i, fins i tot, el nou mercat gastronòmic. “Feminisme per a canviar el món” ha estat el lema de la Xarxa de Dones de la Marina Alta, que va donar el tret d’eixida d’aquesta voràgine cultural amb la manifestació comarcal del dijous 5 de març.
“Els carrers són nostres”, cridaven a la nit. L’endemà al matí, la plaça de l’Ajuntament va despertar plena de pancartes i d’estudiants armades amb cançons, monòlegs i poemes. El sindicat estudiantil de l’IES Sorts de la Mar va organitzar una sessió de micròfon-obert en la que manifestaren les seues reivindicacions davant l’audiència del carrer. No va faltar l’humor. Recitaren contes de Disney amb finals inesperats i emancipadors, poemes sobre les violències masclistes i cançons amb vents de llibertat.
Exposicions reivindicatives
Així va començar un cap de setmana d’esdeveniments artístics. El divendres nit es va inaugurar una exposició del col·lectiu Dones+Art de la Marina Alta, sota la reivindicació que “les dones som art i fem art”. A l’exposició, es troben peces de huit artistes que empren materials molt diversos: des del fil de coure o de cosir, a teles de galliner oxidades, plàstic reciclat, pipes de gira-sol o pàgines de revistes. Aquests elements reflecteixen l’ànima de l’exhibició, una mirada intimista de dones que compaginen les seues inquietuds per l’art amb la duresa de la vida diària i el seu treball. La mostra estarà disponible fins al 30 de març a la Sala Joves Art de l’edifici Llunàtics.
La següent parada obligatòria és una cita amb la memòria. El dissabte dia 7 es va inaugurar l’exposició “Dones de la República fent història”, una instal·lació itinerant que rescata de l’oblit dones pioneres. Divulgar les seues vides i les seues idees és l’objectiu de la mostra que es podrà visitar a la Casa de la Cultura fins al 28 de març. A les parets es poden llegir reivindicacions com la de Concepció Arenal: “Obriu escoles i es tancaran presons”.
La conquesta de l’espai
El Dia Internacional de les Dones Treballadores va despertar amb música i colors. El 8 de març al matí vam poder gaudir d’una intervenció en directe de l’artista Empar Boix, que va pintar al bell mig de la plaça del mercat gastronòmic Els Magazinos un quadre de 200×200 metres. Mentrestant, sonava la música de dues cantautores locals: Agnés Villar i Sonal Jogia. Tot seguit s’inauguraren les quatre exposicions que proposa aquest espai cultural i que estaran disponibles durant els pròxims dos mesos.
Al xicotet pati de l’entrada, trobem una instal·lació de pardals al voltant de les seues gàbies. Es tracta del poema visual “Llibertat” realitzat per dones de la tercera edat del taller municipal de patchwork com a homenatge a les dones lliures. “És súper bonic veure com estan de contentes les dones grans que mai havien fet una exposició en un lloc tan rellevant i on passa tanta gent, és una manera de conquistar l’espai”, relata Marina Sant Martí, l’artista costurera que dona classes al grup.
A l’espai “la paret de”, ens topem de cara amb Rosa Parks, Virginia Wolf, Jane Austin i fins i tot, Alícia d’El País de les Meravelles o June, d’El conte de la criada. Dones literàries i reals que l’artista Marina Gómez ha volgut conjuminar en un recorregut entre “Males herbes i bones flors”
Dins d’un dels locals del mercat, a l’espai “la paret de”
, ens topem de cara amb Rosa Parks, Virginia Wolf, Jane Austin i fins i tot, Alícia d’El País de les Meravelles o June, d’El conte de la criada. Dones literàries i reals que l’artista Marina Gómez ha volgut conjuminar en un recorregut entre “Males herbes i bones flors”, el nom de la seua exposició. Totes tenen una cosa en comú: són dones rebels. “Per molt que a Alícia li digueren que no seguira el conill, ella ho va fer; per molt que Rosa Parks sabia que no podia quedar-se asseguda si un home blanc li demanava el seient, ella ho va fer; la lluita contra els cànons… La rebel·lia és el que més m’inspira a l’hora de buscar un referent”, assegura Gómez.
Continua la música a la plaça. Tots els seus murs estan coberts pels tapissos de Carmen Ruano, unes teles que pesen com a lloses sobre els vianants. Els missatges són contundents. “En clau de dona” teixeix una xarxa visual de reivindicacions feministes com ara el dret al plaer, a una família lliure de violència, a la sexualitat lliure de la moral catòlica… Cada mural convida a una reflexió individual.
Finalment, a la zona “el carreró de” podem veure les fotografies de Raquel López, una jove artista que ens proposa un recorregut per un món oníric. Cada retrat és un relat d’un somni amb moralitat. López empra una tècnica de superposició d’imatges divertida i original.
Vint-i-cinc anys de lluita feminista
Darrere de totes aquestes mostres d’art feminista, es troba el treball de moltes activistes que fa dècades que lluiten contra el patriarcat a la comarca. La Xarxa de Dones de la Marina Alta celebra aquest any el vint-i-cinc aniversari de la seua creació. Júlia González, activista veterana i primera alcaldessa de Pedreguer als anys noranta, és una de les membres d’aquesta Xarxa. “Fa vint anys, quan ens ajuntàvem a Dénia cada vegada que assassinaven a una dona, érem quatre boges, afortunadament les coses han canviat molt”, assegura l’exregidora.
Recorda que tot i els avançaments cal no relaxar-se. “Crec que als joves ja no els fa tanta por el feminisme, però han de saber que han de continuar lluitant, els drets es perden molt fàcilment”, assegura Júlia, que reivindica que caldria programar aquests esdeveniments durant tot l’any, no sols el mes de març.
La Xarxa de Dones de la Marina Alta acaba de publicar un llibre que evoca els moments claus del moviment feminista a la comarca, com la manifestació de 1999 contra la violència de gènere o la concentració pel dret a l’avortament. Una part d’aquesta història es podrà veure al documental Grup de dones de la Marina Alta, 1979-2009, que es projectarà a Pedreguer el pròxim 27 de març. Una altra cita amb l’art combatiu d’aquesta terra a la qual Júlia convida a assistir. Sembla que després d’anys de lluita, tant alguns col·lectius com ens públics i privats han decidit que ja és hora de reivindicar el feminisme en veu alta.
