Pot ser que Austràlia tingui aviat la mina de carbó més gran del planeta. La infraestructura que la multinacional Adani vol construir a l’estat nord-oriental de Queensland per exportar el mineral cap a l’Índia, afectaria els pobles aborígens que habiten el territori des de fa 60.000 anys. Entre les veus opositores destaca Carol Prior, integrant de la comunitat juru, on la companyia té previst aixecar una terminal marítima i una línia ferroviària que posaria en perill la pesca i l’activitat agrícola a la zona. Ha combatut des d’adolescent l’abús i el menyspreu de què són víctimes per part de l’estat i la indústria pesant. Si bé un tribunal ha ajornat el projecte perquè no compta amb les escriptures de la majoria de propietats, Adani i els principals partits maniobren per tirar endavant la mastodòntica instal·lació amb l’excusa de l’increment de llocs de treball. Als 71 anys, Prior encapçala unes protestes a les quals s’han afegit diversos moviments del continent oceànic.
Quan vas adonar-te de la discriminació que patíeu els pobles aborígens d’Austràlia?
N’havia parlat amb el meu professor quan tenia deu anys. Aleshores estava en vigor la llei de protecció aborigen, fruit de la qual la policia ens vigilava tot el dia. Ens retenia els salaris i, per disposar d’una quantitat, havíem de demanar permís a un oficial.
La llei va ser abolida el 1976 i va donar peu a la llei de títol natiu de 1993. No va suposar cap millora?
Ho semblava, perquè establia la devolució d’una part de les nostres terres i el fet que qualsevol iniciativa privada es negociaria amb la comunitat. Al final, van retornar-nos parcel·les molt petites i això va permetre que els llocs sagrats fossin profanats i la nostra identitat, vinculada a la Mare Terra, passés a mans de terratinents i companyies extractives.
Una de les actuacions més controvertides és la mina de carbó Carmichael, que la corporació índia Adani vol construir a Queensland. Quan vau tenir-ne coneixement?
El 2012, després que l’empresa sol·licités el permís per fer sis explotacions a cel obert i cinc subterrànies a les zones de Wangan i Jagalingou. El rebuig va ser immediat, però l’any passat el govern federal va esmenar la llei de 1993 per acceptar l’acord entre Adani i un grup de representants de la comunitat que no tenia propietats. Tot a canvi de prometre’ls incentius econòmics i llocs de treball. Un procés que la majoria hem denunciat per fraudulent, com ha ratificat un tribunal.
Quins impactes podria causar la mina?
Si tira endavant, destruirà espais que tenen un gran valor espiritual. També es veurien afectades les àrees en les quals obtenim ocre per a pintar i on cultivem el bush tucker, com anomenem l’aliment que han recollit les successives generacions. La nostra existència com a persones de les Primeres Nacions d’Austràlia ja no es reconeixeria com a tal.
Pot suposar un dany en la cosmovisió que sempre ha defensat la comunitat juru?
Completament. Juru significa persones d’aigua salada, vivim connectats a ella i a la terra. Som caçadors de peixos i crustacis i, alhora, recol·lectem fruites silvestres i excavem la terra per sembrar-hi plantes medicinals. Ho fem des dels nostres avantpassats i, malgrat que la colonització ens va expulsar del lloc d’origen, a les noves parcel·les continuem practicant la caça i desenvolupant costums que es basen en la cura i el bé de la comunitat.
Adani també preveu instal·lar un port a la Gran Barrera de Corall. Posarà en risc l’ecosistema?
“Necessitem gent honesta que, en lloc de plegar-se al lucre, estigui compromesa amb els valors”
Destruirà la flora i la fauna que habiten els oceans dels entorns i, a causa de la pols de carbó, obligarà les balenes i les tortugues a buscar un altre lloc per a niar. Pensem que bombejarà 120 milions de tones de CO2 a l’atmosfera, amb les consegüents repercussions en el canvi climàtic. L’escalfament global que produeixen les seves activitats ja estan alterant les estacions: milers d’arbres han deixat de florir, els rius s’assequen i s’han incrementat les inundacions. Per cobdícia i afany de lucre, el govern no té escrúpols a destruir el país.
Quines estratègies adopteu per aturar el projecte?
Cada col·lectiu pressiona des del seu àmbit. Alguns se centren en la política i altres actuem sobre el terreny per aturar la construcció. És el cas de l’Aliança Stop Adani, els Defensors de Corall o la Coalició Climàtica Indígena per a Joves de SEED. El més important és mantenir-nos units per protegir la terra i defensar que hi ha alternatives, entre les quals substituir el carbó per energies renovables.
Sense controlar la presa de decisions, és possible assolir-ho?
Si volem sobreviure, ens haurem d’autodeterminar. Però no sols això. Necessitem una avantguarda de persones honestes que, en lloc de plegar-se al lucre econòmic, estigui compromesa amb els valors de les Primeres Nacions.
Adani acabarà retirant el projecte miner?
De moment hem guanyat la primera batalla, però falta el més important: gestionar les nostres fonts energètiques de manera sostenible. Si treballem plegats i no ens dividim, ho aconseguirem.
