La pandèmia de la malaltia COVID-19 està deixant veure els primers impactes econòmics i socials amb l’acomiadament massiu de milers de treballadores –del 15 al 28 de març, segons la Coordinadora Obrera Sindical (COS), s’han executat fins a 755.467 expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) als Països Catalans– i una intensificació de la precarietat crònica d’aquelles que mantenen la feina. Enmig d’aquesta parada gairebé absoluta del sistema econòmic, hi ha sectors, però, que per la seua naturalesa poden multiplicar beneficis en una societat confinada. És el cas, per exemple, de les plataformes digitals amb oferta audiovisual, com Netflix, HBO, Amazon Prime Video, Filmin, Movistar Plus o l’acabat d’estrenar Disney Plus –fruit de l’acord entre Movistar i Walt Disney Company–, les cotitzacions en borsa de les quals s’han vist disparades en els darrers dies i les economistes i analistes encara preveuen una pujada més gran.
Les xifres en donen fe. Segons la revista Forbes, especialitzada en negocis i finances, la base de subscriptores de huit plataformes de contingut audiovisual sota demanda va augmentar un 64% entre el 14 i el 16 de març. Disney Plus n’ha sigut la més beneficiada, amb un augment del 212% en el volum de registres als Estats Units. HBO i Showtime, marca de televisió de pagament distribuïda en diversos països del món, també van incrementar el nombre de subscripcions, respectivament, un 90% i 78%, tot i que aquestes dades també inclouen proves gratuïtes i, per tant, les dues plataformes acostumen a tenir taxes d’abandonament més elevades. Per la seua part, Netflix va experimentar un creixement del 47% en el volum de subscripcions. Tot i això, des de la firma global d’investigacions de mercat Strategy Analytics, que ha analitzat l’evolució de les subscripcions de les plataformes de vídeo, alerten que a llarg termini la situació d’alerta sanitària podria perjudicar els serveis de streaming, dels quals moltes subscriptores es podrien donar de baixa en un moment en què s’albira una de les pitjors crisis de la història contemporània des de la Segona Guerra Mundial.
Segons la revista Forbes, especialitzada en negocis i finances, la base de subscriptores de huit plataformes de contingut audiovisual sota demanda va augmentar un 64% entre el 14 i el 16 de març
L’ús de les plataformes digitals amb oferta audiovisual també ha sigut substancialment més intens en les darreres setmanes. Per exemple, Filmin, que ofereix majoritàriament cinema d’autor i independent, ha augmentat el seu tràfic en un 70%, segons afirmava el seu fundador, Juan Carlos Tous, en una entrevista a El Periódico. Tal ha sigut el creixement de la demanda d’aquests serveis que la Comissió Europea va ordenar als principals actors de l’streaming reduir la qualitat de les seues imatges durant almenys trenta dies per tal de disminuir el tràfic de dades en la Unió Europea i alleujar la congestió de les xarxes dels proveïdors de serveis d’internet (ISP).
Pastís de negoci per a les intermediàries
Instal·lada a Barcelona, Marina Borrás, traductora i tresorera de l’Associació de Traducció i Adaptació Audiovisual d’Espanya (ATRAE), és una de les professionals de la traducció audiovisual que ha vist créixer el nombre d’encàrrecs en els últims anys a causa de la proliferació de plataformes de vídeo sota demanda. Ella, com la gran majoria de traductores audiovisuals, és autònoma i no treballa directament per als grans actors de l’streaming, sinó que rep encàrrecs a través d’agències que fan d’intermediàries. El boom de les plataformes digitals ha comportat de manera intrínseca un augment de treball per a aquestes professionals, però també més pressió i precarietat pels curts terminis d’entrega i les baixes tarifes que paguen les agències de traducció i subtitulació.
El volum de negoci milionari que acumulen aquestes multinacionals, la majoria de les quals van tancar l’any 2018 amb una facturació d’entre 25 i 30 milions d’euros, contrasta amb les irrisòries tarifes que ofereixen a les traductores autònomes
Algunes d’aquestes intermediàries són SDI Media SL, multinacional amb estudis de gravació en 37 països; Deluxe SL, ZOO Digital SL, Straker Media SL, Internacional Sound Studio SA o, amb seu al passeig de Gràcia de Barcelona, TransPerfect Translations SL. El volum de negoci milionari que acumulen aquestes multinacionals, la majoria de les quals van tancar l’any 2018 amb una facturació d’entre 25 i 30 milions d’euros, contrasta amb les irrisòries tarifes que ofereixen a les traductores autònomes, sobretot a les més novelles, com Jaume Nebot –nom fictici–, traductor autònom de la Plana Baixa des de l’octubre de 2019 que prefereix preservar la seua identitat per temor a les represàlies, ja que, segons explica, la Llei de defensa de la competència (LDC) no permet a les traductores autònomes parlar o suggerir tarifes. “Les agències intenten rapinyar els traductors que tenen menys experiència. En lloc d’oferir un encàrrec a un de més veterà, ens l’ofereixen als principiants, perquè saben que no tenim tant poder de negociació”, critica.
Abans que les agències formen part de la cartera de clientes de les autònomes, aquestes últimes han de passar una prova, la qual, “en algunes ocasions, s’empra de manera abusiva, ja que han de fer exercicis massa llargs i no remunerats”, matisa Nebot. Si les professionals de la traducció la superen, s’incorporen a la base de proveïdores de les multinacionals i començaran a rebre propostes d’encàrrecs. Quan les intermediàries accepten un documental, una sèrie o una pel·lícula produïda o comprada per les plataformes de vídeo sota demanda per traduir-la o subtitular-la, envien un correu a la base d’autònomes adient –en funció de la tarifa, la combinació d’idiomes i experiència de les traductores que conformen cada base– per a eixe encàrrec i “l’agafa qui conteste primer”, explica el traductor menorquí Guillermo Parra. “És una mica campi qui pugui –continua–, tret que t’ho enviïn a tu per alguna raó en concret”. “És un sector molt precari. Hi ha més competència que mai i les agències se n’aprofiten”, afegeix.
Dos dòlars per minut
En el cas de la subtitulació, en algunes ocasions, les traductores reben una plantilla de subtítols de l’idioma des del qual han de traduir i, llavors, només realitzen la tasca de traducció. En altres casos, els subtítols s’han de crear des de zero i pautar els temps –feina afegida que n’augmenta la dificultat i el preu, ja que és un treball que s’ha de pagar per separat. Nebot subtitula, entre altres productes audiovisuals, pel·lícules per a les grans plataformes digitals, amb una combinació d’idiomes molt concreta, de l’anglés al català o del castellà al català. Per cada minut que subtitula, amb la plantilla ja feta, l’agència li paga 2,25 dòlars estatunidencs (vora uns 2,09 euros, una xifra que varia cada dia segons les divises), encara que en un principi li van oferir dos dòlars per minut (1,85 euros). Així doncs, si durant una jornada laboral de huit hores, subtitula al voltant d’uns trenta minuts, cobra uns 7,80 euros l’hora. “També depén de la quantitat de diàleg que té la pel·lícula, si és un documental, una comèdia… Però, tenint en compte que són empreses gegants, és una tarifa molt inferior del que m’agradaria, i que em veig obligat a acceptar per poder viure”, rebla amb rotunditat.
Amb els anys, ha aprés que subtitular per menys de dos euros i mig el minut és una tarifa “molt precària”. Ella prefereix no acceptar tarifes inferiors a tres euros o tres euros i mig per minut
Borrás recorda que, quan es va iniciar en aquesta tasca, desconeixia les tarifes amb què treballaven les agències. “Em podien oferir una misèria –subratlla–, però no ho sabia, perquè ningú m’havia parlat de preus”. Amb els anys, ha aprés que subtitular per menys de dos euros i mig el minut és una tarifa “molt precària”. Ella prefereix no acceptar tarifes inferiors a tres euros o tres euros i mig per minut, però entén “que cadascú té la seua situació, que ha de pagar el lloguer, el menjar, etc.”, incideix. Begoña Ballester-Olmos, directora de l’agència valenciana Bbo Subtitulado, que va prendre la decisió política de no oferir els seus serveis de traducció, doblatge, veus superposades o audiodescripció a les grans agències per no contribuir a la precarització del sector, considera que les tarifes mínimes no haurien de baixar de les que es mencionen en aquest reportatge.
Algunes de les traductores més veteranes entrevistades per la Directa reconeixen que, amb el pas del temps i l’assoliment d’experiència, han aconseguit negociar unes condicions laborals més justes, un procés molt ardu, si es té en compte que “algunes agències s’esforcen molt a aïllar-nos perquè no ens comuniquem entre nosaltres”, assegura la tresorera d’ATRAE. “Tenen por que ens diguem les tarifes –continua–, ja que saben que abusen amb els preus que ofereixen a alguns traductors. I aquest aïllament només genera més desinformació i, aleshores, som més dèbils”. Aquesta opacitat i precarietat cròniques va provocar que Alona Malakhaeva, traductora autònoma instal·lada a València, desistira de treballar amb aquestes multinacionals i començara a traduir continguts audiovisuals per a entitats de caràcter social. “Ara mateix treballe traduint entrevistes de persones refugiades, perquè és inviable guanyar un sou digne amb les tarifes tan miserables que imposen les agències, les quals es queden amb més de la meitat del que ofereix el client principal”, sentencia.
Exigeixen establir una tarifa mínima
Netflix és l’única plataforma de vídeo sota demanda que, des de fa dos anys, ha regulat les tarifes per a la subtitulació de continguts audiovisuals. Per exemple, per a la creació d’uns subtítols de l’anglés al castellà des de zero, Netflix paga dotze dòlars per minut, dels quals “uns set dòlars, aproximadament, els rebrà el traductor”, afirma la tresorera d’ATRAE. Parra, qui subtitula majoritàriament per a Netflix, confessa que està “molt content” amb aquesta distribuïdora, després que “suplira el sistema tradicional d’intermediaris”. No obstant això, la resta de plataformes de streaming continuen imposant unes tarifes irrisòries, fins i tot, segons denuncia Borrás, “les baixen sempre que poden, per exemple, en situacions com l’actual”. “Aquestes setmanes –continua– ha circulat un correu d’una de les agències més conegudes en què s’informava que abaixava la tarifa als seus traductors per la situació d’alerta sanitària”.
“Estaria bé que no es pogués pagar menys d’una quantitat fixa perquè els traductors i traductores que arriben al sector no es vegin ‘obligats’ a acceptar misèries”, defensa el traductor autònom Dani Solé, membre de l’APTIC
És per això que algunes traductores exigeixen establir un mínim del qual les agències no puguen baixar. “Estaria bé que no es pogués pagar menys d’una quantitat fixa perquè els traductors i traductores que arriben al sector no es vegin ‘obligats’ a acceptar misèries”, defensa el traductor autònom Dani Solé, membre de l’Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya (APTIC). Nebot, a més a més, critica les mateixes lògiques del sistema capitalista, que busca l’extracció del màxim benefici a través d’un procés de perpètua posada en circulació del capital dins del circuit econòmic, devaluant la producció i el treball i, en conseqüència, afavorint l’augment de la desigualtat i la normalització de la precarietat. “Inclús una regularització mínima, que continuaria protegint la base del capitalisme i reduiria, en part, la precarietat de les treballadores, és il·legal”, reprova.
Malakhaeva, a banda del treball fiscalitzador, formatiu i comunicatiu que realitzen ATRAE i APTIC, defensa més mecanismes de control i transparència per evitar i denunciar els abusos, així com una major activitat sindical per aconseguir visibilitzar la precarietat del sector i regularitzar-lo; tot i que assegura que és conscient que el fet de ser una professió tan poc visibilitzada i, majoritàriament, d’autònomes que treballen des de casa “dificulta la lluita sindical”.
Llargues jornades laborals sota pressió
El temps de què disposa una traductora audiovisual per dur a terme l’encàrrec varia en funció de la rellevància del contingut, de si la traducció està destinada a la subtitulació o al doblatge, així com de la plataforma i de l’agència intermediària, tot i que, en general, “tot sembla que siga urgent, d’avui per a demà”, lamenta Parra. “Les agències sempre van amb presses. A vegades, et poden donar només un dia per subtitular un capítol de cinquanta minuts. Clar, si no hi pots dedicar molt de temps i, a més a més, et paguen una misèria, el resultat no serà l’esperat”, afegeix. En el seu cas, però, segons conta, Netflix proposa un termini de quatre dies per a un capítol de cinquanta minuts. Si l’entrega és urgent, es redueix a dos, però paga el 150% de la tarifa i respecta els caps de setmana.
Per la seua part, Nebot detalla que, normalment, sol disposar d’un termini d’entre tres i quatre dies per a subtitular pel·lícules d’uns cent minuts, temps que considera “poc adequat i una mica abusiu, però es pot assolir si ja tens certa pràctica”. Tanmateix, també “m’han oferit treballs per a fer-los en tres dies, del divendres al dilluns, i òbviament no els he acceptat, perquè haguera estat treballant deu, onze o dotze hores al dia i sense cobrar una tarifa superior per ser cap de setmana”, assevera. I remata: “A vegades tinc la sensació que, si em negue a fer alguns encàrrecs, perda una oportunitat o em descarten per a futures propostes. Haver de treballar així és molt angoixant”. Davant d’aquesta pressió contínua que apliquen les grans intermediàries, Borrás opta per treballar per a clientes que “tinguen uns marges més raonables”. Alguns altres, amb més experiència, com Solé, fa anys que treballen per a estudis de doblatge, els quals, segons el membre d’APTIC, solen fixar unes condicions més saludables, “en donar-te una setmana per traduir un capítol de cinquanta minuts”, tot i que també hi ha alguna excepció, en funció de cada producte i de la seua estrena.
A Bbo Subtitulado intenten conéixer les autònomes en persona, tenir un tracte més humà i entendre la situació de cadascuna
Als curts terminis se sumen unes altres traves que agreugen encara més la pressió sota la qual treballen les traductores, com les mesures destinades a evitar les filtracions, a través de guions incomplets, materials en baixa resolució, amb moltes marques d’aigua o ombres en les imatges. “Tot açò dificulta molt el nostre treball. En l’audiovisual, la imatge és essencial per a entendre el missatge; per tant, necessitem tots els recursos necessaris per a traduir bé”, matisa Borrás.
Un altre problema que generen les intermediàries és la manca de comunicació entre traductora i plataforma. Aquesta mancança també dificulta la traducció, ja que les autònomes no poden consultar els dubtes amb el seu client principal i, a més a més, accepten els encàrrecs a cegues, sense saber si disposaran de tot el material disponible, si els personatges es comunicaran amb algun idioma que la traductora desconeix, etc. Per exemple, a Nebot li enviaren un encàrrec en què una part dels diàlegs “estava en àrab, un idioma que jo no traduïsc, i vaig haver d’apanyar-me-les tirant de la versió doblada al castellà”, critica. Així mateix, remarca que el treball reproductiu, és a dir, de comunicació amb les agències o de gestió i facturació, “no està pagat”.
La precarietat, pressió i manca de comunicació s’esfumen quan es tracta d’agències més menudes, les quals solen mantenir una relació molt més pròxima amb les traductores. Segons conclou Ballester, a Bbo Subtitulado intenten conéixer les autònomes en persona, tenir un tracte més humà i entendre la situació de cada persona, perquè “sabem que la traducció autònoma és una professió molt invisibilitzada, deshumanitzada i precària i volem revertir-ho amb unes tarifes més justes i una comunicació més propera i sincera”.
