Escoles Feministes és un projecte endegat per docents i famílies que busca la transformació educativa de l’escola pública. Funcionen com un espai comunitari, autoorganitzat i horitzontal, independent d’institucions i d’entitats privades. Plantegen repensar metodologies, continguts, objectius, eines i tot allò que afecta l’educació a partir d’una perspectiva feminista entesa en un sentit ampli: ecologista, antiracista, anticlassista i anticapacitista. El col·lectiu denuncia que en els moments de crisi es fa més palesa una injustícia estructural agreujada per normes com la llei d’educació de Catalunya (LEC), que desregula l’ensenyament i fa possible l’anomenada *autonomia de centre*. Ara que l’aparició de la COVID-19 ha evidenciat les febleses del sistema, aposten per una escola pública al servei d’una transformació social profunda que apunti a les arrels de tot, que desconstrueixi a les aules les violències socials i que aprofiti tota la força propositiva dels feminismes.
Com valoreu les mesures preses amb relació al sistema educatiu a causa de la COVID-19?
Portem anys arrossegant una situació amb centres d’alta complexitat, amb alumnat que viu sota el llindar de la pobresa o que té necessitats educatives especials. El Departament d’Educació mai no ha posat aquestes vulnerabilitats en primer terme. I les mesures de teletreball que s’han imposat al professorat fan més profunda la diferència entre centres per poder dur a terme les classes durant el confinament. Els mitjans també varien segons les llars. Sovint només hi ha un ordinador per família. Per tant, si tots els membres han de fer teletreball o teleclasses, això és totalment inassumible. A més, un gran nombre de docents són dones i són elles les qui majoritàriament estan patint una sobrecàrrega per la cura d’infants o de gent gran.
Com afecta el confinament als infants?
El caos emocional que senten ara s’assembla al de les adultes. I hem de valorar com els impacta que hi afegim la pressió de continuar la formació en línia. Emocionalment, no estan en les mateixes condicions que quan van a l’escola; això genera un estrès afegit. Si a això hi sumem les vulnerabilitats econòmiques, residencials o socials, el resultat és un rebuig absolut a les propostes que se’ls fan. I aquest rebuig no es deu a la falta de capacitat, sinó a la falta de motivació. A secundària, els problemes són d’una altra naturalesa. Els i les adolescents són éssers socials. Atès que es defineixen per la seva identitat dins del grup, aquest confinament està suposant una interrupció total del seu món que les vies telemàtiques poden atenuar en part.
Com afectarà la situació específicament a les famílies amb pocs recursos?
“S’ha d’assumir un temari que tingui cura de l’alumnat i les docents, que convidi a la reflexió crítica sobre la crisi”
El confinament pot ser un malson quan s’hi afegeix una situació econòmica complicada. La bretxa digital és l’element més obvi. El Departament d’Educació està començant a repartir tauletes i paquets de dades, però es delega en els centres la responsabilitat de determinar qui necessita aquests mitjans i com gestionar-los. Aquests recursos s’han de preparar, s’han d’actualitzar i no arribaran a les llars com a mínim fins d’aquí a un mes. La segregació, per tant, està assegurada. En segon lloc, seguir el curs telemàticament no és difícil solament per la manca de mitjans informàtics, sinó també per les condicions de vida generals de moltes famílies treballadores. Sovint no hi ha un espai per a l’estudi i no és possible l’acompanyament necessari per poder fer les tasques escolars. Seguir el curs telemàticament és, per a moltes famílies, una broma de mal gust. L’afectació serà clara si l’avaluació continua valorant únicament continguts i assoliment de coneixements, sense oferir suport i seguiment als que ja estaven exclosos pel sistema. La bretxa social educativa que ja existia abans d’aquesta situació s’agreujarà i s’accelerarà.
Com es pot garantir el principi d’igualtat i no-discriminació dels infants en aquest context?
En primer lloc, assegurant condicions materials de vida dignes. Les escoles, els serveis socials i els equips d’assessorament i orientació psicopedagògics han de treballar de forma coordinada, prioritària i amb el finançament i els recursos necessaris. En segon lloc, s’ha d’assumir un temari excepcional que acompanyi i tingui cura de l’alumnat i les docents. També s’hauria de convidar a fer reflexions crítiques sobre aquesta crisi des de tots els àmbits. S’ha de fer un seguiment, però sense pressions qualificadores que tensin i deixin enrere l’alumnat més fràgil.
