Les darreres setmanes de confinament, a alguns veïns i veïnes de Sant Fruitós de Bages els ha sonat el telèfon en dissabte. I no es tractava de cap familiar o amistat per saber com estaven, sinó de Basico Homes que, en nom de la Sareb (el conegut en el seu dia com a banc dolent), els advertia que havien de renovar el contracte de lloguer dels seus habitatges amb un increment del 70%, si no volien acabar al “departament judicial”. Ho explica Gonzalo Flores Ramos, que viu amb la seva parella i una filla de dos anys, i és una de les disset veïnes del bloc que s’ha organitzat per frenar l’increment. Actualment, entre les famílies organitzades, almenys n’hi ha dues amb contracte vigent, quatre fora del contracte de tres anys i sense la pròrroga d’un any confirmada i cinc acollides a la pròrroga.
Són molts els casos d’edificis arreu dels Països Catalans en lluita contra grans empreses i fons d’inversió per frenar les fortes apujades del lloguer i les expulsions però, en aquest cas, a més, es dóna la circumstància que la responsable de la situació és la Sareb. Quan van llogar els pisos, la propietat estava en unes úniques mans: les de la Sareb, la societat que va adquirir els “actius tòxics” –immobles i solars, principalment– de les entitats financeres en plena crisi financera, l’any 2012, amb el 45% de capital públic. Però des de juliol de 2019, el total de 42 famílies inquilines també estan en mans del fons d’inversió estatunidenc Texas Pacific Group (TPG), a qui la Sareb va vendre el 75% de la societat Témpore Properties per 103 milions d’euros.
Les 42 famílies inquilines també estan en mans del fons d’inversió estatunidenc Texas Pacific Group (TPG), a qui la Sareb va vendre el 75% de la societat Témpore Properties per 103 milions d’euros
El bloc, amb sis portals als carrers d’Eugeni d’Ors, la carretera de Vic i Joan XXIII, té habitatges de diferents mides i preus: entre els 60 metres quadrats i els 110, aproximadament, amb una forquilla de quotes de lloguer entre els 390 i els 530 euros mensuals. Ara que els tres anys de contracte arriben a la recta final, tothom haurà de passar, tard o dora, a pagar un 70% més i alhora contractar una assegurança d’impagament. L’únic que ofereix la propietat és una bonificació -un modus operandi desplegat per Azora en altres edificis- del 50% sobre la nova quota durant quatre mesos. Per ara, hi ha veïnes que han superat els tres anys, però encara estan dins l’any de pròrroga establert per contracte. La propietat va intentar evitar l’any de pròrroga i començar a cobrar els nous lloguers, però els burofaxos no van arribar a les destinatàries per errors en les adreces i algunes unitats familiars tenen una momentània pròrroga. Quan arribi el moment, l’increment serà inassumible per a moltes.
“Si no em queda més remei, no sé què fer…”, lamenta Paquita Racero. Amb el seu marit, jubilat com ella, entren a la llar vora 2.000 euros al mes, però tenen dos fills a l’atur i a un el mantenen. Per Gonzalo Flores, en un moment que ha d’escolaritzar la filla i que, per feina, ell i la seva parella necessiten desplaçar-se amb cotxe, la apujada els condicionaria molt: “Hauríem de rebaixar el ritme normal d’una família sense cap mena de luxe”. A causa de la pandèmia de la COVID-19, s’hi suma el fet que com a unitat familiar han perdut gairebé el 40% dels ingressos i la situació és d’incertesa actual. En un pis més petit que el de Flores hi viu Lur Garcia i encara es troba en una situació de més fragilitat econòmica. S’ha quedat sense feina arran del confinament i la seva parella té una baixa de llarga durada. Amb uns ingressos de 1.300 euros al mes, l’increment del 70% obligaria Garcia a abandonar l’atenció mèdica que no li cobreix la seguretat social: atenció psicològica i especialistes digestius. “Vivim en la incertesa –lamenta–, jo no sóc d’aquí i no tenim xarxa familiar”. Algunes persones ja han hagut de marxar perquè no poden assumir la pujada.
En relació a la crisi de la COVID-19, i com a gran propietat, Flores explica que Témpore va oferir una moratòria del 30% sobre la quota actual a les famílies que tinguessin uns ingressos fins a tres vegades l’Indicador públic de renda d’efectes múltiples (Iprem) durant cinc mesos, fins al setembre. Després, haurien de tornar la rebaixa de forma fraccionada.
La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i la Crisi (PAHC) del Bages interpel·la públicament la Sareb, després que disset de les 42 famílies hagin enviat un burofax a la propietat demanant continuar pagant els mateixos lloguers
Ara, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i la Crisi (PAHC) del Bages interpel·la públicament la Sareb, després que disset de les 42 famílies hagin enviat un burofax a la propietat demanant continuar pagant els mateixos lloguers. Tot i que la plataforma inicialment estava centrada en persones afectades per les hipoteques –i que ja ha aconseguit okupar set blocs per a famílies vulnerables–, ara, amb la bombolla dels lloguers, també dona suport a llogateres. Gràcies al treball conjunt quotidià que fan amb altres organitzacions populars de la comarca, es van assabentar del cas de Sant Frutiós. Lur Garcia va denunciar assetjament psicològic i maltractament laboral a través d’Acció Sindical Bages i des del sindicat van suggerir-li apropar-se a la PAHC per la situació habitacional.
Com en altres casos de grans propietaris que gestionen àmplies carteres d’habitatge, als increments de lloguers i expulsions, s’hi sumen problemes de manteniment. Al bloc de Sant Fruitós, quan van entrar-hi les llogateres actuals, ja hi havia pisos plens de forats perquè s’havien arrencat els radiadors o, fins i tot, faltava alguna caldera. Durant els darrers tres anys, el veïnat denuncia que no hi ha llum a l’escala cada dos per tres i la porta del pàrquing s’espatlla. De fet, la inquilina Alejandra Fernández, va estar quatre mesos de baixa laboral perquè es va trencar la cama en caure per l’escala a les fosques. En el moment de publicar l’article, la Directa no havia aconseguit parlar amb Témpore.
Entre Sant Fruitós del Bages i Luxemburg
Luis de Guindos, que aleshores era ministre d’Economia espanyol, va anunciar la creació de Témpore Properties a finals de 2017. La Sareb entrava d’aquesta manera a cotitzar al mercat alternatiu borsari mitjançant aquesta socimi (un vehicle d’inversió especialitzat en lloguer que està exempt de l’impost de societats) per gestionar 2.249 habitatges en règim de lloguer a Catalunya, el País valencià, les Illes, la Comunitat de Madrid, Castella la Manxa, Múrcia i Andalusia, principalment.
Entre els centenars de pisos, hi havia el bloc de Sant Fruitós del Bages que, a preus econòmics, va anar llogant amb contractes de tres anys. Quan la data de finalització dels contactes s’apropava, i en la seva estratègia de venda d’immobles a fons d’inversió, la Sareb es va desprendre del 75% de la participació de Témpore Properties. L’estiu passat, el fons estatunidenc Texas Pacific Group (TPG) passava a ser propietari també dels 42 pisos dels veïns i veïnes de Sant Fruitós a través de Tempore Holdings SCSp, una societat creada ad hoc i radicada a Luxemburg, un país amb generoses exempcions fiscals per a moltes empreses.
