Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Una nova eina sindical i de classe al Bages

Acció Sindical Bages va néixer fa mig any per construir una alternativa per a la defensa dels drets laborals en aquesta comarca de la Catalunya Central. Amb un model organitzatiu basat en l'assemblearisme i el suport mutu, es vol emmirallar en altres moviments socials i aposta per un sindicalisme més arrelat al territori que no pas al lloc de treball

Mobilització del nou sindicat Acció Sindical Bages / Arxiu

Millorar les condicions laborals i de vida de la classe treballadora; i que la lluita per aconseguir-ho passi per la generació de comunitat i de sentiment col·lectiu de pertinença. Amb aquests objectius va néixer el febrer de 2019 Acció Sindical Bages, un nou sindicat que compta amb la presència de treballadores de diferents sectors i edats. Segons Pep Muñoz, un dels seus membres, l’organització aspira a recuperar el significat del sindicalisme: “Volem articular un espai de lluita sindical molt ampli, que aglutini i pugui superar la barrera de la sensació que el sindicalisme és una cosa marginal”, afirma. “Per nosaltres continua sent una idea plenament vigent i pensem que si construïm un col·lectiu ampli, tant el sentit ideològic com quantitatiu, podrem fer front als conflictes laborals que tenen lloc al nostre voltant”.

La creació del projecte parteix d’una anàlisi que va fer el grup promotor, segons la qual a la comarca del Bages existeix un fort teixit militant en el si dels moviments socials de caràcter transformador i rupturista

La creació del projecte parteix d’una anàlisi que va fer el grup promotor, segons la qual a la comarca del Bages existeix un fort teixit militant en el si dels moviments socials de caràcter transformador i rupturista. “Pensàvem que era estrany”, continua Muñoz, “que en tot aquest moviment no hi hagués una aposta sindical ferma i amb presència”. I és amb aquesta premissa que es comencen a reunir. El primer pas: posar en comú les seves respectives situacions laborals i adonar-se que els costa trobar alguna persona coneguda que els digui que no té cap problema a la feina. “Això ens demostra que la necessitat hi és i el que nosaltres volem oferir és un mecanisme que sigui útil per resoldre-la”, conclou.

Acció Sindical no és l’únic sindicat que existeix a la comarca del Bages, on tenen presència organitzacions tan dispars com CCOO, UGT, CNT o CGT. En aquest sentit, aclareixen que no han nascut contra ningú dintre el que defineixen com l’espectre del sindicalisme de classe. Asseguren que el que els diferencia de la resta és un model organitzatiu basat en l’assemblearisme i en el suport mutu, una forma d’actuar que es vol emmirallar en la PAHC Bages. També posen en relleu l’esforç per trencar amb l’assistencialisme, que defineixen com una pràctica tradicional del sindicalisme groc.

La batalla més gran que actualment lliura el sindicat és amb l’empresa de planxisteria Innox Designers |Arxiu

 

El fet de constituir-se legalment com a sindicat no és casual, ja que creuen que d’aquesta manera la tasca que desenvolupen es fa més reconeixible per la gent. També veuen útil recórrer als espais de representació institucional i presentar-se a les eleccions sindicals. Afirmen que el seu és un sindicalisme que utilitza totes les eines que té a l’abast. “Centrem la lluita al carrer”, declaren, “però no renunciem a batallar els conflictes per la via judicial. Encara que la legislació no és suficient, s’han de fer complir els drets que reconeix”. Per últim, exploten altres vessants com ara la comunicativa, que sovint els dóna bons resultats amb campanyes per atacar la imatge pública de les empreses, fer pressió en els mitjans de comunicació o plantar-se davant les seves respectives seus.

Prenent en compte les anàlisis que s’han fet sobre la terciarització de l’economia, la fragmentació dels centres de treball i la precarització laboral, des d’Acció Sindical del Bages aposten per un model de sindicalisme més arrelat al territori que no al lloc de treball

“Sempre llegim en negatiu que hagin canviat les característiques del treball, però en aquestes circumstàncies el que ens toca és adaptar-nos i agafar noves eines de lluita”, reflexiona Muñoz. I afirma que prenent en compte les anàlisis que s’han fet sobre la terciarització de l’economia, la fragmentació dels centres de treball i la precarització laboral, des d’Acció Sindical del Bages aposten per un model de sindicalisme més arrelat al territori que no al lloc de treball. “Entenem”, continua, “que la participació sindical ja no ve tan donada per la teva implicació a la feina o la cerca d’aliats dintre aquesta, per més que també ho hàgim de fer. Sovint està determinada per la recerca de suports fora. I és en el moviment popular de la comarca on podem garantir la força mobilitzadora, ja que el nostre és un model de mobilització i lluita al carrer”. L’objectiu del sindicat és generar una assemblea molt nombrosa però també, reflexiona, buscar altres mètodes de participació que garanteixin la continuïtat de la militància i el seu sentiment de pertinença al sindicat.

La taxa d’afiliació sindical a l’Estat Espanyol se situava en un 19% l’any 2018. En aquesta conjuntura pot semblar difícil construir un sindicat i fer polítiques apel·lant a la classe, però Pep Muñoz ho discuteix: “De vegades infravalorem la voluntat i la capacitat de lluita de la classe treballadora, s’entengui o no a si mateixa com a tal”, manifesta. “En els entorns de militància política més estricta pensem que la majoria de la gent està allunyada de les nostres formes d’actuar. Però quan la gent està lluitant per la seva vida accepta que s’ha de sortir al carrer i lluitar com sigui. Ningú ens ha qüestionat cap mecanisme proposat per esprémer al màxim la lluita sindical”.


Sis mesos de camí en el terreny dels conflictes laborals

Malgrat el seu curt temps de vida, per l’assemblea d’Acció Sindical ja han passat diversos casos de conflictes laborals. Aniol Vila és un jove advocat de Santpedor, un poble de la comarca del Bages que té uns 7.500 habitants. L’agost de 2018 va ser acomiadat del bufet on treballava per haver demanat un augment de sou. Feia tasques d’advocat de despatx amb un contracte d’auxiliar administratiu, amb un salari molt per sota del que corresponia a l’activitat que desenvolupava. Explica que quan va acudir a compartir la seva situació es va sentir molt ajudat. “El fet de fer-te fora, per molt que entenguis que el motiu és injust, sempre és violent”, comparteix. “Hi ha un element molt fort de culpabilització. El sindicat et dóna suport emocional i, a més, t’ajuda a vertebrar la lluita de forma col·lectiva”.

El cas de Vila es va resoldre quan van aconseguir, en conciliació judicial, l’acomiadament improcedent i una indemnització de 5.000 euros. Assegura que la pressió que va exercir el sindicat va ser clau per aconseguir-ho. El que més destaca del procés de lluita que va viure és que al sindicat hi va trobar un acompanyament emocional que “sobrepassa la individualitat i es transforma en lluita col·lectiva”.

Acció Sindical va aconseguir una victòria contra el Grup Tomàs, regentat pel guanyador de Top Chef 2015, David García |Arxiu

 

Acció Sindical compta amb una altra victòria aconseguida poc després, quan una de les treballadores de les empreses de gastronomia Grup Tomàs, regentades pel guanyador de Top Chef 2015, David García, va denunciar aquests restaurants per nombroses irregularitats. Entre elles està l’exigència de netejar el domicili del cuiner de forma no remunerada i en el seu dia lliure, o l’impagament d’hores extres per valor de 6.000 euros. El cas es va tancar amb un acord que l’afectada considera satisfactori.

Actualment, la batalla més gran del Sindicat és amb l’empresa de planxisteria Innox Designers. Els treballadors feia set anys que treballaven amb l’empresa quan l’agost de 2018 es van començar a trobar amb endarreriments en el pagament de la nòmina. “No hem parat en cap moment de parlar i negociar amb ells”, explica l’Adil, un dels afectats, “demanant que ens paguin perquè tenim família, despeses i el nostre dret a treballar i cobrar”. Després de dos mesos, els treballadors es van començar a trobar “tristos i de mal humor”, com ell mateix descriu. El metge els va donar la baixa per depressió, una situació en la qual la majoria d’ells mai no havien estat. Durant els sis mesos que ha durat aquesta no han cobrat, malgrat les promeses que havien rebut. Per això han decidit anar a la via judicial. L’empresa no s’ha presentat a la conciliació, pel que el judici tindrà lloc el pròxim 3 de juliol. Demanen el suport de tothom, “sobretot de la classe treballadora, perquè al cap i a la fi nosaltres també ho som”.