Antonia Arribas, veïna del barri de Sant Roc, a Badalona, rebia un sou de 600 euros per netejar __edificis i locals. Al març li van fer un ERTO. “Encara no he cobrat i no tinc ingressos, excepte els 100 euros que rebo del meu exmarit per a cadascuna de les meves dues filles. Tinc la nevera buida. Què puc fer?”, exclama. Arribas ha trobat ajuda en la xarxa de suport mutu del barri. És una de les que s’han activat a Catalunya per acompanyar persones grans que estan soles; fer encàrrecs; cosir mascaretes; oferir assessorament laboral i sanitari, atenció psicosocial i, sobretot, assegurar que tothom tingui un plat a taula.
“Actuem d’urgència per cobrir necessitats bàsiques mentre arriben els ajuts públics”, explica Carles Sagués, membre de la Plataforma Sant Roc, inscrita en la xarxa solidària de Badalona. Les xarxes de suport mutu són estructures organitzades que resolen de manera àgil peticions immediates, gràcies a la proximitat i el coneixement del territori, perquè hi participen entitats veïnals. L’objectiu és solidari i s’abasteixen de la feina de persones voluntàries, donacions particulars i aportacions del comerç local, petits productors o bancs d’aliments. Amb dispositius de coordinació horitzontal, estructuren tasques, equips de treball i també la comunicació amb les administracions públiques.
“Les administracions han actuat tard i malament. No han atès les necessitats bàsiques dels sectors populars. Amb pocs recursos, hem hagut de contrarestar-ne les carències”, exposa un dels coordinadors de la xarxa de Nou Barris i membre del Casal Popular 3 Voltes Rebel, Cristian Lorente. Les xarxes reivindiquen la seva feina i no volen ser un complement del que han de fer les administracions. A més, presenten un model de gestió comunitària alternatiu. “La crisi de la COVID-19 ha mostrat que la globalització i el capitalisme són un error. Cal potenciar la lluita contra aquest model i demostrar que les coses es poden fer d’una altra manera”, rebla Ausiàs Galbis, del Centre Social Popular Autogestionat Ca Saforaui, a Gandia (València).
Arrels en el moviment comunitari
“Tenim un equip de coordinació de cinc persones, un grup motor d’entitats comunitàries i 450 voluntaris, que han respost a una crida feta a les xarxes socials”, explica el portaveu de la xarxa solidària de Badalona, Héctor Martínez. Formen la xarxa, que es va engegar el 13 de març, activistes i veïnes actives del barri: el col·lectiu transfeminista Bloc Violeta, la Plataforma Sant Roc, el Sindicat de Llogateres, la Plataforma Antifeixista, l’Ateneu de Sant Roc, l’associació AmbTu, la joventut d’Òmnium, el grup Guanyem o Stop Mare Mortum. “Hem format un moviment potent de cooperació mútua. Establim circuits clars d’organització i assignem tasques numerades per assegurar-ne la traçabilitat”, declara Martínez. Cada entitat hi aporta el seu gra de sorra, com el Bloc Violeta, que ha obert un canal de comunicació per donar suport emocional a dones que pateixen violència masclista i conviuen amb l’agressor.
“L’Assemblea de Barri és el nexe de la xarxa de suport mutu de Sants. El Grup d’Habitatge i una primera iniciativa al Poble-sec ens han servit d’inspiració”, informa el membre de la xarxa Rubén Molina. Tenen cinc punts de recollida al barri: Can Vies, l’Escola Popular de La Bordeta, el Casal de Joves, el Casal Independentista Jaume Compte i l’associació Romi Gipsy. “Les famílies envien un correu electrònic i fem els repartiments per la proximitat dels seus domicilis a un d’aquests punts. A partir d’aquí, cada entitat entrega les comandes de manera autònoma, amb el seu grup de voluntaris”, diu Molina. Com a Badalona, a Sants s’abasteixen de donatius i d’un banc d’aliments, el de Mercabarna. Atenen 250 famílies.
El Casal Popular 3 Voltes Rebel, a Barcelona, s’integra en la xarxa de suport de Nou Barris, que, al seu torn, es divideix en una xarxa per a cada barri (Porta, Prosperitat, Ciutat Meridiana, Verdum o Roquetes, entre d’altres). El casal té cinquanta voluntàries, que van a comprar medicines per a la gent gran o els ajuden a fer altres compres. Fins i tot han treballat amb el sector sanitari gràcies al Grup de Teixidores. “Van assumir la tasca de cosir mascaretes i, per sorpresa, l’hospital de Sant Pau va fer una comanda de 800. També n’hem enviat al banc d’aliments del districte i al camp de refugiats de Lesbos, a Grècia”, diu Cristian Lorente.
Atenció a les més vulnerables
Nou Barris té la renda més baixa de Barcelona. Hi ha veïnes que diuen que no tenen diners ni per omplir la nevera. Amb l’ONG Nutricionistes Sense Fronteres, la xarxa ofereix menjar a les famílies, el 30% del qual es reparteix a Roquetes. A Badalona, el 50% de les peticions d’aliments es concentren a Sant Roc. “És una emergència alimentària, encara que l’Ajuntament de Badalona no ho vulgui reconèixer”, diu Héctor Martínez. Amb l’ajuda de la Fundació Roca i el Casal Sant Jaume, el grup motor de la Plataforma Sant Roc ha repartit, des de mitjans abril, 500 àpats al dia. Atenen persones sense papers, gent que feia venda ambulant i ara no pot o treballadores precàries de la construcció i l’hostaleria, a qui paguen en negre i simplement han deixat de fer-ho. La Monografia Comunitària de Badalona Sud del 2016 confirma que Sant Roc pateix de manca d’ocupació formal i d’atur cronificat, i té una de les rendes per càpita més baixes –uns 4.043 euros l’any 2016.
Un dimecres al matí, una quinzena de voluntàries carreguen caixes de fruita, verdura i peix. Distribuiran mil àpats a Badalona. A Sant Roc, amb mascareta i guants, ho repartiran a peu i porta per porta. També donen material escolar. L’escola Lestonnac ha preparat paquets amb llapis, goma d’esborrar, folis, colors o plastilina per a les criatures que no tenen material a casa. Bahija Ez Zyyani, veïna del barri fins que un incendi li va cremar el pis, dirigeix el nou voluntariat. Quan arriben a un domicili, s’esperen a baix i truquen perquè baixin a recollir el paquet. “Fa tres mesos que l’empresa no em paga i no tinc res per menjar”, es queixa un veí. Zyani s’hi solidaritza: “Tinc necessitats econòmiques i habitacionals i me’n vaig sortint amb el suport de la plataforma. Espero rebre la prestació que em pertoca després d’un ERTO. Però ofereixo ajuda perquè en altres ocasions me n’han donat a mi”.
Més enllà de la caritat
Les xarxes d’aliments i suport mutu que estan ajudant moltes famílies a frenar el cop de la pandèmia tenen la voluntat de col·lectivitzar les necessitats de les persones que en formen part. “És difícil fer el primer pas per agarrar les ajudes que et puguen donar, però després coneixes famílies del teu barri i t’adones que entre totes podeu solucionar qualsevol mena de problemes”, explica Ausiàs Galbis, del Centre Social Popular Autogestionat Ca Saforaui, que dona aliments a més de seixanta famílies gandianes.
A més, aquestes xarxes rebutgen conceptes com la caritat, que parteixen d’una relació desigual entre la persona beneficiària i l’agent assistencial. Galbis ho explica de forma clara: “Pensem que la caritat i la solidaritat són un error, perquè si tu no empoderes una persona, aquesta no tirarà endavant per créixer. Si l’únic que fas és donar-li i donar-li, aquesta persona no se sentirà millor psicològicament”. Tot i la solidesa d’aquest argumentari, la situació anòmala que vivim dificulta que els esforços de les xarxes de suport mutu per defugir l’assistencialisme arribin a bon port. Jaume, de l’Espai Veïnal del Cabanyal, reconeix que “en la situació de suspensió de llibertats no podem fer altra cosa que repartir aliments perquè la gent no passi fam. Tot i que no ens agrada aquesta dinàmica unidireccional, no ens veiem amb cor de negar l’ajuda a companyes que ho estan passant malament”.
Un teixit cooperatiu emergent
La magnitud i la naturalesa de la crisi han exigit una resposta ràpida per tal d’ajudar els sectors més vulnerables; una reacció que ha enfortit el teixit associatiu. En aquest sentit, Laura, de la Xarxa de Suport Mutu de Reus, reflexiona sobre com “la consciència de com està la persona de la porta del costat pot crear un precedent a la ciutat d’ajuda mútua, de veïna a veïna”.
Per Laura, de la Xarxa de Suport Mutu de Reus, tot comença amb “la consciència de com està la persona de la porta del costat”
Un dels projectes que millor il·lustra aquesta realitat és la Xarxa de Suport Mutu de Mallorca. Tot i establir aliances amb iniciatives existents, com la cooperativa de productes agrícoles Coanegra, va partir de zero. Un dels seus impulsors, Manu, explica que “a Mallorca hi ha hagut intents de teixir, però mai ha sigut una cosa gaire organitzada” i afegeix que “la nostra idea és crear un teixit veïnal i que els grups es consolidin”. Després de poc més de quaranta dies, la xarxa ja compta amb 370 veïnes que hi donen suport, repartides pels barris de Palma i pobles de Mallorca. També disposa d’un servei d’atenció psicològica amb dotze professionals, quinze persones que ofereixen acompanyament telefònic i tres advocades destinades a l’assessorament legal.
Per seguir consolidant la Xarxa de Suport Mutu de Mallorca, Manu té clar on han de buscar aliances: “Les nostres amigues dels barris i els pobles són les associacions i els casals, no els serveis socials. Volem construir això des de la base, amb el teixit veïnal real”.
