Alumnes fent el treball de recerca des del mòbil, enviant fotografies dels exercicis fets sobre paper o treballant de matinada, quan el telèfon amb internet al qual tenen accés està disponible, després que els pares tornin de treballar. Aquesta és la situació d’una part important de l’alumnat de l’Institut Eduard Fontserè, al barri de la Florida de l’Hospitalet de Llobregat, que encara espera l’arribada dels ordinadors i connexions a internet promesos pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
La primera setmana d’abril el govern calculava que 55.000 famílies no tenien connexió per poder seguir l’ensenyament a distància. Una escletxa que es volia reduir, va afirmar aleshores el conseller Josep Bargalló, fent arribar dispositius portàtils i connexió a la xarxa wifi a l’alumnat. Cinc setmanes després d’aquestes declaracions i d’haver enviat la documentació necessària per sol·licitar-ho, la direcció de l’Institut Eduard Fontserè denuncia que l’alumnat no ha rebut el material que els havien promès. Una manca de recursos que posa en risc la continuïtat del procés educatiu, segons el director del centre, Josep Maria Almacellas. “Hi ha alumnes que estaven convençudes que tindrien una possibilitat real de seguir els estudis, i ara algunes estan replantejant-se si es presenten a la selectivitat”, afirma. Fonts del Departament d’Educació català han assegurat a la Directa que s’està fent l’enviament de prop de 22.000 dispositius i dels paquets de connectivitat.
L’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, com a complement les mesures del govern català, ha posat en marxa l’entrega de 500 routers i 500 targetes SIM –300 de les quals proporcionades per l’empresa Vodafon
L’Eduard Fontserè, un dels centres de secundària classificats pel mateix departament de “màxima complexitat”, situat en una de les zones més denses i empobrides de Catalunya, espera també el suport local. L’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, com a complement les mesures del govern català, ha posat en marxa l’entrega de 500 routers i 500 targetes SIM –300 de les quals proporcionades per l’empresa Vodafone– per garantir la connexió de l’alumnat. Fonts municipals asseguren que es culminaran els repartiments aquesta mateixa setmana. A propòsit de la participació d’una empresa privada en la iniciativa, la Federació d’Ensenyament del sindicat CGT ha denunciat la manca de transparència, per part del departament, en la licitació de la distribució d’aquests materials.
Les desigualtats educatives creixen amb el confinament
Segons l’estudi Confinament i condicions d’aprenentatge, elaborat per Sheila González i Xavier Bonal, professores del Departament de Sociologia de la UAB, ja des de les primeres setmanes de confinament s’observava una acumulació de les desigualtats educatives. La recerca situa com a desigualtat més evident l’accés a la tecnologia. Aquesta està condicionada per la renda i a la vegada determina el nombre d’hores que l’alumnat acaba dedicant al treball escolar. El hardware no ho és tot, és l’extrem visible d’un conflicte que ja existia abans. Per González, coautora de l’estudi, “el confinament fa més visible la desigualtat, però aquesta és estructural”.
Per aquesta sociòloga, el gran problema del sistema educatiu català és la “segregació escolar”. Un fet que no neix amb el confinament, però que està marcant grans diferències entre aquells centres que segueixen el procés educatiu i aquells on pràcticament tot l’alumnat se n’ha desconnectat. La segregació educativa és un peix que es mossega la cua. El 15% d’alumnat vulnerable que es calcula que hi ha a Catalunya tendeix a ubicar-se en els mateixos centres educatius, no només per un criteri territorial, sinó també “perquè se sent més ben atès en centres d’alta complexitat”. En l’àmbit econòmic, aquests centres atenen moltes més necessitats amb recursos que no són equiparables als d’altres centres amb menors necessitats. Per a González, aquest és un dels reptes que l’emergència sanitària ha deixat al descobert i que cal abordar. “La lluita contra la segregació escolar hauria d’aparèixer com un objectiu prioritari i no sembla que anem cap aquí”, afirma amb relació a les propostes d’Educació per al curs vinent.
El 15% d’alumnat vulnerable que es calcula que hi ha a Catalunya tendeix a ubicar-se en els mateixos centres educatius, no només per un criteri territorial, sinó també “perquè se sent més ben atès en centres d’alta complexitat”, segons la sociòloga Sheila González
Juntament amb l’escletxa digital i la segregació, el tercer pilar en el qual s’aprofundeix la desigualtat durant el confinament es relaciona amb l’entorn familiar, explica González. Les famílies eduquen de manera diferent en funció de la seva formació. Les famílies amb menys estudis afirmen no poder acompanyar les seves filles perquè no tenen coneixement per fer-ho. “L’escola ha d’acompanyar i compensar el que a casa no es pot acompanyar”, apunta la sociòloga. El professorat de l’Institut Eduard Fontserè es troba amb una resposta habitual entre el seu alumnat: “No ho entenc”. Per la direcció del centre és cabdal poder tenir un entorn –familiar i educatiu– que acompanyi els joves en la seva formació. “Ja pots tenir l’últim model tecnològic que sense entorn no es pot seguir la formació”, assenyala Almacellas.
Les dades de famílies amb manca de connectivitat podrien ser molt més altes del que ha estimat el Departament d’Educació. El fet de tenir un telèfon mòbil amb connexió a internet ja s’ha considerat que garantia la connectivitat, però això “no significa que un alumne pugui treballar en condicions”, diu Almacellas. A principis d’aquesta setmana el director de l’institut adreçava una carta a la directora de Serveis Territorials d’Educació. “Ens han posat el caramel a la boca, ha passat un mes i aquí no arriba res”, afirma.
Per Josep Maria Almacellas, director de l’IES Eduard Fontserè, és cabdal poder tenir un entorn –familiar i educatiu– que acompanyi els joves. “Ja pots tenir l’últim model tecnològic que sense entorn no es pot seguir la formació”
El departament ha donat diverses versions sobre com s’iniciarà el curs vinent. La darrera, enunciada aquesta setmana, és adaptar els centres educatius perquè pugui assistir-hi tot l’alumnat a la vegada. González assenyala que les indicacions del departament per salvar el curs han estat basades en l’evidència científica, però la implementació ha estat lenta. De cara al curs vinent assenyala que l’ideal és que pugui tornar tot l’alumnat el més aviat, però si no pot ser així, “els que més perden han de ser els primers a tornar a les aules”.
