L’actual crisi sanitària, sumada a la socioeconòmica derivada i a una situació general prèvia ja molt precaritzada, han donat lloc a l’aparició pràcticament simultània d’una sèrie de crítiques, denúncies i propostes -gairebé totes preexistents- des dels moviments socials i, de retruc, a una allau de manifestos i comunicats de nombrosos col·lectius en relació amb els seus àmbits de treball.
És també el nostre cas, el de l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic, un col·lectiu de Barcelona que des de 2015 ve defensant la desturistizació com a camí necessari cap a un model econòmic, de producció i consum més just i compatible amb la vida. El nostre treball actual té certes característiques en comú amb els esmentats manifestos: l’assumpció que la crisi ja hi era abans del coronavirus, que és conseqüència d’un model insostenible en molts sentits.
Cercàvem un escenari de transició planejada i ens hem trobat amb una caiguda radical de l’activitat sense cap mena de recanvi o alternativa
Per aquest mateix motiu, l’actual ensorrament de l’activitat turística a Barcelona no té res a veure amb l’escenari que perseguim de decreixement turístic, diversificació econòmica i generació de sectors productius i reproductius alternatius, destinats a substituir bona part de l’activitat turística com a font d’ocupació per a les seves treballadores i extreballadores.
Cercàvem un escenari de transició planejada i ens hem trobat amb una caiguda radical de l’activitat sense cap mena de recanvi o alternativa, i amb un sector privat que ja està tramant amb les administracions públiques un rescat més o menys encobert i polítiques fetes a mida, amb el somni suïcida de tornar a les depredadores dinàmiques del passat recent.
La simultaneïtat dels esmentats documents es deu al fet que el coronavirus, i l’estat d’alarma, el confinament i la crisi social que ha comportat, han visibilitzat alhora, de manera pràcticament inèdita, totes les crisis prèvies que anem arrossegant, a més d’agreujar-les i ser agreujada per elles. Primer corol·lari: serà una sortida en fals tota proposta de superació d’aquesta crisi que no tingui en compte la crisi múltiple en què ja vivíem abans, en particular la climàtica i l’ambiental, entre moltes altres com la de cures, la de precarització laboral generalitzada, la de l’habitatge o la del cruel sistema de fronteres.
Serà una sortida en fals tota proposta de superació d’aquesta crisi que no tingui en compte la crisi múltiple en què ja vivíem abans, en particular la climàtica i l’ambiental
Per tant, el canvi radical de model ja era urgent, i la novetat principal del moment actual rau en la simultaneïtat de l’agreujament de cada cara d’aquesta crisi múltiple i sistèmica. És per aquest motiu que moltes de les reflexions que mencionàvem fan referència a la necessitat d’una agenda àmplia de transició ecosocial. Perquè és positiu i necessari que cada col·lectiu i cada àmbit de treball i lluita faci el seu procés intern, però ara mateix estem davant d’un mapa amb una gran quantitat de punts lluminosos que no s’estan comunicant ni coordinant suficientment. Les organitzacions hauríem doncs d’esforçar-nos per fer un pas més enllà i aglutinar mirades, treballs, reflexions, reivindicacions i propostes en una agenda compartida.
Com no tenim coneixement d’una iniciativa conjunta d’aquest tipus a Barcelona, des de l’ABDT estem treballant humilment per col·laborar a impulsar una iniciativa plural i de codi obert que aplegui les reivindicacions i les propostes que puguin conformar aquesta agenda amb una mirada de 360 graus cap a polítiques justes, igualitàries i garants del sosteniment de la vida en cada àmbit.
Amb això es posa de manifest, una vegada més, que els moviments socials necessitem disposar d’espais autoorganitzats de trobada, reflexió i presa de decisions conjuntes, independents dels partits polítics i de l’Administració.
Les organitzacions hauríem doncs d’esforçar-nos per fer un pas més enllà i aglutinar mirades, treballs, reflexions, reivindicacions i propostes en una agenda compartida
Tenim almenys dos referents recents d’iniciatives aglutinadores. Per una banda, el Pla de Xoc Social llançat per multitud d’organitzacions de tot l’Estat ara fa dos mesos, en reacció a les evidents mancances i desencerts del Plan de Choque llançat pel Govern espanyol per fer front a les conseqüències econòmiques de la pandèmia. La diferència és que aquella necessària iniciativa social ha estat pensada per als moments immediats, mentre l’agenda de transició en què pensem ha de preveure accions a curt, mitjà i llarg termini.
L’altra és la iniciativa La vida al centre, feta pública a Mallorca per diverses organitzacions, que a l’ABDT ens va sorprendre per la gran ressemblança del seu esperit amb el de la iniciativa que anem pensant. Principis molt similars d’obertura, pluralitat i amplitud de mires, així com el concepte “vida” com a idea central que ha de substituir el lucre.
Fa algun temps que anem treballant en la proposta, i en les setmanes vinents continuarem contactant col·lectius per tal de sumar forces i idees. Per descomptat, el nostre objectiu és aglutinar iniciatives similars o afins, sigui al voltant d’aquesta sorgida de l’ABDT o de qualsevol altra. Perquè estem convençudes que en el difícil context actual calen mesures radicals, consensuades des d’una intensa participació i interacció, que abastin un ventall molt ampli d’àmbits i compartint dos principis molt bàsics. Per una banda, aquesta crisi no es pot encarar ignorant cap de les crisis prèvies. Per l’altra, el centre comú a les propostes resultants ha de ser el sosteniment de la vida, capgirant lògiques econòmiques i de producció i consum que fa massa temps que s’oposen a aquest mateix principi. Sortosament, som moltes les persones i col·lectius que, ara mateix, estem remant en aquest sentit.
