Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

La ramaderia extensiva i de proximitat queda al marge de l'auge del consum

Més de 700 organitzacions agroecològiques i col·lectius de la ramaderia extensiva exigeixen al Govern espanyol mesures per posar fi a la precarietat que sofreix el sector, agreujada durant l'estat d'alarma decretat per l'emergència sanitària. Algunes de les mesures que reclamen són la compra pública, la reobertura o la creació d'escorxadors comunitaris i mòbils o afavorir la xarxa entre productores i comerços de proximitat, reforçada durant la pandèmia

Desenes de pastores s’han sumat a la campanya #SOSCampesinado, a través de la qual exigeixen diverses mesures al Ministeri d’Agricultura Pesca i Alimentació per fer front als efectes de la pandèmia / Ivet Eroles

Judit López, membre de Ramaderes de Catalunya, pastura el seu ramat de cabres a Guardiola de Berguedà (Alt Berguedà). Fa nou anys que va començar a treballar en la ramaderia extensiva, vencent els obstacles d’un sector caracteritzat per una precarietat i vulnerabilitat cròniques. Amb la declaració de l’estat d’alarma per la gestió de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la COVID-19, i la consegüent restricció de la mobilitat ciutadana, la seua producció de llet ha passat a penjar d’un fil. “Porte tot el confinament tirant 100 litres de llet al dia”, rebla amb rotunditat. Durant els últims tres mesos, s’han intensificat diferents problemàtiques que agreugen la supervivència de les produccions agràries sostenibles, però també s’han reafirmat les reivindicacions del sector per fer-les front i han aflorat iniciatives de resistència.

Durant les setmanes de confinament, per tal que l’excedent de producció no es malbaratara, Judit López ha intentat donar la seua llet a alguna entitat social o associació que treballe amb col·lectius vulnerables, però li ha resultat impossible. En l’any 2018, la Generalitat de Catalunya va aprovar el Decret 163/2018 de venda directa de llet crua, amb què s’estableixen una sèrie de requisits per permetre la producció, venda, transport, envasat i etiquetatge de la llet acabada de munyir. Tot i aquesta regularització, per a la ramadera de Berguedà, no és fàcil formalitzar els requisits: “Per a una granja menuda com la nostra, amb 100 ovelles productores, és complicat; i no podem invertir uns 6.000 euros a condicionar un espai i comprar el material per pasteuritzar la llet”. 

Bayot assegura que en els darrers mesos ha deixat d’ingressar al voltant d’uns 2.000 euros i el preu d’un corder, aproximadament, ha abaixat de 75 a 40 euros

Les productores làcties no són les úniques que s’han vist afectades per la impossibilitat de vendre els seus excedents. Julio Bayot es dedica a la producció de carn de corder en una granja petita a la comarca de l’Alt Maestrat, una feina que compagina amb la medicina veterinària, per tal d’obtenir uns ingressos mínims que li permeten arribar a final de mes. “En la ramaderia i l’agricultura, els preus estan estancats des de fa molts anys. Però, quan arriba una crisi, els intermediaris s’aprofiten i abaixen els preus encara més, mentre que els supermercats els pugen”, critica Bayot, qui assegura que en els darrers mesos ha deixat d’ingressar al voltant d’uns 2.000 euros i el preu d’un corder, aproximadament, ha abaixat de 75 a 40 euros. 

Miquel Sastre, membre de l’Associació de Ramaders i Agricultors de Mallorca i ramader a Calvià, municipi costaner de la serra de Tramuntana; s’ha trobat en la mateixa situació. En un territori amb una forta dependència del turisme, els clients principals de Sastre són restaurants i hotels, que van haver de baixar la persiana i cancel·lar les comandes a les seues proveïdores. El tancament d’algunes de les vies de comercialització de la ramaderia extensiva, entre les quals destaca el canal Horeca, que engloba hotels, restaurants i cafeteries; així com les fires i els mercats a l’aire lliure, els ha suposat un fort colp, que, a més a més, ha coincidit amb la temporada de màxima producció en les granges. “Estem immersos en un col·lapse doble que està resultant molt complicat”, incideix Sastre. 

Per a Elisa Oteros, membre d’Ecologistes en Acció i de Ramaderes en Xarxa, així com investigadora de la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris de la Universitat de Vic, al tancament del sector hostaler se suma un altre problema, l’augment del volum de compres efectuat en les grans superfícies. Segons la consultora Kantar Media, durant l’última setmana de març, la despesa mitjana en cada visita a les tendes de gran consum es va disparar un 42% respecte al preconfinament. “S’ha comprat de forma massiva en els supermercats, on es venen productes de la ramaderia industrial, que suposa un horror ecològic”, denuncia Oteros, qui remarca alguns dels beneficis que aporta el model extensiu, com la seua contribució a la prevenció d’incendis i a l’erosió, a la transmissió de llavors o al manteniment dels sabers i coneixements culturals que s’estan perdent per la falta de relleu generacional. 

Ramaderia bovina transhumant al Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca |Albert Fabregat

 

En paraules d’Oteros, el lobby de la ramaderia intensiva –responsable d’un 14,5% de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, segons dades de l’Organització de Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO)– ha intensificat la competència deslleial, posant en risc l’economia de moltes famílies ramaderes. “El Govern espanyol ha escoltat només als ramaders industrials i als grans sindicats, l’objectiu dels quals és acabar amb la ramaderia extensiva, perquè no els interessa que hi haja gent als pobles que lluite contra les seues instal·lacions”, afegeix. “El que hem trobat a faltar –continua– és una campanya pública en suport de la petita pagesia i de la ramaderia extensiva”.

 

Compra pública i venda directa, algunes de les demandes

Amb l’objectiu de superar els efectes de la pandèmia i fomentar la sobirania alimentària, desenes de pastores s’han sumat a la campanya #SOSCampesinado, a través de la qual, les més de 700 organitzacions que en formen part han exigit diverses mesures al Ministeri d’Agricultura Pesca i Alimentació. Una de les demandes prioritàries és la compra pública, és a dir, que l’administració aprove una normativa perquè els hospitals, residències, centres de menors, bancs d’aliments, menjadors socials, menjadors escolars… prioritzen els productes agroecològics. “Creiem que és el moment clau per implantar aquesta mesura”, considera Ana Correro, sòcia de la cooperativa Arran de Terra, que treballa en la dinamització i investigació agroecològica per facilitar la distribució dels productes de les agricultores i ramaderes locals. “A Catalunya, la compra pública s’ha començat a treballar, però s’ha de fer millor, si es vol donar un suport eficient a la pagesia, amb preus justos; i no només es vol rescatar els excedents per repartir-los entre col·lectius vulnerables”, matisa Correro. 

Una de les demandes prioritàries és la compra pública, és a dir, que l’administració aprove una normativa perquè els hospitals, residències, centres de menors, bancs d’aliments, menjadors socials, menjadors escolars… prioritzen els productes agroecològics

En aquesta línia, Anna Gomar, veterinària i activista en defensa d’una ramaderia sostenible, projecte de recuperació de la llana valenciana, incideix en el fet que la compra pública és una mesura “fàcil” de posar en marxa, ja que simplement implicaria prioritzar els productes de proximitat i ecològics, però “falta voluntat política”. A l’Estat espanyol, existeixen algunes iniciatives de compra pública per reforçar la producció local, però aquestes es limiten als productes làctics. “En termes de preu, la ramaderia industrial sempre guanya. S’hauria de fomentar la reducció del consum de carn i, alhora, incorporar carn de millor qualitat en la compra pública”, sentencia Oteros.

Una altra de les reivindicacions és la flexibilització i agilització de la concessió de registres sanitaris a les ramaderes, per tal de facilitar la venda directa dels seus productes, inclosa la llet crua, sempre que es complisquen els criteris recollits en el Reglament europeu 853/2004, pel qual s’estableixen normes específiques d’higiene dels aliments d’origen animal. “Per vendre de manera directa, ens demanen molts requisits i els tràmits són molt lents”, exposa Cristina de Llanos, pastora de Begues (Baix Llobregat) i membre de Ramaderes de Catalunya. “La normativa del registre sanitari no està pensada per la petita producció –matisa Correro–, sinó per explotacions molt grans. Per tant, pensem que els tràmits s’han d’agilitzar i poder fer en línia, tenint en compte que moltes finques estan a una o dues o més hores de les oficines”. Així mateix, també demanen un servei de formació pública per acompanyar les ramaderes durant la tramitació de la documentació necessària. 

 

Escorxadors pròxims, una reivindicació històrica

Una de les mancances més importants en el sector de la ramaderia ecològica, i especialment en les granges petites, són els escorxadors pròxims als nuclis ramaders, molts dels quals han anat tancant al llarg de les últimes dècades, a conseqüència de la privatització i la concentració del negoci en unes poques mans. “Per a la ramaderia menuda, aquesta mancança encara es veu més agreujada per les limitacions imposades durant l’estat d’alarma actual, des de les restriccions en la mobilitat fins als mateixos canals de venda dels productes”, critiquen des de la Societat d’Agricultura Ecològica a través d’un comunicat.

Les limitacions per accedir als escorxadors afecten greument la rendibilitat de la ramaderia extensiva, ja que les ramaderes es veuen obligades a recórrer llargues distàncies per sacrificar els animals i, per tant, “acaben venent la seua carn ecològica com a ‘convencional’

Les limitacions per accedir als escorxadors afecten greument la rendibilitat de la ramaderia extensiva, ja que les ramaderes es veuen obligades a recórrer llargues distàncies per sacrificar els animals i, per tant, “acaben venent la seua carn ecològica com a ‘convencional’, amb totes les pèrdues que això comporta”, subratllen des de la Societat d’Agricultura Ecològica. Per això, des del moviment #SOSCampesinado reivindiquen la reobertura o la creació d’escorxadors municipals o comunitaris, la instal·lació d’escorxadors mòbils o la reobertura de sales d’especejament locals per facilitar la venda directa i els canals curts de distribució, sempre respectant les normatives higièniques i sanitàries. Alguns dels avantatges d’aquestes instal·lacions són, segons Gomar, una disminució dels nivells d’estrès dels animals, que no s’haurien de treure de les granges on han sigut criats, amb la consegüent millora de la qualitat de la carn; una rebaixa de les despeses que suposa el transport dels animals, així com de la contaminació causada pel trànsit, i una dinamització de la venda i consum local.

El Govern espanyol encara no ha tingut en compte totes aquestes demandes i, per ara, ha optat per tramitar un Reial Decret per ajudar econòmicament les granges. L’import màxim de l’ajuda serà de 30 euros per animal, que ha de tenir una edat igual o menor als quatre mesos o ha d’haver sigut sacrificat entre el 14 de març i l’endemà a la finalització de l’estat d’alarma. Així mateix, s’estableix que només es podrà cobrir fins a un màxim de 70 animals per granja o, en el cas d’intermediaris o centres de concentració d’animals, fins a 200. “Amb el màxim establert, les granges menudes no poden cobrir tots els animals, per tant, considerem que és insuficient”, critica Oteros, qui agraeix les mesures econòmiques, però recorda que el problema és el sistema i la pressió que exerceix el lobby de la ramaderia industrial, contra el qual, segons l’activista, les decisions que es preguen ara permetran transformar el futur. 

 

Les ramaderes enforteixen la seua xarxa per fer front als efectes de la pandèmia

Tot i que el sector es troba en una situació complexa, algunes ramaderes han vist en aquesta crisi sanitària una oportunitat per visibilitzar el seu treball, així com el de les cooperatives i grups de consum que ofereixen productes de proximitat i ecològics. Segons conta Correro, aquelles pastores que, abans de la pandèmia, ja col·laboraven amb les xarxes agroecològiques locals s’han vist menys afectades, “fins i tot, es veuen saturades per l’augment de la demanda, sobretot a través de la venda a domicili”. 

Tot i el creixement de la venda directa i la venda a domicili en algunes granges, des de la cooperativa Arran de Terra, recorden que aquest canal no és el més eficient, ja que es generen moltes rutes de transport

És el cas de Jordi Benages, ramader de la granja La Planeta, a Xert (Baix Maestrat). Es dedica a produir llet i formatge ecològics, que després comercialitza entre les tendes i el veïnat de les comarques de l’Alt i el Baix Maestrat i els Ports i de la capital de la Plana. “Estem molt contents. Tenim molta feina i la gent ens està donant molt de suport a través de la compra en línia”, conta. Pere Artigas, ramader de La Segalla, una granja situada a la comarca del Baix Camp, trasllada a la Directa el mateix sentiment d’entusiasme: “Les comandes s’han mantingut o, fins i tot, han pujat, gràcies a la xarxa d’economia social que tenim a Catalunya i que s’ha reforçat amb la pandèmia”. 

Tot i aquest creixement de la venda directa i la venda a domicili en algunes granges, des de la cooperativa Arran de Terra, recorden que aquest canal no és el més eficient, ja que es generen moltes rutes de transport per entregar els aliments, amb la consegüent contaminació atmosfèrica; i a banda, comporta un augment del ritme de treball per a les productores, moltes de les quals no ho poden suportar, perquè també han de responsabilitzar-se de les tasques de la llar i les cures. “Jo no tinc fills, però sí que sé que està sent molt difícil per les que també han de cuidar els seus fills”, assegura de Llanos. Per això, les sòcies d’Arran de Terra estan lluitant per crear sistemes de distribució a través de nodes i que l’administració pública afavoreixi l’articulació de la petita pagesia i el petit comerç. Pastores, cooperatives, grups de consum i col·lectius que treballen en la investigació i dinamització de l’economia social i solidària coincideixen en què, més enllà de la present situació temporal, la ciutadania ha prendre consciència sobre la manera de consumir productes i apostar per l’agroecologia per plantar cara al lobby de la ramaderia industrial.

Articles relacionats